Atropellats per les autovies
Negocis a peu de carretera es converteixen en els grans perjudicats de la proliferació de vies desdoblades
Ara fa un any va entrar en servei la C-35 a Llagostera, una obra que ha facilitat molt les comunicacions a la zona però que s'ha convertit en un maldecap per a uns quants negocis. Tant, que dos dels tres restaurants situats arran de l'antiga carretera ja han tancat. El tercer, el Mas Roure, ha perdut fins a un 50% de la clientela (la crisi econòmica també hi deu tenir a veure) i s'hi ha hagut de rebaixar la plantilla de 16 a 9 empleats. Jordi Rissech, copropietari d'aquest negoci familiar obert fa 16 anys, va fer mans i mànigues al seu moment per evitar que l'autovia i el traçat del flamant vial de serveis els perjudiquessin. Va ser en va: ara, per arribar-hi des de la C-35 cal fer una volta d'uns dos quilòmetres, i si se circula des de la sortida de Llagostera en direcció a la costa, cal superar una mena de laberint. A resultes d'aquestes complicacions, la gent es perd, i si passen de llarg difícilment reculen, segons asseguren al restaurant. Rissech no entén com es poden fer les coses «tan malament» i sense atendre les necessitats de gent directament afectada com són els propietaris de negocis a peu de carretera.
Molta menys benzina
L'autovia A-26 d'Olot a Besalú evita des de fa un parell d'anys que s'hagi de travessar l'antiga vila comtal. Entre els negocis que han rebut més figura, és clar, la gasolinera. Tot i que, com que està situada a l'entrada del poble, hi fan benzina molts dels que hi viuen o hi treballen, la repercussió és notable: dels 4 milions de litres anuals que servien abans, han baixat al 2,5 milions, i dels set empleats de l'any 2007 ara n'hi queden tres i prou. «És un descens important, però continua sent rendible; no haurem pas de tancar», afirma Josep Güell, copropietari del negoci. En canvi, sí que ja és història la gasolinera que els Güell regentaven en règim de lloguer a la C-66 a Sant Ferriol (a l'altura de Fares), tancada fa cinc mesos després de 14 anys. Es veu que no obtenia gaire bons resultats, i el fet que les expectatives no convidessin a l'optimisme (la C-66 es desdoblarà i passarà per un altre lloc) va precipitar-ne el tancament.
A Mont-ras, liquidació
Quaranta anys després d'haver-se fundat, la fàbrica i la botiga de ceràmica Durango, de Mont-ras, pleguen. Hi havien arribat a treballar fins a sis persones. La culpa, segons apunta el propietari, Josep Durango, és de la C-31, convertida en una carretera desdoblada –al tram que l'afecta, enfonsada–. Primer, els dos anys d'obres els van foragitar els viatgers que paraven a comprar i que representaven la principal font d'ingressos. I un cop oberta la nova C-31, que es va menjar l'aparcament i ha complicat els accessos, s'ha confirmat el temor que res ja no seria el mateix. «Vam demanar una permuta de terrenys, però no ens ho van acceptar», lamenta Durango, visiblement molest per la falta de suport que, segons diu, ha tingut de les institucions i els mitjans de comunicació. I els diners de l'expropiació? «És una quantitat respectable, però no donen per començar de nou en un altre lloc», assegura aquest home de 57 anys. Si hi podia haver cap esperança, ha desaparegut amb la crisi econòmica. Des de fa uns mesos està liquidant les existències amb rebaixes importants, i quan ja no quedi res Durango tancarà les portes.
«Estem més tranquils, hem guanyat qualitat de vida»
R. EJa fa set anys que es van acabar les cues per travessar Vila-sacra, a mig camí entre Figueres i Roses. L'obertura de la carretera N-260 desdoblada que esquiva el centre del poble va espantar els negocis situats a la travessera, però ara, mirat amb perspectiva, el balanç és positiu, almenys per als dos establiments consultats. «Sents aquests ocells? Abans era impossible fer-ho, només senties la fressa dels cotxes». diu Dani González, de Cal Pastoret, un restaurant fundat pels seus sogres fa dues dècades. La desaparició del trànsit va comportar primer una davallada de la facturació, però el negoci es va anar recuperant de mica en mica. «No es treballa tant com abans (hem de dir que ha coincidit amb la crisi, suposo que no tot és culpa de l'autovia), però hem guanyat qualitat de vida, estem més tranquils, la mainada pot sortir sense perill», afirma. Com altres establiments similars, a Cal Pastoret han perdut el viatger de pas, aquell que decidia parar si veia el restaurant quan era l'hora d'un àpat. Per contra, han consolidat una clientela força fidel, formada per gent de fora que els coneix i pels treballadors de les empreses de la zona.
A pocs metres de Cal Pastoret, Remei Freixes atén la farmàcia. De l'època anterior a l'autovia enyora els que, transitant entre Roses i Figueres, en veure la creu lluminosa de la façana recordaven que els faltava alguna cosa. «Potser facturo un 20% menys, corresponent principalment a productes de taulell [els que no necessiten recepta], però valoro molt el fet que s'hi viu més tranquil. El balanç seria positiu», resumeix la farmacèutica, per a la qual és important que la plaça que té davant per davant ja no sigui un niu de cotxes, o que la gent gran i la mainada puguin caminar i jugar sense perills.
Lluny de Vila-sacra, a la travessera de Castellfollit de la Roca, Pepi Tuset, de la pastisseria Tuset, coincideix força amb González i Freixes. Dels temors inicials per l'obertura de l'autovia A-26 han passat a la tranquil·litat. «La gent pot aparcat millor», recalca. Si bé han perdut una part dels clients dels dies feiners, ara treballen molt els caps de setmana, i una cosa compensa l'altra.
Prohibit posar indicadors propis
Els negocis que ara sobreviuen a la vora d'un vial de serveis topen sovint amb el problema addicional que l'administració no instal·la tants indicadors com voldrien. Un cas flagrant es va produir a l'A-26 a Besalú. Des de feia mesos a l'autovia no hi havia cap senyal que anunciés els serveis que es podrien trobar al poble, cosa que va provocar les queixes dels establiments i de l'Ajuntament. Finalment, Foment hi va posar indicadors, però només els genèrics propis de les autovies. Recentment, el consistori besaluenc ha reclamat a la Generalitat que posi informació a la cruïlla de Fares, un dels extrems de la variant de la C-66. Per la seva banda, els del Mas Roure de Llagostera s'han hagut d'espavilar a instal·lar molts cartells per orientar els possibles clients. La normativa impedeix que hi hagi anuncis a la zona d'influència de la via de comunicació i, per tant, aquests cartells són il·legals. És per això que els empleats de la Generalitat els retiren quan els detecten. Més endavant arriben les multes. «Però què vols que faci?», es pregunta l'amo del restaurant.
