Circ amb lluna plena

Arriba una nova edició del Ple­ni­luni, el fes­ti­val de circ de Tor­re­dem­barra, que con­vida a viure aquesta art de molt a prop. Mal­grat la situ­ació de crisi que viuen molts fes­ti­vals, aquest ha acon­se­guit man­te­nir el nivell i fins i tot aug­men­tar el nom­bre d'actu­a­ci­ons. «Hem bus­cat noves fórmu­les per ofe­rir tres dies amb pro­pos­tes gratuïtes i de nivell, incor­po­rant patro­ci­na­dors i noves idees per acon­se­guir-ho», explica Pep Vergé, pro­gra­ma­dor del fes­ti­val. Així, aquesta edició compta amb la com­pa­nyia Sen­da­viva, que por­tarà espec­ta­cle de circ i pro­jec­ci­ons, i també amb un nou espai, a la vela de Cal Bofill, on com­pa­nyies joves de tot Cata­lu­nya podran actuar i pro­mo­ci­o­nar-se.

Altres pro­pos­tes són tallers de circ perquè els més menuts tin­guin un pri­mer con­tacte amb el món cir­cense –cada dia a la tarda als Jar­dins de Cal Bofill–, un espec­ta­cle iti­ne­rant pel pas­seig marítim, un altre de la com­pa­nyia El Otro i la gran gala final de diven­dres a les 11 de la nit a la plaça del Cas­tell. «Una bona opor­tu­ni­tat per veure dife­rents tècni­ques del món del circ amb acròbates d'alt nivell. Clown, acrobàcia aèria i ter­res­tre, circ tra­di­ci­o­nal, inno­va­dor... Una sopa de lle­tres però amb números cir­cen­ses», reco­mana Vergés, que con­ti­nua par­lant del fes­ti­val: «És espe­cial perquè és molt pro­per a la gent, els espec­ta­dors poden par­lar amb els artis­tes, que mol­tes vega­des són qui fan els tallers.» Aquest any el Ple­ni­luni es fa entre set­mana, per motius de calen­dari i perquè coin­ci­deixi amb nits de lluna plena. «No cre­iem que afecti els espec­ta­dors que el fes­ti­val cai­gui entre set­mana, ja que són dies d'agost i molta gent té festa», acaba Vergés.

Els espec­ta­cles del Ple­ni­luni són una bona excusa per des­co­brir el patri­moni de la vila, ja que es fa en dife­rents espais del nucli antic i també a Baix a Mar. En són alguns exem­ples Cal Bofill, un xalet cons­truït a prin­ci­pis del segle XX per una de les pri­me­res famílies que van triar la vila per esti­ue­jar-hi; o la plaça del Cas­tell, amb l'impo­nent cas­tell dels Icart, actual edi­fici con­sis­to­rial.