Orgull rosat sense premi

La plaça dels Arbres de Vila-rodona va tor­nar a ser l'última parada per aga­far el tren de la glòria, o no, per a una colla vallenca. Ahir, sota un cel tren­cadís a vol­tes plujós, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va llançar un últim atac con­tra el qua­tre de nou net, un cas­tell que ha mar­cat la tem­po­rada dels cami­ses rosa­des.

Després de Santa Úrsula, la colla havia seguit tre­ba­llant el tronc d'aquest cas­tell tan com­pli­cat i tan impre­vi­si­ble, amb l'ambició de tor­nar-lo a dur a plaça i treure's així, de pas­sada, la daga que els havia que­dat cla­vada per Santa Tecla. A més a més, aca­bar el curs amb un èxit d'aques­tes pro­por­ci­ons hau­ria repre­sen­tat un colofó excel·lent, i ja no espe­rat, per a una cam­pa­nya d'altra banda nota­ble.

La Vella va obrir plaça amb el cinc de vuit per escal­far motors i, tot seguit, es va dis­po­sar a lli­gar els pri­mers pisos del cas­tell total. Però les sen­sa­ci­ons no van ser bones, ja que fins a tres vega­des es va des­mun­tar el peu i en cap de les quals els segons van vali­dar l'intent i la colla va cedir el torn a la Colla Joves, en el paper de con­vi­dada de pedra a la festa. Amb la feina feta i la intenció de pas­sar una jor­nada de tràmit, els ver­mells mira­ven amb recel les evo­lu­ci­ons de la rival i, al seu torn, des­mun­ta­ven dues vega­des el peu del seu qua­tre de vuit, abans de com­ple­tar-lo sense ni des­pen­ti­nar-se. Salsa de riva­li­tat.

La Vella va tor­nar a la càrrega i va des­mun­tar un altre cop la base. Final­ment –la cin­quena és la bona!– va orde­nar l'atac. El cas­tell va pujar de pressa i molt deci­dit, però amb els segons col·locats i l'aixe­ca­dor entrant, la impres­si­o­nant estruc­tura va cedir espec­ta­cu­lar­ment. Va ser un intent ple d'orgull. En qual­se­vol cas, ahir no era el dia.

D'altra banda, l'altra notícia des­ta­cada de la jor­nada la van pro­ta­go­nit­zar els Xiquets de Reus des­car­re­gant el cinc de vuit.

Va ser dis­sabte i en el marc de la seva diada quan la colla va superar el repte en la segona temp­ta­tiva, tem­pe­rant els ner­vis després d'un pri­mer intent des­mun­tat, amb deter­mi­nació i valor per domi­nar el cas­tell i fer un salt qua­li­ta­tiu molt impor­tant, ja albi­rat en el con­curs recent.

La

jor­nada