Catalunya, a tocar de Las Vegas

Empresaris i polítics catalans s'interessen per Gran Scala, que se situaria a només 35 minuts de Lleida

Si la bossa sona, fins i tot Gran Scala és bona. I en temps de crisi no es fa cap lleig a ningú. La incre­du­li­tat i la sos­pita havien pre­si­dit en un prin­cipi la visió que es tenia de Gran Scala des de Lleida. Però aquest mes de febrer aquesta per­cepció ha can­viat.

La clau ha estat el paga­ment, el 10 de febrer pas­sat, dels pri­mers xecs als pro­pi­e­ta­ris de les fin­ques d'Onti­nyena on se situarà el pro­jecte: 200.000 euros d'opció de com­pra sobre un terç de les prop de 3.000 hectàrees on s'aixe­ca­ran Las Vegas d'Europa, com defi­nei­xen el pro­jecte els pro­mo­tors, agru­pats en una soci­e­tat ano­me­nada ILD amb seu fis­cal a Lon­dres. «Això ja és una altra cosa, això són diners trinco-trinco, i ningú no els gasta només per fer un bluf urbanístic», sosté un empre­sari llei­datà del cas­ti­gat sec­tor de la cons­trucció.

Com ell, el pre­si­dent de la Cam­bra de Comerç de Lleida, Joan Simó, també s'ho mira amb entu­si­asme. La cam­bra llei­da­tana va fer ges­ti­ons recent­ment amb la de Sara­gossa interes­sant-se pel pro­jecte. I la impressió que n'han tret és «del tot posi­tiva»: «Això va enda­vant, tenen el total suport del govern ara­gonès i pot ser un estímul molt gran per a l'eco­no­mia de la zona», diu Simó.

El suport de les auto­ri­tats ara­go­ne­ses és total. Actu­al­ment, les corts ara­go­ne­ses estan tra­mi­tant d'urgència una llei de grans jocs i espec­ta­cles feta a mida per donar cober­tura legal a Gran Scala. ILD els ha llançat ara una nova demanda: estació del TAV a Gran Scala i accés directe des de l'AP-2.

Turisme inter­na­ci­o­nal

La pro­mesa de 200.000 llocs de tre­ball i 15 mili­ons de visi­tants a l'any és massa lla­mi­nera per dei­xar-la pas­sar per alt i també les auto­ri­tats de Lleida cre­uen que les comar­ques llei­da­ta­nes han d'apro­fi­tar la tirada econòmica que tin­dria el com­plex. L'alcalde de Lleida, el soci­a­lista Àngel Ros, valora posi­ti­va­ment la gene­ració de llocs de tre­ball i recorda que la seva ciu­tat seria «la capi­tal de ser­veis de referència» del com­plex. Per tant, l'estació del TAV de Lleida i l'aero­port de Lleida-Alguaire, que entrarà en fun­ci­o­na­ment aquesta tar­dor, serien la porta d'entrada de la mili­o­nada de turis­tes que pro­met Gran Scala.

El seu rival a la Pae­ria, el con­ver­gent Isi­dre Gavín, també hi veu una opor­tu­ni­tat. «Això apor­ta­ria un turisme inter­na­ci­o­nal que ara Lleida no té i que podríem recon­duir cap a l'oferta cul­tu­ral i de natura del nos­tre ter­ri­tori», sosté Gavín.

«Tot el que siguin grans inver­si­ons a prop de Lleida ha de bene­fi­ciar el nos­tre ter­ri­tori. Si no estem davant de cap bluf urbanístic, Lleida hi sor­tirà gua­nyant en gene­ració de llocs de tre­ball, turisme i acti­vi­tat empre­sa­rial», afirma el pre­si­dent de la Dipu­tació, el repu­blicà Jaume Gila­bert. Aquest diri­gent també hi veu una gran opor­tu­ni­tat per situar inter­na­ci­o­nal­ment l'aero­port de Lleida, que seria el més pròxim a Gran Scala, i l'estació del TAV. Com­par­teix l'opinió el dele­gat de la Gene­ra­li­tat a Lleida, Miquel Pueyo, tot i que amb prudència res­pecte a les pos­si­bi­li­tats reals del pro­jecte.

El doble que Costa Brava

Les pre­vi­si­ons de turis­tes que pre­sen­ten els pro­mo­tors de Gran Scala són extre­ma­da­ment desor­bi­ta­des. Quinze mili­ons de visi­tants a l'any són el doble dels que té tota la Costa Brava. Amb l'afe­git que, teòrica­ment, esta­rien con­cen­trats en un mateix com­plex turístic, de les dimen­si­ons de la ciu­tat de Bada­lona. Però sense neces­si­tat d'arri­bar a xifres tan mons­tru­o­ses, el pro­jecte, si es portés a la pràctica, sig­ni­fi­ca­ria un canvi econòmic, demogràfic i medi­am­bi­en­tal impor­tant. I no necessària­ment per millo­rar.

