Atropellats per les autovies

Negocis a peu de carretera es converteixen en els grans perjudicats de la proliferació de vies desdoblades

Ara fa un any va entrar en ser­vei la C-35 a Lla­gos­tera, una obra que ha faci­li­tat molt les comu­ni­ca­ci­ons a la zona però que s'ha con­ver­tit en un mal­de­cap per a uns quants nego­cis. Tant, que dos dels tres res­tau­rants situ­ats arran de l'antiga car­re­tera ja han tan­cat. El ter­cer, el Mas Roure, ha per­dut fins a un 50% de la cli­en­tela (la crisi econòmica també hi deu tenir a veure) i s'hi ha hagut de rebai­xar la plan­ti­lla de 16 a 9 emple­ats. Jordi Ris­sech, copro­pi­e­tari d'aquest negoci fami­liar obert fa 16 anys, va fer mans i mànigues al seu moment per evi­tar que l'auto­via i el traçat del fla­mant vial de ser­veis els per­ju­di­ques­sin. Va ser en va: ara, per arri­bar-hi des de la C-35 cal fer una volta d'uns dos quilòmetres, i si se cir­cula des de la sor­tida de Lla­gos­tera en direcció a la costa, cal superar una mena de labe­rint. A resul­tes d'aques­tes com­pli­ca­ci­ons, la gent es perd, i si pas­sen de llarg difícil­ment recu­len, segons asse­gu­ren al res­tau­rant. Ris­sech no entén com es poden fer les coses «tan mala­ment» i sense aten­dre les neces­si­tats de gent direc­ta­ment afec­tada com són els pro­pi­e­ta­ris de nego­cis a peu de car­re­tera.

Molta menys ben­zina

L'auto­via A-26 d'Olot a Besalú evita des de fa un parell d'anys que s'hagi de tra­ves­sar l'antiga vila com­tal. Entre els nego­cis que han rebut més figura, és clar, la gaso­li­nera. Tot i que, com que està situ­ada a l'entrada del poble, hi fan ben­zina molts dels que hi viuen o hi tre­ba­llen, la reper­cussió és nota­ble: dels 4 mili­ons de litres anu­als que ser­vien abans, han bai­xat al 2,5 mili­ons, i dels set emple­ats de l'any 2007 ara n'hi que­den tres i prou. «És un des­cens impor­tant, però con­ti­nua sent ren­di­ble; no hau­rem pas de tan­car», afirma Josep Güell, copro­pi­e­tari del negoci. En canvi, sí que ja és història la gaso­li­nera que els Güell regen­ta­ven en règim de llo­guer a la C-66 a Sant Fer­riol (a l'altura de Fares), tan­cada fa cinc mesos després de 14 anys. Es veu que no obte­nia gaire bons resul­tats, i el fet que les expec­ta­ti­ves no con­vi­des­sin a l'opti­misme (la C-66 es des­do­blarà i pas­sarà per un altre lloc) va pre­ci­pi­tar-ne el tan­ca­ment.

A Mont-ras, liqui­dació

Qua­ranta anys després d'haver-se fun­dat, la fàbrica i la botiga de ceràmica Durango, de Mont-ras, ple­guen. Hi havien arri­bat a tre­ba­llar fins a sis per­so­nes. La culpa, segons apunta el pro­pi­e­tari, Josep Durango, és de la C-31, con­ver­tida en una car­re­tera des­do­blada –al tram que l'afecta, enfon­sada–. Pri­mer, els dos anys d'obres els van fora­gi­tar els viat­gers que para­ven a com­prar i que repre­sen­ta­ven la prin­ci­pal font d'ingres­sos. I un cop oberta la nova C-31, que es va men­jar l'apar­ca­ment i ha com­pli­cat els acces­sos, s'ha con­fir­mat el temor que res ja no seria el mateix. «Vam dema­nar una per­muta de ter­renys, però no ens ho van accep­tar», lamenta Durango, visi­ble­ment molest per la falta de suport que, segons diu, ha tin­gut de les ins­ti­tu­ci­ons i els mit­jans de comu­ni­cació. I els diners de l'expro­pi­ació? «És una quan­ti­tat res­pec­ta­ble, però no donen per començar de nou en un altre lloc», asse­gura aquest home de 57 anys. Si hi podia haver cap espe­rança, ha des­a­pa­re­gut amb la crisi econòmica. Des de fa uns mesos està liqui­dant les existències amb rebai­xes impor­tants, i quan ja no quedi res Durango tan­carà les por­tes.

