“Vam pagar un preu que no tocava”
Pumsa reclamarà 268.285 euros pel sobrecost injustificat del moviment de terres per fer l'edifici del Rengle
L'alcalde diu que es continuarà investigant
El sobrecost de l'edifici d'oficines del Rengle començaria des dels fonaments. Segons l'informe encarregat per l'empresa municipal Pumsa a un expert per avaluar les irregularitats detectades per l'Oficina Antifrau, es va produir un sobrecost injustificat de 268.285 euros en els treballs d'excavació i el moviment de terres. Ahir l'alcalde de Mataró, David Bote (PSC), i la regidora d'Urbanisme, Núria Calpe (PDC), van donar detalls en acabar la junta de portaveus per exposar l'expedient a tots els grups municipals. “Vam pagar un preu que no tocava i per això reclamarem aquests diners i anirem més enllà per donar explicacions i tenir el màxim de transparència de l'obra”, apuntava l'alcalde, que en el decret signat aquesta mateixa setmana també encarrega un nou informe per concretar les quantitats a reclamar. “El proper pas serà formalitzar la demanda civil i demanar responsabilitats a qui pertoqui”, apuntava Bote.
Els fets, segons va relatar la regidora d'Urbanisme, arrenquen a l'inici de l'obra, quan Pumsa encarrega a una primera empresa, SGS Integral, el control de l'obra i aquesta desaconsella pagar com a contaminades unes terres tal com reclama la constructora FCC. Pumsa, però, decideix el 2009 confiar a l'empresa GPO el control de l'obra que decideix que s'ha de fer el pagament. En cap cas, segons la regidora, queda justificat enlloc que es paguessin com a terres contaminades. “Reclamarem a la segona empresa, que és qui ho autoritza, però valorarem si subsidiàriament es pot demandar FCC”, apuntava Calpe.
Un segon informe
L'anunci del segon informe haurà de determinar per què Pumsa va decidir canviar d'empresa cap al final de l'obra i per què GPO va determinar que les terres es paguessin com a contaminades. Una investigació que no serà fàcil ja que, tal com apuntaven des de l'Ajuntament, fins ara la segona empresa “no ha col·laborat gaire a l'hora de facilitar informació”.
L'escàndol pel sobrecost de l'edifici del Rengle va arribar a l'Oficina Antifrau l'any 2012, quan CiU va accedir al govern municipal. Després de més de dos anys d'investigació, Antifrau va elevar el cas a fiscalia en detectar presumptes “irregularitats en els procediments de contractació i execució” de les obres. “Volem donar a tothom explicacions del que realment va passar més enllà de les desviacions de l'obra.” La regidora reconeix que aquest sobrecost injustificat és poca quantitat comparat amb l'encariment del 42% que va acumular l'obra. “Es van prendre decisions polítiques i tècniques, però volem aclarir si es van prendre d'altres decisions injustificades”, conclou.
De l'expedient d'avaluació encarregat per l'Ajuntament també es resol que el procediment en la contractació de l'empresa constructora va ser “tècnicament molt deficient, poc rigorós i curull d'errors”. Tot i això, segons els serveis d'intervenció municipals, la valoració de les ofertes –feta per una empresa contractada per Pumsa– no modifica el fet que l'oferta de FCC fos la més avantatjosa, i no s'aprecia cap tracte de favor. Aquesta era una de les crítiques que des de l'oposició, tant el PP com la CUP, es reclamava que s'investiguessin.
Tres mesos per enfocar el futur de Pumsa
“És hora de parlar de Pumsa”, manifestava ahir l'alcalde de Mataró després de valorar l'informe sobre l'edifici del Rengle. Per això es crearà una comissió de treball que en els propers tres mesos redactarà una proposta per analitzar la situació actual de l'empresa municipal d'urbanisme i plantejar el seu futur.
La direcció política dels treballs s'ha encarregat a la regidora d'Urbanisme i presidenta de Pumsa, Núria Calpe, i al regidor de Serveis Centrals, Juan Carlos Jerez. També s'ha nomenat, com a membres de la comissió, el gerent de Pumsa i el de l'Ajuntament, l'interventor i el secretari municipal.La creació de la comissió s'emmarca en l'acord de govern i del programa d'actuació municipal. L'objectiu de reformular la societat municipal garantint “l'ètica i la transparència; el reforç dels serveis públics i l'ocupació pública, i la sostenibilitat”.