S’accelera el barri de 5.377 pisos al costat del sincrotró ‘Alba’
S’adjudica l’obra per urbanitzar la rambla del Castell del Parc de l’Alba, a Cerdanyola, però encara s’espera sentència pel quart pla director urbanístic (PDU)
A l’espai recollit en el pla metropolità (1976), s’hi faran 2.534 pisos de protecció (47%), s’hauran de ressegellar abocadors, i s’hi farà un parc empresarial i de tecnologia i la fàbrica de xips
Han calgut diversos planejaments urbanístics des que el pla comarcal del 1953 i després el pla general metropolità (1976) ja incloguessin les 408 hectàrees de l’espai que primer era el Centre Direccional de Cerdanyola i la Plana del Castell perquè comenci a agafar cos el projecte fa uns anys rebatejat com a Parc de l’Alba quan als terrenys entre Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola s’hi va instal·lar el 2010 el sincrotró que li dona el nom. Quatre intents per promoure aquest polígon empresarial i de tecnologia al costat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), al qual s’hi van afegir promocions d’habitatges –ara, 5.377, dels quals 2.534 de protecció oficial– i de zones comercials. Una distribució de superfícies d’usos que s’ha anat modificant arran de les sentències que els van anar tombant el 2002, el 2010 i el 2014 les tramitacions dels PDU o de modificacions dels planejaments associats.
Ara hi ha aprovat el darrer PDU des del 2020, el més ambiciós actualment a Catalunya, que ha patit moltes vicissituds judicials, també en el projecte de reparcel·lació, i està pendent encara d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) arran del contenciós presentat la tardor del 2021 pel col·lectiu Refem el Centre Direccional, fundat el 2016, recollint el testimoni de l’Associació Cerdanyola Via Verda i de la Plataforma Sense Abocadors , sota el paraigua de l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (Adenc), amb altres entitats i alguns partits (ERC, Guanyem i ECP). És l’única de les dinou sentències pendents de tota la litigiositat que arrossega el projecte que afecta el planejament urbanístic i arribarà havent urbanitzat ja alguns vials –la carretera BP-1412, l’avinguda de la Ciència i el carrer de la Llum–, instal·lat empreses, el sincrotró Alba i iniciada la comercialització dels terrenys. Quedava pendent començar a donar forma a aquells aspectes que obrien la porta a la construcció dels 5.377 pisos per fer el nou barri de Cerdanyola amb una previsió d’ocupació superior als 15.000 habitants.
La setmana passada es va concretar una de les primeres actuacions dels més de 450 milions d’inversió pública que hi ha previstos per transformar l’espai que ho faran possible: la urbanització de la rambla del Castell, que s’iniciarà aquesta primavera i que tindrà un termini d’execució de dos anys. Al voltant d’aquest eix viari, s’hi han d’aixecar alguns dels pisos previstos i el president del Consorci Urbanístic del Centre Direccional Parc de l’Alba que gestiona la zona –format en un 51% per l’Incasòl i en un 49%, pel consistori de Cerdanyola–, Jordi Sánchez, explicava que el projecte estava aprovat i adjudicat des del 19 de febrer en el Consell General del Consorci i la inversió serà al voltant de 15,7 milions, havent de fer front a un desviament de costos per l’increment del preu de materials i el període inflacionari que s’han trobat. La urbanització mantindrà l’actual camí d’accés al castell de Sant Marçal, preservant els arbres existents i convertint-lo en un passeig central per a vianants. Tindrà dos carrils de circulació i la intervenció inclou la urbanització de carrers adjacents que connectaran amb la zona d’activitat econòmica ja consolidada i amb la futura àrea residencial. A tota la zona ja s’hi poden veure cartells de comercialització de pisos de diversos promotors immobiliaris que han comprat parcel·les.
