El POUM de Tarragona fa un pas endavant però no concreta res
El Llorito, la Budallera i l'Horta Gran són els grans focus de creixement, però l'Ajuntament encara no sap quin desenvoluparà primer
Tot i la crisi constructora, el pla encara preveu un sostre per a 180.000 habitants
Tot i que el POUM per fi s'ha desencallat i el gener de l'any vinent se sotmetrà a l'aprovació provisional, l'Ajuntament encara no té clar a quin dels tres grans focus de creixement urbanístic donarà prioritat. La Budallera, l'Horta Gran o la zona de Terres Cavades, que a partir d'ara s'anomenarà la Vall del Llorito, són les tres zones del terme municipal que més contribuiran al desenvolupament urbanístic de Tarragona, i a les quals només se'ls pot donar el vistiplau amb el POUM referendat per la Generalitat. Aquests tres citats anteriorment són només la punta de l'iceberg, ja que altres plans parcials dibuixats, com ara el PP10, amb tota la distribució de sòl industrial i comercial al voltant de la T-11; l'ARE Pou Boronat –s'hi preveuen 1.800 habitatges–; el pla parcial 5, amb el Parc Tecnològic de Sescelades o el pla de millora urbana 25, entre Campclar i el polígon químic, també requereixen l'aprovació definitiva del POUM perquè finalment puguin tirar endavant.
Tot i la voluntat del consistori, el mateix responsable de l'àrea d'Urbanisme, Xavier Tarrés, va explicar que l'administració no pot decidir quin dels tres plans començarà primer.
El propietari decideix
“Tot depèn dels propietaris dels terrenys perquè són ells els que hauran de construir”, va explicar Tarrés, el qual, però, no va donar cap pista sobre quin pla parcial serà el primer a desenvolupar-se, tot i que la Vall del Llorito, on s'hi podria construir el nou hospital de Santa Tecla, pot tenir un lleuger avantatge respecte de l'Horta Gran. En aquesta zona s'hi ha reservat un espai per construir-hi la futura estació de tren, mentre que a la Budallera Ballesteros va prometre la ciutat de la música i també s'hi havien de construir pisos de luxe. Res de res. El sostre de creixement demogràfic continua situant-se al voltant dels 180.000 habitants, en una xifra a assolir en els pròxims trenta anys, encara que, segons Tarrés, si hagués prevalgut el primer informe de Protecció Civil, “segur que les previsions haurien estat molt inferiors”.
El titular d'Urbanisme va recordar el motiu pel qual han trigat tan temps a arribar a una entesa amb Interior, que era l'únic departament –en total es van elaborar 34 informes de diferents àrees i departaments de l'executiu, en aquest cas controlat per Iniciativa– que no va acceptar el plantejament dels tècnics urbanístics del consistori tarragoní.
L'escull, a Campclar
De fet, les zones de creixement urbanístic –noves construccions– no han variat respecte de la primera aprovació inicial, el maig del 2007. El motiu de discòrdia i polèmica durant 11 mesos ha estat per les actuacions previstes en el pla de millora urbana 25, que comprèn l'edificació de plantes baixes entre Campclar i Bonavista, davant de les químiques, a prop de l'avinguda Tarradellas. Protecció Civil va emetre un informe molt desfavorable d'aquest punt concret, sobretot en matèria de seguretat, perquè entenia que la distància entre el nucli habitat i el polígon no era suficient i exigia una correcció. Tarrés va celebrar que després de tot el rosari de reunions –alguns dels quals amb presència del mateix Ballesteros–, “l'èxit és que mantenim una aposta molt similar”. S'ha hagut d'incorporar tot un protocol d'actuacions que caldrà seguir en cas d'emergència, com ara dispositius sonors o que no es podran construir habitatges massa a prop d'empreses que treballin amb determinats productes o emetin gasos o substàncies concretes.
