“Els canvis no han anat bé”

Com que ha estat un procés gra­dual –des de l'octu­bre de l'any pas­sat la situ­ació es va com­pli­car i van anar aug­men­tant les difi­cul­tats– la des­vin­cu­lació ha estat pro­gres­siva, fins que vaig assu­mir que s'aca­bava una relació. No ha estat gens traumàtic.

Jo sem­pre he tre­ba­llat amb pla­ni­fi­ca­ci­ons a llarg ter­mini i els can­vis que hi ha hagut –la des­a­pa­rició del depar­ta­ment de Medi Ambi­ent i el relleu a la pre­sidència del con­sorci [Santi Rei­xach va subs­ti­tuir Miquel Palo­me­ras]– han fet molt difícil poder tre­ba­llar pen­sant a mitjà i llarg ter­mini i ges­ti­o­nar pen­sant en el ter­ri­tori. Les inter­ferències del dia a dia cos­ten molt de casar amb la pla­ni­fi­cació. No eren dis­crepàncies sobre cap on enca­minàvem l'EIN o sobre la gestió, sinó sobre la manera de fer-ho. Arriba un moment en què si no pots fer la feina d'acord amb els teus prin­ci­pis és millor dei­xar pas a altres mane­res de fer.

En certa manera. Jo por­tava la direcció tècnica, molt supe­di­tada –massa– a la direcció política. Crec que enti­tats com aquesta neces­si­ten experts que pen­sin en el ter­ri­tori, en la seva con­ser­vació i en la gent que hi viu. En defi­ni­tiva, són línies de tre­ball a molt llarg ter­mini. No pro­te­gei­xes una espècie d'un dia per l'altre, ni acon­se­guei­xes que els rama­ders hi ampliïn l'acti­vi­tat en una set­mana. Això xoca amb el dia a dia polític i més quan hi ha tants can­vis com ha pas­sat els dar­rers mesos.

Això no ha estat tan deter­mi­nant. Al meu enten­dre, les noves cir­cumstàncies econòmiques es poden adap­tar als objec­tius. Si tens un objec­tiu clar –la gestió i l'atenció directa a les neces­si­tats de l'Alta Gar­rotxa i la seva gent–, aquesta feina no ha de ser incom­pa­ti­ble amb la dis­mi­nució de recur­sos. La tiso­rada pot afec­tar grans pro­jec­tes, però no té per què afec­tar el tre­ball de fons. Sí que s'ha de reta­llar, perquè no hi ha més remei, però alerta què toques. En aquest aspecte, segu­ra­ment és on ha estat més difícil tro­bar l'encaix.

No per­so­nal­ment. Entenc que això és una feina, per més que m'agradi. En qual­se­vol cas, pot­ser s'ha valo­rat poc la meva tasca de tants anys. Tinc la sen­sació que han tallat en sec una manera de fer, unes pau­tes que tenien uns objec­tius a llarg ter­mini. Hi ha hagut una fre­nada abrupta en coses com ara la comu­ni­cació amb els col·lec­tius, la trans­parència a l'hora de par­lar amb la gent... De cop, ningú sap què passa. Això no és bo per al ter­ri­tori i la seva gent.

El futur del con­sorci és una incògnita. Hem de veure com es tanca l'any i com es reor­ga­nitza de cara al 2013. La inte­gració del con­sorci en el con­sorci de salut pública i medi ambi­ent de la Gar­rotxa (Sigma) crec que no és la fórmula ideal. L'Alta Gar­rotxa és un ter­ri­tori molt gran, amb unes neces­si­tats molt específiques, i, per tant, veig difícil que una enti­tat que es dedica a una altra cosa ho pugui ges­ti­o­nar com cal. Tinc la sen­sació que, en lloc de poten­ciar la gestió que feia el con­sorci de l'Alta Gar­rotxa, s'ha optat per poten­ciar aquesta altra estruc­tura. I com a geògrafa no veig con­ve­ni­ent que pesi més l'estruc­tura burocràtica que la gestió del ter­ri­tori. I una altra cosa impor­tant és el pla espe­cial, que fa dos anys que s'està redac­tant, que estava molt con­sen­suat i reso­lia temes de con­ser­vació i desen­vo­lu­pa­ment que fa temps que estan pen­dents. Em pre­o­cupa que no hagi que­dat enca­llat i que sigui una altra opor­tu­ni­tat per­duda.