Aquesta és una de les actuacions imminents per desencallar la part residencial del planejament previst en un horitzó de 15 anys i quedarà pendent posar fil a l’agulla a la segona, la urbanització de la futura avinguda dels Gorgs, que ara està en procés de redacció i que ha d’esdevenir “la cremallera que cohesioni i uneixi” el barri amb la trama consolidada de Cerdanyola. La voluntat és que l’any que ve es puguin adjudicar les obres.
El consorci es va constituir el maig del 2001 quan es preveia un sostre màxim de 4.113 habitatges, alguns dels quals unifamiliars. Sánchez, que també és regidor de Montcada i Reixac, va rellevar Pere Solà al capdavant de la institució el 2023 i explica que tenen dues fonts de finançament; el mateix patrimoni del consorci com a administració actuant amb les parcel·les de propietat a la zona que posen a la venda i les quotes d’urbanització. Durant el 2025 el pressupost del Consorci era de 49 milions.
Sánchez afirma que hi ha molts inversors interessats perquè “és un àmbit d’oportunitats, de nova centralitat des d’una visió metropolitana i de país” que aposta per “un model de creixement en xarxa policèntric, però amb la pretensió que sigui sostenible” combinant “una mixtura d’usos”. El PDU hi preveu equipaments, sòl comercial, activitat econòmica, residencial que Sánchez destaca que encaixa perfectament amb “la urgència de l’agenda política actual” per fer front a “l’emergència d’habitatge” amb edificis plurifamiliars que “tampoc siguin depredadors de territoris”.
L’enigma de la sentència
Però tot i la voluntat de les administracions d’accelerar el projecte, aquest també està pendent de la resolució del contenciós presentat per Refem el Centre Direccional al PDU. Les parts creuen que d’aquí a mig any o màxim un any podria haver-hi sentència en un procés que s’ha alentit perquè l’entitat s’enfronta judicialment a “cinc administracions i quatre immobiliàries”, però ja s’han fet els peritatges i al gener ja es van presentar les conclusions procedimentals pertinents explica un dels membres de Refem i l’Adenc, Àngel Gastón. Per obtenir els diners per poder presentar van impulsar una campanya en una plataforma de micromecenatge. Ho van fer un cop tancat el procés participatiu, que va acabar amb la redacció del nou PDU. Malgrat que es van incorporar algunes de les seves idees exposades en meses tècniques, com ara la preservació d’espais lliures i connectors ecològics del corredor del Parc Natural de Sant Llorenç fins a Collserola, la concreció del planejament amb “un canvi substancial i l’aposta d’un creixement urbanístic de 5.400 habitatges excessiu”, i sense contestar-los les al·legacions, impulsen l’entitat a presentar-lo contractant Albert Calduch Advocats, coneguts també per la querella l’empresa i la Generalitat per la cimentera de Montcada. Van descartar demanar una moratòria al jutge per l’elevat cost de la fiança que els hauria pogut imposar i, en cas de perdre, el contenciós també s’enfrontaven a la possibilitat que des del Consorci els demandessin per danys i perjudicis i “econòmicament era inassumible”.
Els quatre informes pericials presentats en la demanda són per qüestions sobre l’afectació als espais lliures, naturals i la biodiversitat; els residus i abocadors i l’efecte sobre la salut pública; l’afectació en la mobilitat i per l’habitatge i el planejament. Des del Consorci Sánchez recorda que Refem va fer aportacions que es van incorporar, es va adaptar el PDU a l’anterior sentència judicial reconeixent la realitat existent i qualifica el recurs presentat d’“una miscel·lània de temes procedimentals” com ara que falta una informació pública, un estudi de fauna, “i no tant del resultat del planejament”. En qualsevol cas, si el tribunal no dona la raó a Refem, veuen difícil poder recórrer contra la sentència a instàncies superiors pel cost econòmic que suposaria, tot i que ho acabaran de valorar al seu moment, però sí que faran seguiment del que s’hi desenvolupi. I, si els dona la raó, algunes de les actuacions fetes fins ara, com urbanitzacions d’alguns carrers, es podrien haver de revertir.
