urbanisme
El TSJC avala amb sentència ferma la no urbanització de Torre Negra a Sant Cugat del Vallès
El consistori va adquirir els terrenys al 2022 per a poder-ho convertir en un espai d’ús ciutadà
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat amb sentència ferma la decisió de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès de declarar els terrenys de Torre Negra no urbanitzables. El consistori celebra que finalment quedarà totalment protegit l’entorn de la masia, un espai de 165 hectàrees inclosos al Parc Natural de Collserola que el consistori va declarar no urbanitzables amb acord de ple. Al 2022, el TSJC ja va donar la raó al consistori, però la constructora Núñez i Navarro hi va presentar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, que no el va admetre, i ara el TSJC ha ratificat amb caràcter ferm la sentència.
En un comunicat, el consistori considera aquesta sentència un “punt i final” al litigi urbanístic de Torre Negra, donat que el TSJC avala amb la sentència ferma la modificació de PGM feta per l’Ajuntament per convertir l’entorn de la masia en sòl no urbanitzable. Aquesta és la tercera modificació de PGM impulsada per convertir les 165 hectàrees de l’àmbit de la Torre Negra de sòl urbanitzable no delimitat a sòl no urbanitzable.
Anteriorment el TSJC havia anul·lat les dues primeres modificacions de PGM en considerar que aquest paratge no podia ser preservat pels seus valors naturals, però sí que va reconèixer la competència municipal per classificar Torre Negra com a sòl no urbanitzable ordinari, que és la fórmula que finalment ha impulsat l’Ajuntament per preservar aquest espai. La tercera modificació de PGM, aprovada definitivament per la Generalitat al juny del 2018, converteix en sòl no urbanitzable la pràctica totalitat de l’àmbit i només classifica com a sòl urbà la petita urbanització residencial Torre Negra, que ja havia estat sòl urbà en el PGM del 1976, el Club Tennis Natació Sant Cugat i l’escola Avenç.
Durant els pràcticament 30 anys de litigis, els propietaris han presentat diversos plans d’urbanització que proposaven la construcció d’entre 1.800 i 3.600 habitatges.