Mataró busca com ampliar els pisos de lloguer social
L'Ajuntament vol afegir-hi els habitatges de protecció oficial i de la borsa de lloguer de Pumsa que quedin lliures
Creix la demanda de persones i famílies que necessiten un sostre a preu reduït
La necessitat d'un habitatge digne a la ciutat de Mataró ha incrementat entre els col·lectius amb menys recursos en els darrers temps. Davant del canvi d'escenari, l'Ajuntament ha decidit variar la seva política i aplicar mesures que facin possible augmentar el nombre de pisos socials, amb un lloguer que va dels 50 als 150 euros mensuals, per pal·liar la demanda. A la darrera reunió de la comissió d'Habitatge celebrada el 28 de novembre es va donar llum verd a la iniciativa de destinar els pisos de protecció oficial i de lloguer assequible que quedin lliures, i que gestiona l'empresa pública Pumsa, a habitatges socials. En l'actualitat, Mataró disposa de 32 pisos socials de gestió directa i també s'encarrega de posar en contacte els futurs inquilins amb les entitats bancàries que decideixen destinar a aquesta finalitat part del seu parc d'habitatges. En aquest cas, és l'entitat qui s'encarrega de la gestió del lloguer. Durant la roda de premsa posterior al ple, l'alcalde de Mataró, Joan Mora (CiU), va insistir en diferenciar els conceptes de pis de protecció oficial (HPO) –aquell que resulta de reservar el 30% de qualsevol promoció urbanística privada i que per accedir-hi s'han de complir un seguit de requisits imposats per l'administració– i pis social, destinat a oferir un sostre a persones amb problemes i amb risc d'exclusió social. En el primer dels casos, Mataró gestiona un total de 177 pisos d'HPO i 114 habitatges més de la borsa de lloguer. En aquest darrer cas, 76 són pisos privats que els propietaris han deixat en mans de l'Ajuntament perquè aquest faci d'intermediari entre els propietaris i els futurs inquilins que no poden pagar el preu habitual de mercat. Per accedir tant als habitatges d'HPO com als de la borsa de lloguer es fa pel sistema de llista única.
Precisament, a propòsit del polèmic cas del pis concedit al fill de l'exgerent de Pumsa, l'Ajuntament ha posat en marxa nous mecanismes per controlar més les condicions per accedir a un habitatge de preu assequible. En el ple, la mateixa regidora d'Urbanisme, Montserrat Rodríguez (CiU), va admetre que els criteris actuals no són els més adequats i que poden accedir als pisos persones amb rendes altes. La creació d'una comissió de seguiment de les adjudicacions de pisos és una altra de les mesures preses per garantir més transparència en el procés.
