Baix Llobregat
Renéixer de les cendres
La Passió d'Olesa de Montserrat commemora els 25 anys del nou teatre amb un homenatge als col·laboradors
Un incendi va destruir escenografia, decorats, vestuari i instal·lacions de l'antiga seu el 1983
“Quan veus l'espectacle de la Passió, entens el perquè d'aquest gran teatre”, afirma la presidenta de la Passió d'Olesa de Montserrat, Montserrat Font. Cada representació mou unes 600 persones, totes voluntàries, entre actors i tècnics. Prop de 1.500 persones poden ser espectadores d'una obra que, com explica Font, té una temàtica religiosa i una història centenària, però, a més, és “un espectacle teatral amb majúscules”.
El 23 de febrer de l'any 1983, la Passió va rebre un important revés: un incendi va destruir el Gran Teatre de la Passió. La resposta va ser immediata. L'entitat, el poble i les institucions es van abocar per evitar la mort d'una de les tradicions catalanes més arrelades. Un nou teatre va renéixer de les cendres. L'1 de maig del 1987, s'inaugurava el nou Teatre de la Passió. Avui es commemora el vint-i-cinquè aniversari amb un acte que vol servir d'homenatge als col·laboradors –en tenen 1.200– i en què hi haurà la presència del president de la Generalitat, Artur Mas, i el de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve.
“La Passió no s'ha deixat de representar mai. Entre el 1983 i el 1986 es van escenificar algunes de les escenes al barri antic de la vila i al Teatre Olesa”, comenta Font com a mostra del fort lligam que existeix entre l'obra i els col·laboradors que la fan possible. La majoria són veïns d'Olesa –alguns, amb arrelada tradició familiar–, malgrat que també hi ha voluntaris de la resta del Baix Llobregat i Barcelona. Què enganxa més d'un miler de voluntaris? “No hi ha ideologies. Tots som iguals. Es crea i es viu un bon ambient i la gent es vincula al projecte”, assegura Font. La directora, la segona dona que s'ha posat al capdavant de l'entitat, parla i es defineix com una “apassionada” que dirigeix una junta jove que ha apostat, entre altres coses, per crear un equip de comunicació i posar en marxa diferents promocions per atreure més públic. Aquesta temporada ha acabat amb bons resultats: “Calculem [encara no han tancat els resultats] que han vist la Passió entre 7.500 i 8.000 persones, cosa que suposa un increment respecte a l'any passat.” El públic que veu l'espectacle és “molt variat” i, així, poden compartir fila de butaques persones grans i famílies més joves amb fills. Font creu que “el futur de la Passió està garantit” tant per la part d'assistents com per la dels col·laboradors. En aquest sentit, explica: “Sempre tenim cares noves, que es barregen amb la gent que hi és des del naixement.” La reducció de les subvencions que arriben de les administracions s'intenta suplir amb la venda d'entrades i el lloguer d'espais, ara per ara les dues principals fonts de finançament de l'entitat. De fet, al Teatre de la Passió, a més de les representacions de la peça religiosa durant dos mesos l'any, es fan altres tipus d'espectacles. A Olesa, per exemple, han actuat el grup Manel i Antònia Font, i està previst que l'1 de juny ho faci David Bisbal. Així, els registres són variats i obren la porta a ampliar l'oferta cultural de la zona.
Fa 25 anys, a més de reconstruir el teatre, es van crear de nou els decorats, el vestuari i l'escenografia. Els lligams entre els col·laboradors van sortir reforçats d'un “episodi trist i tràgic”. L'optimisme dirigeix ara els passos de la junta, que pronosticava un futur llarg i segur.