En la demanda posaven en relleu que el projecte al seu parer no responia a les necessitats ciutadanes en un moment d’emergència ambiental i climàtica; consideraven que impulsava “polítiques expansives i especulatives urbanístiques” no posant al davant els interessos ciutadans i no era prou ambiciós a garantir la connectivitat de Collserola amb el corredor verd. Gastón, a més, recorda que demanaven un pla de fases per construir “a partir de la ciutat” i en canvi s’ha apostat per fer un barri nou allunyat al voltant del castell de Sant Marçal i assegura que a hores d’ara “tampoc sabem quins equipaments hi haurà, on anirà l’institut i l’escola, el centre d’atenció primària...”
Un barri envoltat d’abocadors
Sens dubte, però, el tema més polèmic és el relatiu als abocadors i dipòsits de residus, un històric al municipi de queixes, demandes i denúncies pels disset espais contaminats que hi existeixen entre argileres reblades, abocadors, dipòsits, antigues bòbiles que es reomplien. De fet, com es pot comprovar en el gràfic que s’adjunta, n’hi ha diversos d’ubicats a la zona del Parc de l’Alba on no està previst aixecar-hi cap edifici. Aquest és, precisament, un dels punts sensibles del contenciós, amb especial incidència en el fet que no va tenir cap control des dels anys setanta del segle passat del de Can Planas, segellat el 1985 i clausurat definitivament el 1995, i també sobre el dipòsit controlat a l’antiga argilera Elena –creat el 2007 i clausurat el 2011– i que es va presentar com un sistema pioner dins el nou model de gestió de residus l’any 2005 per ubicar-hi bales de residus tractades, inertitzades i premsades als ecoparcs. Tots dos han tingut un ampli historial de queixes i fuites i s’hi han abocat diners posteriorment per intentar solucionar els problemes que encara cuegen i que, per a Refem, fan que sigui perillós ubicar-hi un barri just al costat pels gasos i substàncies contaminants que emeten.
Precisament el consell metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va aprovar la setmana passada les obres de ressegellament del de Can Planas, amb una durada prevista de divuit mesos. L’actuació inclourà la instal·lació d’una capa d’argila i materials granulars per evitar l’acció de rosegadors i arrels, així com la incorporació d’un sistema de gestió controlada dels gasos generats. Aquest nou segellament complementarà la barrera hidràulica existent, minimitzant l’entrada d’aigua a l’abocador i reduint la sortida de lixiviats aigües avall. Segons el consistori, la capa superior de terra permetrà la revegetació del terreny, i es crearà així un parc de més de 18 hectàrees.
Gastón assegura que els edificis no podran tenir soterranis pel risc que suposa i posa en dubte que sigui la solució idònia, que, a parer de Refem, seria fer una descontaminació com s’ha fet a l’abocador de Vacamorta i com fan en altres llocs del món. “Sí que és molt car, però és un risc”, assegura, i ironitza amb el fet que, si ho fessin, “encara tindrien la possibilitat de construir-hi allà sobre”. Sobre el dipòsit Elena, explica que va ser “un desastre venut com el millor abocador del món” i que els carrers estan plens de xemeneies perquè hi ha fuites. El director del Consorci, per la seva banda, assegura que en el dipòsit Elena s’ha de construir una barrera de biogàs amb una subvenció que ha donat l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) a l’AMB. Sánchez també destaca un dels projectes que s’estan executant per garantir la seguretat en cas d’avingudes d’aigua com és la bassa de laminació a la riera de Sant Cugat.
Pol tecnològic i fàbrica de xips
La mixtura d’usos al Parc de l’Alba té molt més avançada la comercialització de naus per a empreses, algunes tecnològiques i centres de dades al voltant del sincrotró –denominat Barcelona Synchrotron Park– i els governs espanyols i català van desencallar al novembre el projecte Innofab, que mobilitzarà quantitats superiors als 392 milions, inclosa una fàbrica de xips pròpia que sigui operativa el 2028 per aconseguir la sobirania tecnològica europea.