Això últim pre­o­cupa el pre­si­dent del Con­sell Comar­cal del Segrià, el soci­a­lista Ricard Pons. Al Segrià són rece­lo­sos últi­ma­ment amb alguns pro­jec­tes del govern ara­gonès, com ara la cen­tral tèrmica de Mequi­nensa. I Ricard Pons vol­dria saber d'on sor­ti­ran els recur­sos energètics per fer anar la macro­ciu­tat turística del Baix Cinca. «Encara no conei­xem el pro­jecte ambi­en­tal», alerta, però veu posi­tiu el ves­sant econòmic. «Si ho reso­len bé, la cre­ació de tants milers de llocs de tre­ball no serà pas dolenta per al ter­ri­tori.»

Aigua, llum i resi­dus

El pro­jecte medi­am­bi­en­tal és encara una incògnita. Els pro­mo­tors fan vagues pro­me­ses sobre reu­ti­lit­zació de l'aigua, ús d'ener­gies reno­va­bles, depu­ra­do­res i reducció de CO2 de cot­xes i tram­vies elèctrics. Però no pre­sen­ten xifres con­cre­tes de con­sum ni abas­ta­ment. Els pro­mo­tors van sig­nar el 2007 un pro­to­col amb el govern ara­gonès en el qual aquest es com­pro­met a garan­tir les infra­es­truc­tu­res energètiques i d'aigua necessàries. Sobre aquest punt, des de Lleida, tant l'alcalde de la capi­tal com el pre­si­dent de la Dipu­tació con­fien que les auto­ri­tats ara­go­ne­ses faran pas­sar el pro­jecte final pel fil­tre de la lega­li­tat ambi­en­tal.

Anells d'or i nits d'Eivissa al casal

Ontinyena és un petit poble de secà situat a la vall del Baix Cinca, a uns 30 quilòmetres al nord de Fraga. És de parla castellana, tot i que els pobles veïns més pròxims són catalanoparlants, ja a la Franja de Ponent. El nucli el formen un grup de carrers desordenats que s'enfilen per la falda d'un turó de roca massissa. Una pista esportiva una mica abandonada, una taverna folrada de fusta al carrer principal i el casal social de la vila són els punts centrals del poble. En aquest últim lloc, dimecres es van aplegar bona part dels 600 veïns de la població per assistir a una reunió informativa convocada pels promotors de Gran Scala. Les xifres faraòniques del projecte i les frases grandiloqüents amb què els promotors d'ILD les adornaven feien riure en aquell casal ple de pagesos, ramaders i jubilats, que no van poder evitar una rialla col·lectiva quan la veu en off d'una projecció promocional anunciava per a Ontinyena una vida nocturna com la d'Eivissa. Però també van aplaudir-ho tot, i l'alcalde, Ángel Torres (PP), es va mostrar exultant pel futur promès per al poble i pel suport incondicional que, segons assegura, té del 97% del veïns.

Els promotors d'ILD es movien pel casal del poble com a casa seva. Mal afaitats alguns d'ells, però tots amb americana cara, grans anells d'or als dit i ulleres de sol de marca sobresortint de la butxaca, alguns no feien l'efecte que es pot esperar dels grans promotors urbanístics. «Ja, però és que són del sector del joc i els espectacles, i, és clar, són una gent una mica diferent», justificava després un càrrec polític del Baix Cinca.

ILD és una associació de quinze societats, algunes establertes en paradisos fiscals. El soci més conegut i solvent és un fabricant de màquines escurabutxaques. Però es troben a faltar constructors, hotelers i empreses d'oci que suposadament hi han d'invertir 17.000 milions d'euros. En la trobada d'Ontinyena hi havia el director d'ILD, Paul Stephan Allegrini, un ciutadà francès que el 2005 va crear sense èxit una empresa de joc per internet des d'un despatx del World Trade Center de Barcelona.

Drets en un lateral, tres homes eren els únics que no aplaudien, sinó que murmuraven discretament el seu espant davant de cada nova xifra. «Quina barbaritat!» Els membres de la plataforma Stop Gran Scala hi veuen, en el millor dels casos, una estafa monumental que pot deixar en ridícul les autoritats aragoneses. I, en el pitjor, una operació especulativa que acabarà amb un gran abocador de residus al lloc on teòricament s'havia de fer Gran Scala.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.