Comença l’excavació d’una fàbrica tèxtil del XIX sota el mercat de l’Abaceria de Gràcia

Els treballs arqueològics per catalogar l’antiga fàbrica cotonera Puigmartí, més coneguda com a Vapor Nou, del segle XIX, sota el mercat de l’Abaceria han començat aquest dimecres amb cates de prospecció per documentar les restes localitzades a la travessera de Gràcia. Ja hi havia constància que en el subsòl de l’obra del mercat apareixeria un conjunt d’estructures relacionades amb l’antiga fàbrica, així com rases agrícoles d’etapes anteriors.

L’excavació s’allargarà unes sis setmanes i no altera el calendari de construcció del nou mercat. Es preveu que les obres estiguin acabades l’últim trimestre de l’any vinent. Abans d l’inici de les obres, ja es va fer un estudi arqueològic per detectar possibles restes patrimonials en el solar i els resultats van ser positius.

El Vapor Nou es va aixecar a partir de 1839 i va ser destruït per un incendi el 1876. També es van documentar un conjunt de rases de vinya que podrien pertànyer als segles XVII-XVIII.

L’Abaceria Central de la Vila de Gràcia es va inaugurar el 1892 per ordenar l’activitat dels pagesos que venien a la veïna plaça de la Revolució. Les obres es van fer en els terrenys on hi havia la fàbrica de l’industrial Francesc Puigmartí i Caparà, que era una de les més importants de l’època dedicada a la indústria del cotó. La fàbrica va arribar a donar feina a 800 persones en el moment de màxim esplendor. De fet, el 1852 disposava de 120 telers i l’any 1861 va ser visitada per la reina Isabel II. Només n’ha quedat dempeus una de les xemeneies, situada a l’actual plaça del Poble Romaní.

Les restes localitzades ocupen pràcticament tota la superfície del solar i corresponen a gran part a l’edifici principal, localitzat al llarg de la nau central del Mercat (amb una longitud de 87,60 metres i una amplada de 14).

En la primera fase de treballs, duta a terme entre el setembre i el desembre del 2021, es van obrir 38 rases de sondeig i es van fer tres cales informatives al solar. Aquests treballs no van localitzar cap material o resta d’època romana associades a la via romana que coincideix a grans trets amb el traçat de la travessera. Tampoc s’han trobat indicis de presència de refugis antiaeris de la guerra. Segons la testimonis orals, l’accés al refugi número 0008 es trobaria, probablement, a l’extrem sud-est del carrer de Torrijos.