Medi ambient

L'extracció de residus a Flix es torna a retardar per millorar la seguretat a l'Ebre

L'Estat i la Generalitat acorden un pla de «restitució territorial» que ajorna l'inici dels treballs un mínim de 18 mesos més

La reunió de la comissió de segui­ment es va fer al saló d'actes del nou cen­tre d'empre­ses de Flix i va ser pre­si­dida pel secre­tari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, i el con­se­ller de Medi Ambi­ent, Fran­cesc Bal­ta­sar. En obrir-se les por­tes, la satis­facció i el neguit es bar­re­ja­ven a parts iguals en les cares i en les pri­me­res expres­si­ons dels par­ti­ci­pants. Tot i que feia més d'un any que no s'havia con­vo­cat, i amb les obres adju­di­ca­des des de la pri­ma­vera del 2008, la comissió de segui­ment va aca­bar sense un nou calen­dari. L'últim calen­dari que els mem­bres de la comissió van tenir a les mans va ser el 20 de febrer del 2007, quan es va apro­var el pro­jecte defi­ni­tiu per des­con­ta­mi­nar el pantà i se'ls va dir que els tre­balls s'allar­ga­rien fins a la segona mei­tat del 2011. De fet, en aquell moment el pro­jecte ja acu­mu­lava un parell d'anys de retard. A més, van intro­duir-hi unes millo­res tècni­ques que van fer que el pres­su­post pre­vist per a la des­con­ta­mi­nació es doblés, fins a asso­lir els 190 mili­ons d'euros.

Però el que durant l'últim any ha tor­nat a fer alen­tir el pro­jecte, coin­ci­dint amb els can­vis al Minis­teri de Medi Ambi­ent, han estat les deficiències en el pla d'emergències que havia redac­tat la Gene­ra­li­tat. El pla, que es va pre­sen­tar el setem­bre del 2007, esta­blia l'ope­ració per afron­tar qual­se­vol tipus d'inci­dent que es pogués detec­tar aigües avall de Flix durant el procés de neteja del pantà. En aquest sen­tit, la mesura més impor­tant per garan­tir el sub­mi­nis­tra­ment d'aigua a la població era la cons­trucció d'uns pous a Tor­tosa –pri­mer pre­vis­tos a Cam­predó, tot i que final­ment es cons­tru­ei­xen a Vina­llop–, que que­da­rien con­nec­tats a la xarxa del Con­sorci d'Aigües de Tar­ra­gona (CAT). Però no s'havia pre­vist la con­nexió d'aquests pous amb Tor­tosa, i s'obli­gava els muni­ci­pis més grans a redac­tar plans locals d'emergència, amb pous pro­pis. Final­ment, el pla també pre­veia que, en cas d'acci­dent durant la neteja del pantà, les pobla­ci­ons més peti­tes serien sub­mi­nis­tra­des amb cami­ons cis­terna, una pro­posta que va indig­nar alguns muni­ci­pis de la Ribera d'Ebre i del Baix Ebre.

Puxeu va garan­tir ahir que el nou pla de «res­ti­tució ter­ri­to­rial», a més de millo­rar la segu­re­tat durant la neteja, també evi­tarà que els pobles petits s'hagin d'abas­tir amb cis­ter­nes. «Aquesta és una imatge que hauríem de des­car­tar en ter­ri­tori català», va remar­car. El secre­tari d'Estat de Medi Rural i Aigua, a més, va rei­te­rar que els pous de Vina­llop també for­men part del procés de neteja del pantà. En tot cas, són uns pous de segu­re­tat que no s'acti­va­rien fins catorze mesos després de l'inici de les obres a l'embas­sa­ment, ja que abans de començar l'extracció de resi­dus caldrà cons­truir un mur d'aïlla­ment, unes plan­tes per trac­tar els llots tòxics i una cinta trans­por­ta­dora que tindrà uns sis quilòmetres, fins a l'abo­ca­dor del Racó de la Pubi­lla. En aquest sen­tit, Puxeu va asse­nya­lar que es tre­ba­lla en la millora dels acces­sos i l'ampli­ació de l'abo­ca­dor, que podria rebre 200 tones de mate­ri­als des­con­ta­mi­nats cada hora. El Racó de la Pubi­lla està situat en uns ter­renys muni­ci­pals però és ges­ti­o­nat per Ercros, i cal posar-se d'acord amb l'empresa per no afec­tar la seva acti­vi­tat. Des del 1996, s'hi abo­quen els fangs depu­rats que resul­ten de la pro­ducció del fos­fat bicàlcic, però la fàbrica de Flix va ves­sar direc­ta­ment a l'Ebre, entre 1973 i 1988, els resi­dus sense trac­tar.

Sense notícia del cabal mínim

Finalment, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) no es va poder reunir ahir a Flix amb el secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, per plantejar-li els dubtes i recels sobre l'elaboració del pla de la Conca de l'Ebre i la indefinició sobre el cabal ambiental per al tram final del riu Ebre. «Volem que aquest tema es considere un tema d'Estat i que no es deixe a mans de nou comunitats autònomes. Si ho fan així, al tram final tenim les de perdre perquè som minoria i perquè més que l'establiment d'un cabal ecològic es farà una subhasta d'aigua», va manifestar el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs. Puxeu no es va voler pronunciar ahir sobre aquest tema, i es va limitar a dir que no hi ha cap novetat ni sobre el pla de conca ni sobre els cabals.

«Els residus es trauran»

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va refermar ahir la «validesa absoluta» del projecte de neteja del pantà de Flix, on s'acumulen més de 360.000 tones de sediments contaminats amb residus tòxics i radioactius, com a conseqüència de l'activitat centenària de la planta d'Ercros. Tant Baltasar com el secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, van remarcar que no hi ha canvis en la solució adoptada per retirar els fangs contaminats, després dels rumors sobre una marxa enrere en el projecte i una nova aposta per la construcció d'un sarcòfag que confinés els residus dins del riu. «Evidentment, l'extracció es farà», va afirmar Baltasar. Per la seua banda, Puxeu va precisar que les mesures de seguretat «prevalen» per damunt de les urgències per començar els treballs d'extracció, i que podria haver-hi més modificacions puntuals en el projecte, si així ho decideix la direcció tècnica. Puxeu va afegir-hi que les actuacions per millorar l'abastament als 71 municipis de les Terres de l'Ebre i el Priorat es podran fer paral·lelament a les obres prèvies que s'han de fer a l'embassament.

«Ens falta la data»

L'alcalde de Flix, Òscar Bosch (PSC), va valorar molt positivament que tant l'Estat com la Generalitat renovessin el seu compromís amb la descontaminació de l'embassament. «Ara tenim la certesa que el projecte tirarà endavant, després dels dubtes dels últims mesos, ja que el projecte continua sent vàlid i s'extrauran els residus» va dir. Bosch va recordar que la retirada dels fangs tòxics és l'opció que sempre ha defensat l'Ajuntament, però va insistir que els falta saber «la data exacta» en què començaran els treballs de l'extracció de residus. «Entenem que això depengui de criteris tècnics i que ja s'estan fent alguns moviments, però a Flix esperem veure les màquines treballant i les primeres contractacions», va remarcar. L'alcalde va dir que l'empresa pública Acuamed hauria d'establir un calendari acurat per poder fer un seguiment del projecte, però va deixar clar que «políticament» era important saber que hi havia voluntat de tirar-lo endavant. Bosch també va destacar que l'Estat i la Generalitat hagin reconegut que ha faltat informació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.