«Estem més tranquils, hem guanyat qualitat de vida»

R. E

Ja fa set anys que es van acabar les cues per travessar Vila-sacra, a mig camí entre Figueres i Roses. L'obertura de la carretera N-260 desdoblada que esquiva el centre del poble va espantar els negocis situats a la travessera, però ara, mirat amb perspectiva, el balanç és positiu, almenys per als dos establiments consultats. «Sents aquests ocells? Abans era impossible fer-ho, només senties la fressa dels cotxes». diu Dani González, de Cal Pastoret, un restaurant fundat pels seus sogres fa dues dècades. La desaparició del trànsit va comportar primer una davallada de la facturació, però el negoci es va anar recuperant de mica en mica. «No es treballa tant com abans (hem de dir que ha coincidit amb la crisi, suposo que no tot és culpa de l'autovia), però hem guanyat qualitat de vida, estem més tranquils, la mainada pot sortir sense perill», afirma. Com altres establiments similars, a Cal Pastoret han perdut el viatger de pas, aquell que decidia parar si veia el restaurant quan era l'hora d'un àpat. Per contra, han consolidat una clientela força fidel, formada per gent de fora que els coneix i pels treballadors de les empreses de la zona.

A pocs metres de Cal Pastoret, Remei Freixes atén la farmàcia. De l'època anterior a l'autovia enyora els que, transitant entre Roses i Figueres, en veure la creu lluminosa de la façana recordaven que els faltava alguna cosa. «Potser facturo un 20% menys, corresponent principalment a productes de taulell [els que no necessiten recepta], però valoro molt el fet que s'hi viu més tranquil. El balanç seria positiu», resumeix la farmacèutica, per a la qual és important que la plaça que té davant per davant ja no sigui un niu de cotxes, o que la gent gran i la mainada puguin caminar i jugar sense perills.

Lluny de Vila-sacra, a la travessera de Castellfollit de la Roca, Pepi Tuset, de la pastisseria Tuset, coincideix força amb González i Freixes. Dels temors inicials per l'obertura de l'autovia A-26 han passat a la tranquil·litat. «La gent pot aparcat millor», recalca. Si bé han perdut una part dels clients dels dies feiners, ara treballen molt els caps de setmana, i una cosa compensa l'altra.

Prohibit posar indicadors propis

Els negocis que ara sobreviuen a la vora d'un vial de serveis topen sovint amb el problema addicional que l'administració no instal·la tants indicadors com voldrien. Un cas flagrant es va produir a l'A-26 a Besalú. Des de feia mesos a l'autovia no hi havia cap senyal que anunciés els serveis que es podrien trobar al poble, cosa que va provocar les queixes dels establiments i de l'Ajuntament. Finalment, Foment hi va posar indicadors, però només els genèrics propis de les autovies. Recentment, el consistori besaluenc ha reclamat a la Generalitat que posi informació a la cruïlla de Fares, un dels extrems de la variant de la C-66. Per la seva banda, els del Mas Roure de Llagostera s'han hagut d'espavilar a instal·lar molts cartells per orientar els possibles clients. La normativa impedeix que hi hagi anuncis a la zona d'influència de la via de comunicació i, per tant, aquests cartells són il·legals. És per això que els empleats de la Generalitat els retiren quan els detecten. Més endavant arriben les multes. «Però què vols que faci?», es pregunta l'amo del restaurant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.