Urbanisme

Per SOS Costa Brava, el nou Port d’Aro seria inundable

La federació conservacionista presenta al·legacions a l’ampliació de la marina i creu que el projecte no prosperarà i és “contraproduent”

Aniran als jutjats, i el consistori diu que no pot fer marxa enrere

SOS Costa Brava ja ha presentat al·legacions al projecte d’ampliació de la marina del Port d’Aro, al sud de la desembocadura del riu Ridaura a Platja d’Aro, i veu l’obra “incompatible” amb el context d’emergència climàtica i el risc d’inundabilitat, per la puja del nivell del mar i episodis de pluges torrencials més freqüents i extrems. Els plans dels promotors són obrir-hi nous canals de navegació per a 272 nous amarradors, envoltats de fins a 400 habitatges d’obra nova. Però des de la federació d’entitats naturalistes, l’advocat Eduard de Ribot argumentava ahir que “és directament incompatible amb el que diu el Centre Assessor de Desenvolupament Sostenible” de la Generalitat.

El geòleg Jordi Ferrer insistia ahir en l’aspecte dels riscos d’inundabilitat en un sector, de 13 hectàrees ara encara no urbanitzades, que ara engoleix els excessos d’aigua en situacions de temporal. Per SOS Costa Brava, la sortida seria renaturalitzar la banda dreta del tram final del riu, a més d’intervencions al marge esquerre –urbanitzat fa mig segle– i el sector de la marina actual, posterior però que també qualifiquen d’aberració.

El consistori, endavant

A l’Ajuntament, però, el govern del PSC, ERC i els comuns, i Junts i SOM, a l’oposició, mantenen el consens sobre la tramitació d’un projecte que no acaba d’agradar a ningú però que veuen encarrilat i amb beneficis econòmics –en forma de parcel·les i compensacions que rebrà el consistori si tira endavant–, que podrien esdevenir maldecaps si s’hi oposen –amb indemnitzacions milionàries si els promotors guanyessin reclamacions judicialment, a banda dels costos de les possibles expropiacions–. També sostenen que els habitatges no es farien a primera línia i es preservarien pinedes.

Des de SOS Costa Brava, en canvi, De Ribot creu que la tramitació és reversible, indemnitzant només pels treballs i despeses tècniques que hagin tirat endavant els promotors. I pel que fa a la titularitat dels terrenys, la federació d’associacions proposa que sigui la Generalitat la que assumeixi les expropiacions del sòl, un cop desclassificat. Si no hi ha entesa, De Ribot creu que les al·legacions prosperaran i, si no, recorreran a contenciosos judicials.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.