política
Només 156 habitatges s’han acollit a la reserva del 30% per a HPO en sis anys
Laia Bonet, primera tinenta d’alcaldia reconeix que l’aplicació de la reserva del 30% per a HPO a les noves promocions no obté els fruits esperats
Aquest matí s’ha dut a terme la tercera reunió de la Comissió no permanent d’estudi sobre la problemàtica de l’habitatge a Barcelona
L’Ajuntament de Barcelona reconeix que no estan satisfets amb els resultats de la reserva del 30% per a HPO en les noves promocions d’habitatges a la ciutat. La primera tinent d’alcaldia, Laia Bonet, ha assegurat avui que en sis anys, només 156 habitatges a la ciutat s’hi han acollit. Ha estat en el marc de la la tercera reunió de la Comissió no permanent d’estudi sobre la problemàtica de l’habitatge, formada per representants dels grups municipals i persones expertes i representants del sector. Bonet, responsable en matèria d’Urbanisme i Habitatge, ha reconegut que “els resultats no eren els que es volien i hem de fer el possible perquè el 30% passi del paper al carrer i sigui una realitat”, ha indicat tot fent una crida a un debat “honest”. “Des del govern el que volem és que funcioni el 30%”, ha assenyalat Bonet, que ha defensat la necessitat d’aquesta eina entre altres per fer front a la problemàtica de l’habitatge.
La presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, Carme Trilla, ha apressat les forces polítiques de l’Ajuntament de Barcelona a posar-se d’acord per “desencallar” la revisió de la mesura del 30%. Trilla ha recordat que ja fa prop d’un any que va traslladar al govern de Jaume Collboni diverses recomanacions perquè la mesura que obliga les noves promocions d’habitatge a destinar un 30% a fer habitatge de protecció oficial (HPO) sigui més efectiva. A hores d’ara, aquests canvis -recollits en una proposta de l’executiu el juny del 2024- no s’han votat i creu que cal desencallar-ho.
La mesura del 30%, ha subratllat Trilla, no és “un caprici” sinó “una exigència de futur” perquè Barcelona tingui habitatge assequible. Durant la seva intervenció, Trilla ha reconegut “l’esforç” de l’Ajuntament per atendre la demanda d’habitatge assequible “rascant sòls de sota les pedres” però ha alertat que no n’hi ha prou només amb el sòl públic. Per això, ha insistit, cal aplicar la mesura que obliga les noves promocions a destinar un 30% a HPO. “Valdria la pena desbloquejar-ho perquè l’instrument tingui viabilitat”, ha dit. També ha fet èmfasi en el fet que el 30% “no és un invent o un caprici de ments esquerroses que decideixen que convé regular o sancionar el mercat”. Segons ella, és fruit d’un debat que s’origina quan a Catalunya desapareix totalment la possibilitat de fer habitatge protegit sobre sòl privat. Així, ha fet una crida perquè les diferents forces polítiques es posin d’acord i donin sortida a la revisió de la mesura.
Debat “serè” sobre la mesura del 30%
El juny del 2024 el govern de Jaume Collboni va presentar una proposta de modificació de la mesura del 30% de reserva d’HPO per fer-la efectiva, generar més habitatge assequible i implicar-hi el sector privat. La proposta partia de les recomanacions fetes per un equip capitanejat per Trilla, precisament. La proposta, que a partir de llavors es va començar a treballar amb els grups polítics, s’encaminava a mantenir el que ja preveia la norma del 2018, i ampliar a noves opcions perquè els promotors privats facin efectiu el 30%. Per exemple, plantejava la transferència dels habitatges protegits a altres solars -és a dir, que no necessàriament s’hagin de fer a la mateixa parcel·la-, i de l’altra, obrir la possibilitat que sigui un promotor social l’encarregat d’executar aquests habitatges.
D'altra banda, Xavier Vilajoana, el president de l’associació de promotors (APCE), ha indicat que als promotors mai els ha fet “por” l’habitatge de protecció oficial. “Tenim moltes ganes de fer-ne però primer mirem-nos el melic”, ha dit queixant-se dels terminis i les traves burocràtiques amb les quals es troba el sector, així com els requeriments. També ha apuntat que fer de promotor “no és en cap cas ser especulatiu” però també ha dit que el que no faran és fer “d’ONG”, tot distingint fer habitatge assequible de fer habitatge social. A més a més, s’ha queixat que l’urbanisme és “arcaic i inflexible” i creu que cal posar sobre la taula les noves maneres de viure”.
Una altra de les eines que ha mencionat Bonet per fer front a la crisi de l’habitatge actual és la de no renovar les llicències dels habitatges d’ús turístic (HUT) a partir del 2028, una mesura anunciada ja pel govern municipal. La mesura ha topat altre cop amb les crítiques d’Enric Alcántara, president d’Apartur, i un dels presents durant la sessió d’aquest dilluns. Alcántara ha fet referència a l’informe de PwC publicat fa uns dies i ha assenyalat que els habitatges turístics no són “responsables” del problema de l’habitatge. Segons ell, no renovar-los les llicències seria “expropiar drets adquirits” i per això creu que se’ls ha de pagar per compensar-los. En tot cas, Alcántara ha defensat mantenir els HUT a Barcelona i ha indicat que el sector “aporta valor” i permet diversitat d’allotjaments, un turisme familiar i llocs de treball, entre altres. També ha fet la reflexió que si l’administració vol més habitatge residencial s’ocupi de transformar els gairebé 9.000 pisos buits a la ciutat -segons ha dit- en habitatges.
Per a Junts, la mesura del 30% no només no ha solucionat el problema de l’habitatge sinó que l’ha “agreujat”. El regidor Damià Calvet ha criticat que encara hi hagi espais polítics que la defensin “amb vehemència” – en relació a BComú- i “ignorin l’impacte real en el mercat immobiliari”. Per a Junts, la mesura del 30% “desincentiva totes les inversions” i el que cal és modificar la mesura “des del diàleg”. El principal grup a l’oposició ha plantejat, per exemple, excloure la rehabilitació i centrar-se en la generació d’oferta d’habitatge protegit. També han reclamat regular “des del consens” i no “criminalitzar” i tenir en compte tant el dret a l’accés a l’habitatge com el dret a la propietat. La presidenta de BComú, Janet Sanz, ha assenyalat en declaracions als mitjans que treure les grans rehabilitacions suposaria, a la pràctica, deixar la mesura del 30% sense efecte. “L’essència del 30% no es pot modificar; si toquem això perdem aquesta mesura contra l’especulació”, ha assenyalat. Segons Sanz, el 30% és l’única eina per lluitar contra l’especulació i “desmuntar-la” no potser una opció. També ha apuntat que Collboni “ha renunciat a tenir uns pressupostos perquè no volia mantenir la reserva del 30% i no molestar el sector immobiliari”. Durant la sessió, la regidora d’ERC Eva Baró ha criticat que mai s’hagi volgut fer “un exercici de transparència” sobre els resultats de la mesura. “Si una política no dona els resultats necessaris i buscats segurament s’ha de modificar”, ha dit. Baró s’ha obert a debatre una revisió i trobar una solució “adient i digerible”. Des del PP, han assenyalat que la teoria del 30% és “molt bona” però ha valorat de “fracàs absolut” la seva aplicació. Els populars han criticat els mals resultats de la mesura i els “perjudicis” per als promotors. Vox ha criticat que la mateixa comissió de debat ja va néixer “viciada”.