El complex del Logis Penedès es preveu que arribarà fins a l'àrea industrial de l'Arboç
L'estudi ambiental preliminar defensa que l'execució del projecte suposaria reduir un 55% les emissions de CO2
Malgrat l'oposició dels municipis afectats, els tràmits per a la creació del complex logístic del Logis Penedès, a l'interior del Baix Penedès, segueixen endavant. Cimalsa ja ha presentat l'informe ambiental preliminar, elaborat per la consultora Iberinsa, que concreta les diferents alternatives de desenvolupament del projecte. Segons les preferències de l'informe, el centre logístic intermodal ocuparia una superfície d'unes 170 hectàrees a l'espai delimitat entre l'AP-7 i l'actual corredor ferroviari. A diferència d'altres propostes d'ordenament, el Logis es distanciaria de la riera del Marmellar (al límit entre el Baix i l'Alt Penedès) i, com a compensació, ocuparia l'espai comprès entre la futura autovia A-7 i el ferrocarril, i arribaria així fins a l'àrea industrial de l'Arboç, que es preveu «reestructurar i reconstruir». Es preveu que aquesta mateixa àrea industrial faci de pantalla tant per l'impacte visual del complex des del municipi com per l'arribada d'elements contaminants als nuclis habitats.
El document també proposa la distribució dins del complex d'altres activitats complementàries de la logística (de servei, comerç i sector terciari), a més d'investigació, recerca i formació. Desaconsella, però, les primeres opcions plantejades per al Logis, que preveien una ocupació de 240 hectàrees, ja que provocarien «una gran sobrecàrrega de part de la xarxa viària local».
Menys camions
L'informe preliminar intenta respondre també als múltiples moviments opositors al projecte i defensa que el complex s'ha d'entendre «com si fos una oportunitat de construir un nou projecte local».
Per vèncer les reticències, el document enumera tot un seguit de beneficis de tipus ambiental. Així, recorda que l'objectiu principal d'un centre logístic intermodal és eliminar part del trànsit de mercaderies de la xarxa viària i canalitzar-lo alternativament a través del ferrocarril. Segons el document, aquesta és un pas clau per avançar cap a «un sistema de transport i gestió de mercaderies més sostenible».
En concret, s'assenyala que, un cop el complex estigui en funcionament, s'eliminaran cada any 8.600 tones d'emissions de CO2, fet que representaria un descens del 55% respecte de la quantitat actual. Pel que fa al trànsit de camions, es calcula que el ferrocarril podria absorbir l'equivalent al que podrien transportar 106.000 camions en dotze mesos.
Un pol «d'atracció»
Pel que fa a la vertebració del territori, l'informe ambiental considera el Logis Penedès una oportunitat per acabar amb el conflicte que suposa la «manca de pols d'atracció i integració» a la comarca i la tendència a la proliferació disseminada de petits assentaments d'activitats industrials i terciàries.
Nova carretera
El desenvolupament del complex del Logis Penedès implicarà també la creació de noves connexions tant en la xarxa viària com en el ferrocarril. Una de les noves infraestructures que s'hauran de crear serà un nou vial de connexió entre l'AP-7 i la futura A-7, que també serveixi per evitar la saturació de la carretera TP-2124 entre l'Arboç i Banyeres. L'informe preliminar defensa que aquest nou vial es construeixi a prop del nucli de Banyeres (a 180 metres de l'avinguda Àngel Guimerà), tot i que reconeix que ambientalment també pot tenir un impacte negatiu en la població, per la qual cosa caldria aplicar-hi «mesures correctores».
L'enllaç ferroviari amb la línia d'alta velocitat i el corredor d'ample ibèric es planteja allunyat del nucli de l'Arboç i de manera que sigui compatible amb la futura línia de mercaderies que projecta el govern estatal entre Tarragona i Castellbisbal, o que, fins i tot, segueixi el mateix traçat.
Protecció ambiental
Una de les principals compensacions ambientals del Logis Penedès és la protecció de la riera de Marmellar i el nucli del Papiol (Alt Penedès). L'informe preliminar aposta en aquest sentit per fer una operació «més sòlida i eficient» i «de màxims», de manera que l'àmbit protegit s'hauria d'estendre a un «tram longitudinal de la vall de la riera de Marmellar». D'aquesta manera, quedarien igualment protegides ambdós vessants del barranc, ja que considera que «les comunitats vegetals i animals que hi resideixen constitueixen una unitat ecològica indissoluble». En aquest sentit, l'informe defensa que es garantirà «la funcionalitat d'un dels trams més crítics de la xarxa actual de corredors biològics de la plana del Penedès».
L'altra opció de protecció que planteja l'estudi, però que finalment ha descartat, és fer coincidir el límit de l'àrea protegida amb la llera de la riera de Marmellar, de forma que un dels dos vessants en quedaria fora.
