«A Barcelona tenim un exotisme europeu: dos tramvies separats»

–«La reformulació de la Diagonal, la vam liderar nosaltres molt abans. L'any 2005 ens manifestàvem per l'hermetisme municipal. L'Ajuntament era el més recelós en la unió dels tramvies. Sempre donava allargues. El que toca, quan l'Ajuntament ha canviat d'opinió, és ser coherents amb el que hem defensat sempre: una reforma per millorar la qualitat ambiental de la Diagonal i per transformar la mobilitat. Avui la Diagonal no funciona per a ningú.»

–«Perquè ha percebut un canvi en la gent. A Barcelona tenim un exotisme europeu, que és haver fet dues xarxes de tramvia separades. El tramvia era un projecte únic que va desenvolupar TMB els anys vuitanta. Quan l'ATM ho vol tirar endavant, és l'Ajuntament, el que decideix esquarterar el projecte, perquè no hi creu, perquè posar-lo a la part central de la Diagonal obligava a fer-hi un replantejament de la mobilitat.»

–«Aleshores tampoc no tenien la pressió ciutadana que tenen ara. Han canviat per l'èxit de la bicicleta, que ha arribat a col·lapsar el servei a la Diagonal, i per l'èxit del tramvia –80.000 passatgers al dia–. Només el Trambaix, porta més del doble de passatgers que el bus més carregat. El tramvia és el transport públic més ben valorat.»

–«És indubtable que el tramvia és el motor del canvi. No ho nego pas. Però no és l'únic. La Diagonal té un col·lapse estructural de trànsit, que col·lapsa la resta de l'Eixample. Nosaltres demanem un transport públic més potent que ho resolgui. No es resol sol. Si tenim el bus col·lapsat, sembla lògic que s'hagi d'implantar un tramvia. El tramvia ens dóna una capacitat de dotze carrils de circulació. Són faves comptades. El repte serà captar els passatgers. No tothom va de la Zona Universitària al Fòrum, perquè la Diagonal és via urbana entre Francesc Macià i Glòries, via de pas entre barris. Ha de ser el tramvia, perquè el bus ja no dóna bon servei en hora punta. No passa de 8 km/h, té un efecte acordió, s'acumula a les cruïlles i a les parades. És lent. A la resta de carrers, on no està col·lapsat, el bus ha de passar amb més freqüència.»

–«Aquesta opinió parteix d'una idea que no és correcta: que passaran els mateixos cotxes i s'hauran d'espavilar perquè ningú canviarà al transport públic. L'ús del cotxe està en retrocés. No podem pensar que els cotxes que tenim avui a la Diagonal s'hi quedaran perpètuament. Seria la congestió total. Quan fas un carril bici, un carril bus o un carril tramvia, estàs reduint trànsit privat i donant més oferta de transport públic. Això no és només una reforma per fer més grans les voreres. Crea oferta potent de transport públic.»

–«Històricament el bus de la Diagonal ha estat un dels més col·lapsats. El 1993 ja era clar que per General Mitre hi havia de passar el metro, i per la Diagonal, el tramvia. Ja es coneixia la demanda.»

–«La línia 9 del metro està en construcció. El tramvia acumula vint anys de debat. Vam estar deu anys perdent el temps. Hem tingut mals assessors en mobilitat durant molts anys en aquesta ciutat. El transport públic s'havia de soterrar i el cotxe havia de campar per la superfície. Aquest model ens ha portat una ciutat contaminada, congestionada, accidentada i sorollosa.»

–«Necessitem un transport urbà de proximitat que sigui en detriment del metro. Per què el volem, el túnel per la Diagonal? Per a desplaçaments curts, per unir deu parades de metro o per a rodalies? S'ha de fer una reflexió molt profunda, eh! Potser el túnel de rodalies no ha de recórrer tota la Diagonal. Rodalies és un problema de transport interurbà, i el problema de la Diagonal central és urbà. Barrejar el debat de túnels amb el de transport de proximitat és un error. La Diagonal té un col·lector i molts túnels que la travessen. Un metro o un tramvia subterrani hauria d'anar entre quaranta i seixanta metres de fondària. Per fer desplaçaments curts no ens serveix. Es pot fer, però no serà un transport de proximitat.

–«Deuen volen fer un projecte ells. La idea és que cadascú faci el seu i debatem de la A a la Z. El problema no és on va l'arbre sinó la filosofia. De projectes alternatius, n'hi ha milers. Nosaltres vam presentar 28 propostes. La pregunta és: ‘estem tips de contaminació, congestió, soroll i accidents, o no?' La C és una no-proposta. El que fa és paralitzar el procés. Paralitzar una reforma urbana supeditant-la a la construcció d'un túnel només afavoreix els grups de pressió de l'automòbil.»