Demolir un sector inacabat a Sant Feliu per refer-lo de zero
La constructora Sorigué assumeix el pla parcial del Mas Toi, després de 15 anys empantanegat
Vials i edificis aniran a terra i hi tornaran a urbanitzar i construir
-
Demolir un sector inacabat a Sant Feliu per refer-lo de zero. -
Un dels vials i edificis al sector Mas Toi de Sant Feliu que aniran a terra en les pròximes setmanes, després de més d’una dècada d’abandonament. A baix, una caseta d’obra de Sorigué, a punt per ser descarregada aquesta setmana E.A. -
Demolir un sector inacabat a Sant Feliu per refer-lo de zero.
El problema dels edificis abandonats o a mig fer arran de la crisi immobiliària afecta moltes poblacions, però a Sant Feliu de Guíxols han coincidit diversos casos que fins i tot s’arrosseguen des d’abans de l’esclat de la bombolla del crèdit entre el 2007 i el 2008. Un dels més tristament espectaculars és el del polígon d’actuació Mas Toi, el PA-16, amb carrers acabats entre el 2002 i el 2003 i estructures de blocs i cases aïllades on els obrers van desaparèixer el 2007. Gairebé 15 anys després, la promotora i constructora lleidatana Sorigué, que ha aconseguit el control majoritari de la propietat del sector, es disposa a completar-lo. Però partint de zero, ja que abans enderrocaran bona part de les estructures i refaran els carrers, que la vegetació s’ha tornat a fer seus amb el pas del temps.
Aquest petit barri frustrat ha passat força desapercebut per a la majoria de guixolencs. Mira cap a la banda de Sant Pol i s’Agaró, als peus de la urbanització Vilar d’Aro. Els veïns d’aquesta urbanització sí que han patit l’abandonament de la zona, cau de bretolades durant anys, i també dels lladres de ferralla, que després d’endur-se’n l’escàs cablejat i les tapes de registre i dels embornals, fins i tot hi van sostreure la major part de fanals de fosa.
Un procés tortuós
Des de la constructora, tot i que el seu domicili social apareix en els documents de la nova junta de compensació i aquesta setmana ja començaven a descarregar material i casetes d’obra al sector, no han volgut donar per ara detalls d’una operació que s’ha dilatat força en el temps. Els tràmits per constituir la nova junta, l’ens que assumirà els costos de la reurbanització i els enderrocs, van arrencar el 2019, però van quedar bloquejats durant l’esclat i les primeres onades de la pandèmia. Abans, el sector va romandre anys congelat pels concursos de creditors i subhastes de l’anterior propietat, que va fer fallida. I algunes finques aïllades –que en algun cas havien servit com a pagament de deutes a industrials– encara figuraven en subhastes el 2020.
En aquest segon semestre de l’any, però, la promotora ha intensificat els passos burocràtics per activar l’enderroc, i el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Josep Saballs, confirma que ja s’ha constituït i reunit la junta de compensació, “un cop aprovat el projecte d’urbanització, per adjudicar els treballs d’enderroc i urbanització paral·lels”, previstos entre finals d’any i el primer trimestre del 2022. És l’època de l’any en què l’empresa no toparà amb restriccions com ara pel període de cria d’aus, en què la normativa restringeix determinades obres.
Pel que fa al futur del sector, fonts municipals diuen que la promotora planeja enderrocar tots els edificis de la seva propietat i aprofitar només els soterranis dels blocs de cases aparellades, per aixecar-les de nou. Pel que fa a les parcel·les d’unifamiliars, una opció sobre la taula seria comercialitzar-les, en una zona propera a la badia de Sant Pol i s’Agaró i exempta de les restriccions del pla director (PDU) de sòls no sostenibles de la Costa Brava.
LES DATES
Diverses obres encallades des de l’inici de la crisi
El sector del Mas Toi inclou dos nous carrers –Pailebot i Balandra– en semicercle al voltant del tram principal de ronda de Llevant, un eix projectat en el planejament guixolenc per connectar la carretera C-65 amb Sant Pol i s’Agaró, i del qual només s’ha executat i és transitable el tram de la ronda Nord al barri del Mas Falgueres.
Precisament en aquest darrer àmbit, l’altre eixample que tanca el desenvolupament pel nord i on hi ha, per exemple, la zona multifuncional del Guíxols Arena, la crisi del 2008 també va deixar algunes edificacions inacabades i solars que ara mateix estan en les carteres de diversos fons d’inversió que van adquirir actius embargats. Només un dels blocs, el que estava pràcticament enllestit i va ser vandalitzat per sostreure’n finestres, baranes, cables i les plaques solars tèrmiques, ha estat adquirit per uns promotors en el darrer any, que l’han començat a fer restaurar, tot i que a ritme lent, i l’han obert a comercialització. Sobre el futur de la resta de parcel·les, amb una estructura despullada i els fonaments d’un tercer edifici, no hi ha novetats. El govern local s’hi ha interessat per adquirir terrenys a un preu raonable, però no s’han entès ni amb la Sareb ni amb els fons.
Al terme municipal hi ha altres casos, com el d’un bloc acabat entre els carrers Girona i Eres, que també ha acabat destrossat pels lladres de ferralla. Les obres van quedar aturades, i quan es van reprendre, amb una segona llicència, calien més places d’aparcament d’acord amb la nova normativa vigent, cosa que no estava prevista en l’edificació ja aixecada.
El bloc penjat a la carretera de Girona també va a terra
E.A
El cas de l’abandó del Mas Toi ha passat desapercebut pel seu emplaçament relativament recòndit, però un dels edificis que més han neguitejat els guixolencs és el bloc fantasma de la carretera de Girona a la cantonada amb la rambla Joan Bordàs, que va quedar a mig fer als anys noranta. La propietat repartida de la finca va bloquejar la resolució del conflicte fins fa pocs anys, quan, finalment, amb la mediació del consistori, van tancar un acord per vendre el solar a la multinacional de supermercats Lidl, que hi aixecarà un establiment amb places d’aparcament a la part de la parcel·la que resti lliure.
El tinent d’alcalde d’Urbanisme, Josep Saballs, explica que ja s’han aprovat per junta de govern els projectes d’urbanització i reparcel·lació, i només queda pendent la llicència d’enderroc de l’edifici inacabat, on periòdicament el veïnat denunciava problemes d’insalubritat i la presència de rates. En aquest cas, la tramitació també s’ha acabat d’alentir durant la pandèmia i per la voluntat de l’empresa de mantenir-hi l’ús residencial actual. Saballs destaca que s’ha aconseguit, “per primer cop a Sant Feliu, un planejament dual, que permetria usos residencials en el futur sense necessitat de fer cap modificació en el planejament”, tot plegat després del vistiplau que la comissió d’Urbanisme hi ha donat enguany.
L’enderroc, finalment, també hauria de tirar endavant l’any vinent, igual que un altre, que en aquesta ocasió depèn del municipi, d’una casa a la confluència del carrer de Cadis amb la mateixa carretera de Girona. La propietat, també en desús des de fa anys, va ser adquirida l’any passat pel consistori, i permetrà un cop sigui enderrocada a principis del 2022, reurbanitzar una vorera ara discontínua i crear alguna plaça més d’aparcament a la sortida del municipi per la carretera C-65.