Dues masies sota amenaça
La cessió municipal dels terrenys per a la construcció del nou Trueta inclou dues finques catalogades i “a preservar” de Girona
L’afectació del centre mèdic preocupa els propietaris de Can Sureda, que tenen un negoci a la parcel·la
Can Sureda té valor “històric, arquitectònic i paisatgístic”
Els plans de l’Ajuntament de Girona per cedir uns terrenys al sud del municipi perquè hi vagi part del nou hospital Josep Trueta amenacen dues masies que formen part del catàleg patrimonial local. Can Bellsolà i Can Sureda són dins l’àmbit afectat per a la construcció del centre mèdic, que ocuparà una part de Girona i una part de Salt. Els amos de Can Sureda admeten que els han informat de l’afectació de la seva finca i estan preocupats.
Segons el catàleg del patrimoni historicoartístic, Can Sureda i Can Bellsolà comparteixen el carrer Montnegre i són zones d’“especial interès agrícola”. En el primer cas, la masia –“en forma de L” detalla la fitxa sobre la propietat–, té pati i pallissa. Segons el catàleg, “[Can Sureda] té valor històric, arquitectònic i paisatgístic. Forma part del conjunt de masies que denominaven el pla de Girona”.
Fonts de la família Sureda han explicat que saben què podria passar amb la seva finca des d’una reunió que van tenir el 22 de setembre a l’ajuntament de Girona. Hi eren presents, entre d’altres, l’alcaldessa, Marta Madrenas, i el regidor d’Urbanisme, Lluís Martí (Junts). Des de llavors no n’han tingut cap més notícia.
La família diu que el projecte no és definitiu, però està preocupada per com els afectarà. En els terrenys hi ha un restaurant (Mas Sureda), amb un contracte de lloguer a llarg termini i del qual viuen una dotzena de famílies.
D’altra banda, de Can Bellsolà o Can Cunill, el catàleg de masies destaca que s’ha de protegir la pallissa, que és a l’oest de la casa, a uns metres. El paller té una coberta “a dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal”. La família Bellsolà està molt indignada amb l’Ajuntament.
Olga Bellsolà, propietària de Can Bellsolà, explica que ha tingut converses amb responsables del Departament de Salut a Girona i que li han reconegut que desconeixen que els terrenys municipals cedits incloguessin la seva finca. Bellsolà assenyala, a més, que les negociacions amb l’Ajuntament de Salt, on tenen terrenys afectats pel futur hospital, han anat millor.
El catàleg de masies és un document que han de fer tots els municipis i que ha d’incloure els masos i qualsevol edificació en terreny rústic. Ho explica l’arquitecte Josep Maria Torra i Pla, que és alhora el tresorer del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) a Girona. En el catàleg hi ha les fitxes d’una trentena de propietats, incloent-hi Can Ninetes o el castell de Campdorà.
Torra exposa que “una masia incorporada al catàleg s’ha de preservar”. A Girona queda clar que la pallissa de Can Bellsolà requereix protecció i que Can Sureda té un alt valor patrimonial. És indiferent –diu Torra– a l’hora de protegir les edificacions catalogades si és una operació d’un promotor privat o bé un hospital públic de referència en un territori de més de 800.000 persones. Torra vol ser prudent i reconeix que la qüestió requereix un estudi a fons d’un expert en dret urbanístic.
LES DATES
Guanyem i el PSC hi veuen traves
Guanyem considera que l’objectiu “número 1” és fer “el millor projecte possible de Trueta i com més aviat millor”, diu el portaveu, Lluc Salellas, que hi afegeix que la cessió de terrenys que preveu l’Ajuntament no ho facilita. Per això, Guanyem demana que la Generalitat i l’Ajuntament revisin el projecte –”que encara s’ha d’aprovar”, diu– i analitzi si hi ha propostes millors. Els regidors de Guanyem s’han reunit, per separat, amb la família Bellsolà i amb els responsables de l’equip de govern per conèixer els detalls de la problemàtica. Salellas recorda, a més, que una parcel·la d’equipaments per a Can Gibert i Santa Eugènia està afectada pel projecte i cal parlar amb els representants veïnals.
Per Sílvia Paneque (PSC), cal agilitzar el procés perquè el Trueta sigui una realitat el 2028. I veu que la proposta no ho fa possible perquè podria suposar un litigi als jutjats, diu. Paneque ha demanat a l’equip de govern tenir tots els detalls abans d’analitzar-ho amb més detall.
