Municipal
Menys contaminació i cotxes al centre de Terrassa
Es crearan dues illes de vianants noves i es trauran els cotxes en més de 30 vials
Es vol desplaçar el trànsit de pas i fomentar l’ús de la bici i el transport públic
Més d’una trentena de carrers seran per a vianants el 2021
Canviar hàbits de mobilitat, racionalitzar l’ús del vehicle privat, incrementar els desplaçaments en transport públic, a peu i en bicicleta per reduir les emissions de gasos contaminants i de diòxid de carboni (CO2), són els objectius de la majoria de municipis, i Terrassa no n’és una excepció. Per aquest motiu s’ha dotat d’un nou pla de mobilitat que marca els escenaris de futur de tots aquests aspectes fins al 2021. La intenció és reduir un 12% els desplaçaments en vehicle privat –607.500 diaris–, que es concentren en un 55% dels casos en els 88 quilòmetres de vies principals de la xarxa primària.
I, per fer-ho possible, l’Ajuntament ha decidit aplicar les mesures obligatòries que dictamina el pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire de la Generalitat en ciutats amb més de 100.000 habitants d’identificació d’una zona urbana d’atmosfera protegida (ZUAP), concentrant-les i ampliant-les en l’anomenat quadrat central i que engloba tot el districte 1 i part del 4; l’espai delimitat al nord pel passeig de Juliol, el parc de Vallparadís, la carretera de Montcada i el carrer Faraday. Una ZUAP ampliable a partir del 2021 fins a l’avinguda Àngel Sallent, a l’oest, i l’avinguda de Barcelona, a l’est. La directora de Mobilitat de Terrassa, Susi López, explicava que gairebé un de cada dos desplaçaments –270.000 diaris– té com a origen o destinació el districte 1, i que el 27% d’aquests trajectes es fan en vehicles privats –72.500– amb un recorregut mitjà d’1,9 quilòmetres, que “equival a trenta minuts a peu”. La intenció, per tant, és clara: incorporar mesures dissuasives i de penalització (push & pull) per al vehicle privat amb la intenció que es deixin d’utilitzar segons quins carrers com a via de pas, s’utilitzi més els transport públic i es vagi a peu o en bicicleta.
I aquestes mesures busquen reduir la contaminació al voltant dels centres escolars, ampliar el nombre de carrers i espais per a vianants, introduir el car sharing de lloguer de cotxes per períodes curts, potenciar la intermodalitat entre diferents tipus de vehicles alternatius al cotxe o gestionar integralment l’aparcament, no només en funció de la contaminació, sinó incorporant tarifes en funció de les necessitats de cada sector, ampliant els espais per a motos i bicis o incentivant estades llargues als pàrquings públics. La mesura final, i segurament la que generarà més polèmica, com ja va passar amb la conversió de 40 carrers i places del centre històric en illa de vianants a partir de l’any 1992, serà la limitació de “l’entrada de vehicles, menys als residents, a tota la ZUAP”, va explicar López. Per tirar-ho endavant l’han dividit en nou àmbits on s’aplicaran diferents mesures i que han agrupat en cinc zones. Significarà convertir més de trenta carrers en ús exclusiu per a vianants.
Vapor Gran-Bisbat d’Ègara
Serà la primera que s’executarà l’any que, segons explicava el regidor de Mobilitat, Marc Armengol. S’ampliarà l’illa de vianants amb el carrer Portal Nou, del Vall, la Rutlla, part de Sant Genís, Sant Domènec i Sant Francesc, i també els carrers de l’Era i del Doctor Martí i Julià. En aquests dos últims s’instal·laran càmeres, i també al Portal Nou. Les mesures es complementaran, per la presència de l’Escola Pia i el Vedruna, amb la restricció de l’accés al primer tram del carrer Col·legi a les hores d’entrada i sortida d’alumnes. La part del carrer Sant Marià que creua l’escola Bisbat d’Ègara també serà de vianants entre Baldrich i Topete i en tota l’illa es delimitaran recorreguts d’accés a les escoles i reserves d’estacionament per recollir alumnes. Urbanísticament es combinaran actuacions de carrers de plataforma única amb passadissos per a vianants. Com a obres prioritàries s’acabaran els trams del carrer Col·legi i Sant Francesc pendents i s’urbanitzarà el carrer Sant Genís.
