Més dignitat a Laietana
La seu del sindicat CCOO, un edifici centenari, llueix rehabilitat després d’estar disset anys entelat i en un estat deplorable
El final de les obres de reforma ha coincidit amb el 60è aniversari del sindicat, que va ocupar l’edifici l’any 1989
A poc a poc, la Via Laietana va recuperant la dignitat que havia perdut i que mereix, pel fet de ser un dels gran bulevards barcelonins que donen al mar. Des d’aquesta setmana, a la rehabilitació global del carrer –que no acabarà fins al 2025– s’hi suma la recuperació de la gran façana del conegut com “l’edifici dels sindicats”, un immoble centenari que presideix un gran xamfrà amb la mateixa Via Laietana, el carrer Princesa i amb el petit carrer de l’Argenteria, el qual s’obre, al final, a Santa Maria del Mar.
És un edifici majestuós, que ha estat entelat durant més de 17 anys. Aquesta circumstància i les obres que han aixecat el carrer en els darrers anys convertien la cruïlla –queda al cantó de la plaça de l’Àngel– en un autèntic desori de circulació per als vianants. Actualment queden encara les tanques que impedeixen creuar el carrer, però el desmuntatge de les bastides instal·lades per a la recuperació de la façana, i la desaparició de les teles verdes han donat un aspecte més digne a tot l’immoble.
La seu sindical esperava la reforma des de feia 17 anys. La nit de Reis de l’any 2006 es van despendre algunes peces de pedra de la façana, fet que no va causar víctimes, però que va obligar el Ministeri de Treball, propietari de l’edifici, a fer cobrir tot l’immoble amb unes malles verdes que van tapar la façana durant prop de dues dècades, i que donaven un aspecte fantasmagòric a la seu sindical.
Finalment, la rehabilitació
Comissions Obreres feia temps que reclamava una actuació urgent per evitar-ne la degradació. I a aquesta petició s’hi afegia la veu d’hotelers i comerciants de la via Laietana que, en més d’una ocasió, havien denunciat la imatge degradada que donava l’edifici a tot el carrer.
Durant aquestes prop de dues dècades hi ha hagut diferents intents i pressupostos per aconseguir retornar la dignitat a l’edifici. L’any 2011, l’Ajuntament de Barcelona va emetre una ordre de conservació de finques per exigir la reparació definitiva de la façana i va arribar a imposar tres sancions, amb un total de 3.600 euros.
El maig del 2022 van començar les obres de rehabilitació de les façanes, patis interiors i terrats amb un pressupost de 6,5 milions d’euros, que han anat a càrrec del Ministeri de Treball.
L’immoble té dos soterranis, vuit plantes i un àtic des d’on es poden veure vistes de 360 graus sobre Barcelona. El projecte de reforma ha representat una restauració total de les façanes i la substitució de les finestres i altres elements. També la rehabilitació dels patis interiors, la impermeabilització de la coberta i la millora d’altres instal·lacions. Les obres han permès recuperar l’aspecte original de l’immoble, amb una façana de color gris que data del 1926. Els treballs han durat menys d’un any i mig.
L’edifici està considerat bé d’interès cultural i és obra de l’arquitecte Josep Domènech i Mansana. Va ser construït l’any 1922 per acollir la seu de la Caixa Mútua Popular. Tres anys més tard, l’administrador delegat d’aquesta entitat, Luis de Izaguirre, va demanar permís per remuntar-hi tres plantes i afegir-hi el templet circular. L’ampliació es va fer seguint el projecte del mateix arquitecte.
Durant la Segona República va ser la seu del Departament de Treball i Obres Públiques de la Generalitat republicana, i durant la guerra civil va ser un refugi antiaeri. En els anys del franquisme i fins al 1975, hi va tenir les seves dependències el Sindicat Vertical. Després va ser la direcció general de l’INEM i també va haver-hi una seu del Banco Vizcaya.
A finals del 1989, el sindicat Comissions Obreres (CCOO) va ocupar l’edifici, reclamant la compensació del patrimoni sindical expropiat durant el franquisme. Finalment, el Ministeri de Treball va cedir-ne l’ús a CCOO i la Unió General de Treballadors (UGT), que des de llavors van compartir espais amb la Confederació General del Treball (CGT), que ocupava la 9a planta. La UGT es va traslladar el 2008 i la CGT el 2018, i des de llavors, CCOO ocupa les deu plantes de l’edifici.
Seixanta anys de vida sindical
La recuperació de la façana i parts de l’interior ha coincidit en el temps amb el 60è aniversari de la fundació del sindicat Comissions Obreres. El 20 de novembre del 1964, a la parròquia de Sant Medir de Barcelona unes tres-centes persones van prendre part en una assemblea de la qual va sorgir la constitució formal de Comissions Obreres. Hi van participar treballadors, enllaços sindicals, i persones de tot tipus de creences, des de comunistes o socialistes, fins a catòlics progressistes.
Pocs mesos després, el febrer del 1965, Comissions Obreres aconseguia convocar unes 15.000 persone, que es van manifestar per la Via Laietana. Aquesta va ser la primera manifestació massiva que es produïa des de l’any 1951. La primavera de l’any 1977 el sindicat va ser legalitzat,