Urbanisme

Nova via per sortir de l’atzucac de costes a Platja d’Aro

En paral·lel als contenciosos empresos pels propietaris al domini públic alliberat per l’Estat, Junts proposa esmenar la llei

Registradors de la propietat i notaris avalen la mesura per desfer l’embolic legal, però cal que el tràmit avanci al Congrés

La renovació de la llei estatal de costes el 2013 es presentava amb bones notícies per als centenars d’immobles privats afectats per la seva inclusió dins del domini públic maritimoterrestre (DPMT) durant dècades als litorals de Platja d’Aro i Empuriabrava, amb vuit municipis més de l’Estat. Però el text final va conduir els propietaris a un nou atzucac: l’alliberament de les càrregues als registres de la propietat restava pendent de dues ordres ministerials mai no publicades encara, onze anys després, per part d’Hisenda i Transició Ecològica. Havien de determinar el “negoci jurídic” per a la reversió d’uns terrenys considerats fins aleshores estatals als seus titulars efectius. Però, sense procediment establert, tot havia continuat funcionant de manera informal als registres de la propietat: les finques afectades es podien comprar, vendre i hipotecar amb l’única observació que pertanyien, alhora, al DPMT.

Des del febrer del 2021, però, es va complicar l’escenari per als propietaris de Platja d’Aro. La registradora de la propietat de Sant Feliu de Guíxols, Adoración Reyes Gómez de Liaño, que havia pres possessió de la plaça, no va voler obviar el buit legal de les ordres ministerials pendents i el 2019 es va inhibir a l’hora de registrar la inscripció d’una finca transmesa a la zona afectada. En termes jurídics, aquest “tancament registral”, avalat per instàncies superiors el maig del 2021, perviu per a la resta de propietats: un total de 828, repartides entre quinze comunitats, cinc hotels i 33 finques unifamiliars, segons detalla el president de la plataforma d’afectats, l’administrador de comunitats Albert Català.

L’Ajuntament, a instàncies de la plataforma, va prendre la iniciativa amb un primer contenciós administratiu, pendent de sentència, tot i que amb l’obstacle que, segons l’advocacia de l’Estat, no era administració competent perquè no estava perjudicat de manera directa. Arran d’això, els afectats van emprendre una segona actuació paral·lela, amb diverses de les comunitats personant-se directament en el litigi. I la tercera batalla judicial ha anat a càrrec d’un jurista, l’advocat i catedràtic de dret a la Universitat Complutense Emili Suñé. Alhora, també és propietari afectat i intenta desmuntar les afectacions des de la base que l’ordre ministerial on rauria l’inici del conflicte, del 1945, és anterior a les lleis de costes posteriors, i tampoc aclareix si els buròcrates franquistes van confondre la platja de Fenals d’Aro amb la de Pals. I pel que fa a una segona ordre ministerial de l’any 2000, considera que no va es va sotmetre a publicació oficial, a més de recordar que el Tribunal Constitucional, per exemple, l’any 2015 tampoc va trobar cap solució clara al conflicte urbanístic.

Quarta via, política i pragmàtica

El grup de Junts al Congrés dels Diputats, a través de la diputada gironina Marta Madrenas, ha emprès aquesta setmana una quarta via per mirar de posar solució a l’atzucac. La van presentar dissabte passat als afectats i rau en una solució simple: esmenar directament el redactat de les lleis de costes del 2013 i el 1988. En resum, es tractaria de suprimir el paràgraf que remet a les ordres ministerials per redactar i els “negocis jurídics”, i disposar que “els terrenys exclosos podran ser transmesos d’acord amb la normativa hipotecària”. També la prescripció d’accions civils en DPMT delimitats, com és el cas. Ras i curt.

Madrenas, que va registrar dilluns la proposta davant la mesa del Congrés dels Diputats, defensava que tant el Col·legi de Registradors estatals com el Col·legi de Notaris de Barcelona Catalunya veuen factible la proposta. L’únic problema per a la tramitació parlamentària, aritmètica a banda, és que Junts ara mateix només té potestat per presentar-la com a proposició no de llei (PNL), cosa que en podria endarrerir el tràmit. Però el diputat del PSC Marc Lamuà admetia divendres els contactes amb Junts i la voluntat de, “si és viable, defensar donar-hi suport”. Pel socialista, “seria bo trobar una solució per als afectats” i creu que és un afer “més tècnic que no pas polític”.

Els litigis continuaran en paral·lel

Des del consistori, on l’alcalde del PSC, Maurici Jiménez, governa amb Junts, aquest darrer grup presentarà dimarts una moció en la mateixa línia de demanar al govern estatal l’esmena de la llei de costes per saldar el conflicte, i Jiménez avançava aquesta setmana el seu suport: “Totes les accions que vagin en el mateix sentit ens semblen bones”, afirmava, en coincidència amb la tinenta d’alcalde Imma Gelabert, de Junts, que vol preservar el “treball en grup” amb els propietaris afectats.

La diputada del grup, Marta Madrenas, creu que la millor manera de resoldre el conflicte és al Congrés, “com a òrgan legislador”, ja que els jutjats, més enllà de les sentències, tampoc redactaran les ordres ministerials ni podrien esmenar un redactat legal provadament ineficaç, que afecta altres municipis de l’Estat, entre els quals l’alacantí de Santa Pola, on l’expresident espanyol Mariano Rajoy havia exercit –tot i que majoritàriament en excedència– com a registrador de la propietat.

I què passa en aquestes poblacions, entre les quals hi ha Empuriabrava? Les compravendes es continuen inscrivint obviant la doctrina adoptada i avalada al registre de Sant Feliu. Segurament és incòmode per als registradors en exercici canviar de criteri sobre la marxa, ja que vindria a ser esmenar-se a ells mateixos. Per ara, no hi ha constància de cap altre tancament registral, però a la llarga el problema es podria estendre: “Inseguretat jurídica”, destaca Madrenas.

Hi ha altres incògnites pendents. Català, des de la plataforma d’afectats, no veu malament l’opció del retoc legal, tot i que lamenta que Junts no hagi actuat des del consens i l’encaix complementari amb els processos judicials oberts, i és que recorda que una de les claus del cul-de-sac burocràtic rau en el fet que la Hisenda estatal vol cobrar pel canvi de titularitat patrimonial del DPMT, entre l’administració estatal i cada particular. També sosté que es podria resoldre el traspàs per un cost simbòlic, com ara un euro. De fet, algunes finques inicialment afectades ja se n’han salvat perquè la ratlla del DPMT antic els passava just per sota del balcó. I els voladissos, per sort, no hi entren.

Mentrestant, el bloqueig persisteix a Platja d’Aro i la notaria local també s’ha negat a tramitar compravendes en veure que alguns propietaris amb urgències eren presa fàcil per a inversors voltor que els feien ofertes a la baixa. Altres notaris, però, han continuat tancant operacions fora del municipi, amb el tràmit de la inscripció registral pendent per a més endavant. Però cap banc, això tampoc, concedeix hipoteques: un maldecap afegit per a qui no té liquiditat per acceptar herències.

828
finques
continuen inscrites dins del domini públic maritimoterrestre (DPMT) a Platja d’Aro, tot i haver-ne quedat exonerades teòricament i legal amb la llei de costes del 2013.
2
ordres ministerials
havien de regular la manera de tramitar l’exoneració al registre de la propietat, encara pendents.
3
línies
de reclamació als jutjats han emprès paral·lelament, sense sentència, afectats i el consistori.
3
esmenes
en les dues darreres lleis de costes i un reglament proposa Junts.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia