La recuperació del Flix alemany
L'Ajuntament aspira a la llei de barris per rehabilitar la colònia centenària dels enginyers que van implantar la indústria química
Flix té un dels 77 projectes que aspiren a la setena convocatòria d'ajuts de la llei de barris. En concret, l'Ajuntament flixenc calcula que necessitaria uns 6 milions d'euros per rehabilitar la colònia industrial de la Fàbrica, un dels barris de més valor històric i patrimonial de les Terres de l'Ebre, i un cas singular a Catalunya. De fet, els últims 100 anys de la història de Flix estan lligats estretament a la fàbrica, la planta electroquímica que forma part de l'actual polígon d'Ercros. Per tant, l'origen de la contaminació que avui afecta el pantà de Flix, amb milers de tones de fangs tòxics, cal buscar-lo en l'activitat centenària d'una planta que, durant moltes dècades, va ser font de riquesa i prosperitat en aquesta població de la Ribera d'Ebre.
La Societat Electroquímica de Flix va ser constituïda el juny del 1897 per dues companyies alemanyes, una química i una elèctrica, amb la participació de bancs suïssos i d'altres inversors catalans i espanyols. A Flix, els enginyers alemanys –que havien recorregut la riba de l'Ebre buscant un lloc idoni per engegar el projecte– van trobar-hi la línia del ferrocarril (estrenada cinc anys abans), un assut al riu (que permetia fer-hi una presa i una central hidroelèctrica), i la proximitat de pedreres, salines i les mines de Faió i Mequinensa. En poc temps, al voltant de la fàbrica electroquímica de Flix s'hi van establir també les famílies dels directius i dels enginyers, arribats des d'Alemanya però també d'altres països europeus. És així com va nàixer la colònia industrial alemanya, un veritable barri internacional al costat d'un poble que, gràcies a la fàbrica, deixava enrere el món rural i entrava de ple en la industrialització. Amb tot, l'ascens del nazisme, les col·lectivitzacions obreres i els bombardejos de la Guerra Civil, però sobretot la derrota alemanya en la Segona Guerra Mundial, van provocar que la colònia entrés en decadència. Amb tot, el barri internacional de Flix continua conservant molts dels habitatges per als tècnics i obrers, així com alguns edificis de serveis. El cas més representatiu és el de l'actual hotel Casino.
De fet, la colònia de la Fàbrica va tenir un estil clarament alemany, fins al punt que les teulades de les cases mantenien els nivells centreeuropeus. Hi havia diversos tipus d'habitatges, cases unifamiliars amb jardí per als tècnics i directius, la capella, el mercat, un edifici destinat als rentadors, l'economat, els galliners, les escoles... Recentment, la restauració de les antigues escoles, projectades el 1915 per l'arquitecte alemany Paul Müller, ha permès instal·lar-hi una residència geriàtrica i un centre de dia. Ha estat el projecte més important d'Acció Social a les Terres de l'Ebre, amb un pressupost de 7,1 milions. Ara, el projecte que Flix ha presentat a la llei de barris per rehabilitar la colònia de la Fàbrica i el sector de les Casetes és d'uns 6 milions.
Col·laboració d'Ercros
A banda, l'Ajuntament ha signat un conveni amb Ercros pel qual l'empresa s'ha fet càrrec dels 30.000 euros que ha costat la redacció del projecte. En les diverses reunions i assembles informatives que s'han fet per preparar el projecte, l'alcalde de Flix, Òscar Bosch, ha explicat que l'objectiu és frenar el procés de degradació accelerada que pateix la colònia, tot i que encara hi viuen alguns veïns. Per als flixencs, el barri internacional forma part del patrimoni històric, arquitectònic i emocional del poble, i per això l'Ajuntament ha demanat la col·laboració d'Ercros en el projecte. L'empresa ha accedit a cedir els terrenys que s'hagin d'urbanitzar o bé dels edificis on s'haja d'actuar, ja que han de ser necessàriament de titularitat pública. A més, Ercros es farà càrrec del 25% del finançament que correspondria a l'Ajuntament, ja que en el nou programa Viles amb projecte es preveu que la Generalitat puga assumir fins al 75% del pressupost. El barri de les Casetes també s'hi ha inclòs perquè forma part de la mateixa secció electoral que la colònia.
