Cooperar per gaudir d’habitatge
A poc a poc apareixen al nostre país noves fórmules per aconseguir un habitatge. Al model ja conegut de les cooperatives s’hi afegeix, darrerament, l’experiència del cooperativisme en cessió d’us, implantat a Dinamarca.
No es tracta d’un lloguer ni d’una compra, sinó que els socis de la cooperativa gaudeixin de l’ús de l’habitatge per un període llarg de temps: 75 anys, tota una vida
El model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús està molt estès en països com Dinamarca i l’Uruguai, i als darrers s’està implantant a poc a poc a Catalunya com a alternativa al lloguer i la compra tradicionals.
Aquest model alternatiu d’accés a l’habitatge i de tinença té dues característiques bàsiques que el diferencien d’altres tipus d’habitatge cooperatiu: la propietat col·lectiva i el dret d’ús. No es tracta d’un lloguer ni d’una compra, sinó que els cooperativistes gaudeixin de l’ús per un període de temps llarg (75 anys, o tota una vida), però la titularitat la manté la cooperativa, sense que es pugui fer negoci amb la venda o lloguer particular de l’immoble.
Aquesta manera de fer, que a casa nostra estan implantant col·lectius com Sostre Cívic, està vinculada a l’interès social, per tal de facilitar l’habitatge sense ànim de lucre. Són els residents els qui en són propietaris, però no pas de l’immoble, sinó del seu ús, que queda així fora dels possibles moviments d’especulació dels mercats.
La cooperativa sempre és la titular dels habitatges i es crea amb voluntat de durada indefinida. No és possible, doncs, transformar el model per obtenir habitatges de propietat privada. La propietat col·lectiva evita l’especulació, ja que impossibilita el lucre individual a partir del lloguer o la venda de l’habitatge. A la vegada permet i fomenta la participació dels socis de la cooperativa, que en són també propietaris, a diferència d’un model en què la propietat és pública, on és un ajuntament o la Generalitat qui decideix què se’n fa, de l’immoble, i no pas els seus residents.
Aquest model acostuma a anar acompanyat d’un fort caràcter comunitari, amb gran protagonisme dels espais comuns, i acostumen també a funcionar d’una manera participativa, amb la presa de decisions autogestionada de la comunitat de residents.
Ni lloguer, ni compra
No és un lloguer, ja que la inversió es fa a l’inici del projecte; tampoc és una compra, ja que el cooperativista no es fa propietari del pis que ocuparà. En podrà gaudir tota la vida, si vol, però quan ja no hi sigui el pis continuarà sent de la cooperativa. No és ni un lloguer, ni una compra. Això sí, en cas de baixa voluntària, la cessió de l’ús del pis pot passar a mans de familiars directes, sempre que hagin estat convivint al pis almenys un any.
Aquesta és la proposta d’entitats com Sostre Cívic, que segueix un model cooperatiu de caràcter social i no lucratiu per poder facilitar el dret a l’accés a l’habitatge sense convertir-lo en un bé lucratiu sotmès a l’especulació dels mercats. Segons explica l’entitat al seu web, el model està implantat en alguns països del nord d’Europa (a Dinamarca el 30% de l’habitatge prové d’aquest model, a Alemanya ja representa el 10%) i a l’Uruguai, país on el 5% de l’habitatge és cooperatiu de cessió d’ús.
A Catalunya ja s’han implantat alguns projectes seguint aquest model. Als terrenys de l’antiga fàbrica Can Batlló, a Barcelona, es va desenvolupar la dècada passada una primera i innovadora experiència basada en el caràcter comunitari i autogestionat de la cooperativa.
El preu sol ser més assequible que el de mercat: el traspàs de l’ús de l’habitatge es fa a través de la cooperativa, i l’aportació inicial es limita per facilitar l’accés al projecte al llarg del temps. L’autopromoció permet reduir els costos de producció dels habitatges i els espais comuns i el disseny participatiu que doni resposta a les necessitats.
Són projectes que aposten per un fort caràcter comunitari: els socis han de liderar i posar el seu propi esforç en el bon funcionament de la comunitat. També són projectes que solen tenir molt en compte la vinculació amb l’entorn i, també, la sostenibilitat ambiental i energètica, amb materials sostenibles en la construcció i sistemes d’estalvi de consum en el funcionament diari de les llars.