La Mútua
Aquesta zona, delimitada al nord pel carrer Nou de Sant Pere, a l’est per l’avinguda Jacquard i al sud pels carrers Sant Jaume i Puig Novell, serà de trànsit restringit i aquests darrers, com el tram nord del Passeig, s’incorporaran a l’illa de vianants. Com a obra prioritària s’executarà una remodelació del Passeig i la plaça del Doctor Robert i al principi del pont de l’avinguda Jacquard s’instal·larà la càmera i la senyalització indicant l’entrada a la ZUAP. Es faran canvis de sentit i s’habilitaran rutes per accedir a les diverses escoles i reserves d’espais per a aparcament a la placeta Saragossa, al carrer Sant Cristòfol i a tocar del pont del Cementiri Vell. S’urbanitzaran amb plataforma única els carrers Sant Antoni, García Humet i Passeig.
Mas Adei
Aquest espai delimitat per l’estació i el carrer del Nord, el passeig 22 de Juliol, el parc de Vallparadís i el carrer de la Creu Gran, també s’incorporarà sencer a l’illa de vianants, donant continuïtat a l’antic Poble de Sant Pere, incloent el tram final del carrer del Nord. Els accessos estaran restringits als veïns i es col·locarà una càmera al carrer Mas Adei.
Pantà
A banda de fer de vianants el carrer Canonge Rodó i el tram final del carrer Sant Llorenç, a tocar del Vapor Ventalló i la Rasa des del carrer Sant Isidre, en aquest àmbit canviaran de sentit per trams el carrer Sant Llorenç i també els de Sant Isidre, Sant Valentí i Sant Gaietà.
Arquímedes i Galileu
Inclouen en aquest espai la zona de la plaça del Tint, on els carrers Frederic Soler, Vázquez Mella i trams dels carrers Pitàgores i Martí Díez seran d’ús exclusiu per a vianants. Però la prova de foc seran les solucions proposades per als carrers Arquímedes i Galileu, que absorbeixen el trànsit de la Rambla des que es va tallar, el 2011. Un tram d’Arquímedes, entre els carrers Pare Llaurador i Blasco de Garay, es tallarà al trànsit, i a Galileu s’hi col·locaran càmeres per a la lectura de matrícules per treure els cotxes que només hi circulin de pas. Els trams dels vials transversals entre Arquímedes i Galileu: carrers Ireneu, Doctor Ullés i Antoni Torrella, a més de Gutenberg, també seran de vianants, així com els accessos al parc de Sant Jordi per la plaça Freixa i Argemí i el carrer Nicolau Talló.
LES FRASES
LES XIFRES
Complir els objectius del pla de qualitat de l’aire
L’opció de crear la ZUAP, a banda de ser obligada en ser municipi de més de 100.000 habitants, també va ser l’alternativa escollida entre quatre més que es van incloure en un estudi de sostenibilitat ambiental que es va fer en col·laboració amb la Diputació amb l’objectiu de complir els paràmetres marcats en el pla de millora de la qualitat de l’aire de Terrassa fins al 2020. En aquest document s’establia que el trànsit de vehicles de motor era el principal origen de les emissions contaminants a la ciutat. El 80,4% de partícules en suspensió i el 76,2% de diòxid de carboni (NO2) es generen pel trànsit. Amb l’aplicació del pla de mobilitat es vol reduir un 13,2% les emissions de CO2 i un 12% l’ús del vehicle privat.
L’opció de la ZUAP incorpora la pacificació de la xarxa viària, la remodelació del transport urbà i l’adequació d’itineraris per a vianants i bicicletes, que juntament amb la incorporació de vehicles més sostenibles fa preveure la reducció d’un 16,5% del NO2 i d’un 22,8% de les partícules, entre altres paràmetres. La reducció de part dels 88 quilòmetres de la xarxa principal de carrers a la ciutat, traient els 8,5 quilòmetres de la ZUAP, i les restriccions de trànsit fan que els models prevegin que es passi dels 516.495.300 vehicles el quilòmetre de l’any 2014 a 459.691.423 el 2020. Tot i que la mobilitat ha de créixer un 7,4%, el model indica que no ho ha de fer amb cotxes i motos, sinó amb el vehicle no motoritzat, que ha de pujar un 6,14%, i el transport públic, que ho ha de fer un 13,98%.
