GIRONA
La figura de l’urbanista, professió ‘de risc’ en un mar normatiu i burocràtic
Escassegen vocacions d’arquitectes urbanistes, una disciplina que, coincidien els ponents del debat promogut ahir sobre planejaments en tràmit a la demarcació, caldria prestigiar i amb un currículum universitari adaptat a la realitat del segle XXI. La demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) va promoure una jornada per analitzar un escenari complex, en què molts municipis prefereixen esprémer plans generals caducs, o fins i tot normes subsidiàries més antigues. Tot això millor que embrancar-se en processos burocràtics, amb un cost econòmic notable; per exemple, a Vilafant, ja fa una dècada que dura i enfila ara la recta final de l’encaix amb el planejament ja vigent a Figueres.
Diversos arquitectes van exposar, primer, aquests i altres POUM, com ara el de Banyoles, també renovat aquesta dècada per part de l’estudi de Jordi Font. La tònica, arreu, és la contenció dels creixements previstos per plans anteriors, però també l’encaix amb els successius planejaments d’abast superior aprovats en les darreres dècades. Figueres i Vilafant, per exemple, pengen del pla director urbanístic del sistema urbà de Figueres (PDSUF) i del pla territorial de les comarques gironines (PTCG), per posar només un parell d’exemples, mentre els dos equips responsables, el de Ferran Navarro i Pere Mogas –pel costat figuerenc–, i el de Josep González pel de Vilafant, intentaven recosir eixos que connectessin millor dos municipis limítrofs i integrar la fractura –“oportunitat alhora”– de la línia del TAV i l’estació.
A Vilafant, però, el POUM acata l’altra fractura, de l’AP-7, a canvi de deixar en suspens però encara reservat el pas de la variant de l’autopista i un enllaç amb la planejada A-26, pel costat d’Avinyonet de Puigventós, que ara mateix sembla molt llunyà en el temps. L’altre exemple analitzat, el de l’Escala, és tot just a les beceroles i el va presentar el cap d’Urbanisme, Joaquim Ginesta, que n’ha assumit la direcció des de dins. Risc afegit, sobretot en un municipi turístic del litoral, amb poc marge per créixer i moltes segones residències, però l’anàlisi de proximitat i les eines digitals i el big data faciliten filar molt prim.
Lentitud i traves
En una taula rodona, el veterà Xavier Canosa va insistir que davant els drets urbanitzables del desarrollismo han de filar prim per integrar paisatge, mobilitats canviants o les normes d’inundabilitat, que aquesta setmana han passat a un primer pla després de la catàstrofe de València. Però alhora, amb el repte d’haver de garantir habitatges assequibles.
Hi ha, però, alguna vocació jove, la de l’arquitecta figuerenca Maria Mercè Oriol, que ha entomat reptes de nous POUM, però reclamava també una llei de territori que refongui i aclareixi tot l’escenari, o bé una mena de finestreta única perquè les diferents instàncies superiors que han d’emetre informes favorables vagin a l’una, ja que de vegades, fins i tot, es contradiuen i duen la tramitació a un doble bloqueig.
Una altra arquitecta experimentada en la matèria, primer a l’Ajuntament de Girona i ara al de Roses, Anna Barceló, argumentava que les modificacions de plans vigents són l’eina preferida per anar fent i no aturar l’urbanisme durant anys, a més de reivindicar una “seguretat jurídica” que l’acumulació de lleis més modernes i superposades complica.
Serra defensa el PDU
El director d’Urbanisme de la Generalitat, Agustí Serra, va cloure la sessió lamentant la rigidesa dels currículums universitaris i reivindicant els nous urbanistes. I també el pla director de sòls no sostenibles a la Costa Brava, objecte de desenes de sentències contràries al TSJC. “No us preocupeu”, va dir, argumentant que estan pendents de cassació al Suprem. “Tenim confiança de guanyar-les, i si no, ja prendrem altres mesures.”Serra va ser ratificat per l’actual consellera de Territori, Sílvia Paneque, que li ha encomanat l’encaix dels 50.000 nous habitatges protegits de lloguer al conjunt del país, el de les renovables –“especialment” a Girona, va recordar– i una simplificació administrativa i normativa que, va defensar, ja s’ha anat adoptant en els darrers anys. “La mitjana de tramitació d’un POUM, ara mateix, és de cinc anys i nou mesos, però el 2014 era de vuit anys”, va il·lustrar, amb accions com ara els informes previs a l’aprovació definitiva que permeten esmenar defectes i errors de manera més àgil. També va afegir que ja hi ha un 51% dels 221 municipis gironins amb POUM vigent adaptat a la normativa. I que dels 101 que encara no en tenen, 30 estan redactant-los o han engegat els tràmits. Mancarà mà d’obra entre l’alumnat dels graus d’arquitectura.