Catalunya, a tocar de Las Vegas
Empresaris i polítics catalans s'interessen per Gran Scala, que se situaria a només 35 minuts de Lleida
Si la bossa sona, fins i tot Gran Scala és bona. I en temps de crisi no es fa cap lleig a ningú. La incredulitat i la sospita havien presidit en un principi la visió que es tenia de Gran Scala des de Lleida. Però aquest mes de febrer aquesta percepció ha canviat.
La clau ha estat el pagament, el 10 de febrer passat, dels primers xecs als propietaris de les finques d'Ontinyena on se situarà el projecte: 200.000 euros d'opció de compra sobre un terç de les prop de 3.000 hectàrees on s'aixecaran Las Vegas d'Europa, com defineixen el projecte els promotors, agrupats en una societat anomenada ILD amb seu fiscal a Londres. «Això ja és una altra cosa, això són diners trinco-trinco, i ningú no els gasta només per fer un bluf urbanístic», sosté un empresari lleidatà del castigat sector de la construcció.
Com ell, el president de la Cambra de Comerç de Lleida, Joan Simó, també s'ho mira amb entusiasme. La cambra lleidatana va fer gestions recentment amb la de Saragossa interessant-se pel projecte. I la impressió que n'han tret és «del tot positiva»: «Això va endavant, tenen el total suport del govern aragonès i pot ser un estímul molt gran per a l'economia de la zona», diu Simó.
El suport de les autoritats aragoneses és total. Actualment, les corts aragoneses estan tramitant d'urgència una llei de grans jocs i espectacles feta a mida per donar cobertura legal a Gran Scala. ILD els ha llançat ara una nova demanda: estació del TAV a Gran Scala i accés directe des de l'AP-2.
Turisme internacional
La promesa de 200.000 llocs de treball i 15 milions de visitants a l'any és massa llaminera per deixar-la passar per alt i també les autoritats de Lleida creuen que les comarques lleidatanes han d'aprofitar la tirada econòmica que tindria el complex. L'alcalde de Lleida, el socialista Àngel Ros, valora positivament la generació de llocs de treball i recorda que la seva ciutat seria «la capital de serveis de referència» del complex. Per tant, l'estació del TAV de Lleida i l'aeroport de Lleida-Alguaire, que entrarà en funcionament aquesta tardor, serien la porta d'entrada de la milionada de turistes que promet Gran Scala.
El seu rival a la Paeria, el convergent Isidre Gavín, també hi veu una oportunitat. «Això aportaria un turisme internacional que ara Lleida no té i que podríem reconduir cap a l'oferta cultural i de natura del nostre territori», sosté Gavín.
«Tot el que siguin grans inversions a prop de Lleida ha de beneficiar el nostre territori. Si no estem davant de cap bluf urbanístic, Lleida hi sortirà guanyant en generació de llocs de treball, turisme i activitat empresarial», afirma el president de la Diputació, el republicà Jaume Gilabert. Aquest dirigent també hi veu una gran oportunitat per situar internacionalment l'aeroport de Lleida, que seria el més pròxim a Gran Scala, i l'estació del TAV. Comparteix l'opinió el delegat de la Generalitat a Lleida, Miquel Pueyo, tot i que amb prudència respecte a les possibilitats reals del projecte.
El doble que Costa Brava
Les previsions de turistes que presenten els promotors de Gran Scala són extremadament desorbitades. Quinze milions de visitants a l'any són el doble dels que té tota la Costa Brava. Amb l'afegit que, teòricament, estarien concentrats en un mateix complex turístic, de les dimensions de la ciutat de Badalona. Però sense necessitat d'arribar a xifres tan monstruoses, el projecte, si es portés a la pràctica, significaria un canvi econòmic, demogràfic i mediambiental important. I no necessàriament per millorar.
Això últim preocupa el president del Consell Comarcal del Segrià, el socialista Ricard Pons. Al Segrià són recelosos últimament amb alguns projectes del govern aragonès, com ara la central tèrmica de Mequinensa. I Ricard Pons voldria saber d'on sortiran els recursos energètics per fer anar la macrociutat turística del Baix Cinca. «Encara no coneixem el projecte ambiental», alerta, però veu positiu el vessant econòmic. «Si ho resolen bé, la creació de tants milers de llocs de treball no serà pas dolenta per al territori.»
Aigua, llum i residus
El projecte mediambiental és encara una incògnita. Els promotors fan vagues promeses sobre reutilització de l'aigua, ús d'energies renovables, depuradores i reducció de CO2 de cotxes i tramvies elèctrics. Però no presenten xifres concretes de consum ni abastament. Els promotors van signar el 2007 un protocol amb el govern aragonès en el qual aquest es compromet a garantir les infraestructures energètiques i d'aigua necessàries. Sobre aquest punt, des de Lleida, tant l'alcalde de la capital com el president de la Diputació confien que les autoritats aragoneses faran passar el projecte final pel filtre de la legalitat ambiental.
Anells d'or i nits d'Eivissa al casal
Ontinyena és un petit poble de secà situat a la vall del Baix Cinca, a uns 30 quilòmetres al nord de Fraga. És de parla castellana, tot i que els pobles veïns més pròxims són catalanoparlants, ja a la Franja de Ponent. El nucli el formen un grup de carrers desordenats que s'enfilen per la falda d'un turó de roca massissa. Una pista esportiva una mica abandonada, una taverna folrada de fusta al carrer principal i el casal social de la vila són els punts centrals del poble. En aquest últim lloc, dimecres es van aplegar bona part dels 600 veïns de la població per assistir a una reunió informativa convocada pels promotors de Gran Scala. Les xifres faraòniques del projecte i les frases grandiloqüents amb què els promotors d'ILD les adornaven feien riure en aquell casal ple de pagesos, ramaders i jubilats, que no van poder evitar una rialla col·lectiva quan la veu en off d'una projecció promocional anunciava per a Ontinyena una vida nocturna com la d'Eivissa. Però també van aplaudir-ho tot, i l'alcalde, Ángel Torres (PP), es va mostrar exultant pel futur promès per al poble i pel suport incondicional que, segons assegura, té del 97% del veïns.
Els promotors d'ILD es movien pel casal del poble com a casa seva. Mal afaitats alguns d'ells, però tots amb americana cara, grans anells d'or als dit i ulleres de sol de marca sobresortint de la butxaca, alguns no feien l'efecte que es pot esperar dels grans promotors urbanístics. «Ja, però és que són del sector del joc i els espectacles, i, és clar, són una gent una mica diferent», justificava després un càrrec polític del Baix Cinca.
ILD és una associació de quinze societats, algunes establertes en paradisos fiscals. El soci més conegut i solvent és un fabricant de màquines escurabutxaques. Però es troben a faltar constructors, hotelers i empreses d'oci que suposadament hi han d'invertir 17.000 milions d'euros. En la trobada d'Ontinyena hi havia el director d'ILD, Paul Stephan Allegrini, un ciutadà francès que el 2005 va crear sense èxit una empresa de joc per internet des d'un despatx del World Trade Center de Barcelona.
Drets en un lateral, tres homes eren els únics que no aplaudien, sinó que murmuraven discretament el seu espant davant de cada nova xifra. «Quina barbaritat!» Els membres de la plataforma Stop Gran Scala hi veuen, en el millor dels casos, una estafa monumental que pot deixar en ridícul les autoritats aragoneses. I, en el pitjor, una operació especulativa que acabarà amb un gran abocador de residus al lloc on teòricament s'havia de fer Gran Scala.
