La recuperació del Flix alemany

L'Ajuntament aspira a la llei de barris per rehabilitar la colònia centenària dels enginyers que van implantar la indústria química

Flix té un dels 77 pro­jec­tes que aspi­ren a la setena con­vo­catòria d'ajuts de la llei de bar­ris. En con­cret, l'Ajun­ta­ment fli­xenc cal­cula que neces­si­ta­ria uns 6 mili­ons d'euros per reha­bi­li­tar la colònia indus­trial de la Fàbrica, un dels bar­ris de més valor històric i patri­mo­nial de les Ter­res de l'Ebre, i un cas sin­gu­lar a Cata­lu­nya. De fet, els últims 100 anys de la història de Flix estan lli­gats estre­ta­ment a la fàbrica, la planta elec­troquímica que forma part de l'actual polígon d'Ercros. Per tant, l'ori­gen de la con­ta­mi­nació que avui afecta el pantà de Flix, amb milers de tones de fangs tòxics, cal bus­car-lo en l'acti­vi­tat cen­tenària d'una planta que, durant mol­tes dècades, va ser font de riquesa i pros­pe­ri­tat en aquesta població de la Ribera d'Ebre.

La Soci­e­tat Elec­troquímica de Flix va ser cons­tituïda el juny del 1897 per dues com­pa­nyies ale­ma­nyes, una química i una elèctrica, amb la par­ti­ci­pació de bancs suïssos i d'altres inver­sors cata­lans i espa­nyols. A Flix, els engi­nyers ale­manys –que havien recor­re­gut la riba de l'Ebre bus­cant un lloc idoni per enge­gar el pro­jecte– van tro­bar-hi la línia del fer­ro­car­ril (estre­nada cinc anys abans), un assut al riu (que per­me­tia fer-hi una presa i una cen­tral hidroelèctrica), i la pro­xi­mi­tat de pedre­res, sali­nes i les mines de Faió i Mequi­nensa. En poc temps, al vol­tant de la fàbrica elec­troquímica de Flix s'hi van esta­blir també les famílies dels direc­tius i dels engi­nyers, arri­bats des d'Ale­ma­nya però també d'altres països euro­peus. És així com va nàixer la colònia indus­trial ale­ma­nya, un veri­ta­ble barri inter­na­ci­o­nal al cos­tat d'un poble que, gràcies a la fàbrica, dei­xava enrere el món rural i entrava de ple en la indus­tri­a­lit­zació. Amb tot, l'ascens del nazisme, les col·lec­ti­vit­za­ci­ons obre­res i els bom­bar­de­jos de la Guerra Civil, però sobre­tot la der­rota ale­ma­nya en la Segona Guerra Mun­dial, van pro­vo­car que la colònia entrés en decadència. Amb tot, el barri inter­na­ci­o­nal de Flix con­ti­nua con­ser­vant molts dels habi­tat­ges per als tècnics i obrers, així com alguns edi­fi­cis de ser­veis. El cas més repre­sen­ta­tiu és el de l'actual hotel Casino.

De fet, la colònia de la Fàbrica va tenir un estil clara­ment ale­many, fins al punt que les teu­la­des de les cases man­te­nien els nivells cen­tre­eu­ro­peus. Hi havia diver­sos tipus d'habi­tat­ges, cases uni­fa­mi­li­ars amb jardí per als tècnics i direc­tius, la cape­lla, el mer­cat, un edi­fici des­ti­nat als ren­ta­dors, l'eco­no­mat, els galli­ners, les esco­les... Recent­ment, la res­tau­ració de les anti­gues esco­les, pro­jec­ta­des el 1915 per l'arqui­tecte ale­many Paul Müller, ha permès ins­tal·lar-hi una residència geriàtrica i un cen­tre de dia. Ha estat el pro­jecte més impor­tant d'Acció Social a les Ter­res de l'Ebre, amb un pres­su­post de 7,1 mili­ons. Ara, el pro­jecte que Flix ha pre­sen­tat a la llei de bar­ris per reha­bi­li­tar la colònia de la Fàbrica i el sec­tor de les Case­tes és d'uns 6 mili­ons.

Col·labo­ració d'Ercros

A banda, l'Ajun­ta­ment ha sig­nat un con­veni amb Ercros pel qual l'empresa s'ha fet càrrec dels 30.000 euros que ha cos­tat la redacció del pro­jecte. En les diver­ses reu­ni­ons i assem­bles infor­ma­ti­ves que s'han fet per pre­pa­rar el pro­jecte, l'alcalde de Flix, Òscar Bosch, ha expli­cat que l'objec­tiu és fre­nar el procés de degra­dació acce­le­rada que pateix la colònia, tot i que encara hi viuen alguns veïns. Per als fli­xencs, el barri inter­na­ci­o­nal forma part del patri­moni històric, arqui­tectònic i emo­ci­o­nal del poble, i per això l'Ajun­ta­ment ha dema­nat la col·labo­ració d'Ercros en el pro­jecte. L'empresa ha acce­dit a cedir els ter­renys que s'hagin d'urba­nit­zar o bé dels edi­fi­cis on s'haja d'actuar, ja que han de ser necessària­ment de titu­la­ri­tat pública. A més, Ercros es farà càrrec del 25% del finançament que cor­res­pon­dria a l'Ajun­ta­ment, ja que en el nou pro­grama Viles amb pro­jecte es pre­veu que la Gene­ra­li­tat puga assu­mir fins al 75% del pres­su­post. El barri de les Case­tes també s'hi ha inclòs perquè forma part de la mateixa secció elec­to­ral que la colònia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.