Societat

L'Alícia fa xup-xup

A la Fundació Alícia, en marxa des de fa cinc anys, s'hi couen tallers per a escolars, investigació, receptaris, solucions culinàries per a malalts... Salut i bons aliments.

És dimarts, poc abans de les deu del matí. A l'apar­ca­ment de Món Sant Benet arri­ben els pri­mers auto­cars del dia car­re­gats d'ado­les­cents: 90 alum­nes que fan 1r de bat­xi­lle­rat (iti­ne­rari científic) a La Salle de Mont­cada. Què els ha dut fins a a aquest racó de Sant Fruitós de Bages? El romànic del mones­tir? L'hotel de qua­tre estre­lles d'aquest com­plex? No, han vin­gut fins al Bages a visi­tar una fun­dació amb nom de dona, Alícia, que vol dir ali­men­tació i ciència però que en rea­li­tat és molt més que això. Em queda ben clar amb la ben­vin­guda del seu direc­tor gene­ral, el gastrònom Toni Mas­sanés, capàs d'expli­car-te què fan a la fun­dació com si fos la pri­mera vegada que li ho dema­nen.

La Fun­dació Alícia té cinc anys i l'espe­rit jove. L'edi­fici –tot vidri­era, «trans­pa­rent, com nosal­tres», diu Mas­sanés– ja no fa aque­lla olor postissa d'aca­bat d'estre­nar però tam­poc no ha de dis­si­mu­lar, encara, els símpto­mes de l'enve­lli­ment. Quan Mas­sanés em deixa que volti per la casa, la vista se me'n va cap a una cor­tina. Dar­rere hi ha Judit Augé, una de les moni­to­res de la fun­dació, que impar­teix un taller sobre l'inter­canvi d'ali­ments entre Amèrica i Europa. Que si el blat, que si l'oli, que si el pre­so­ner Par­men­tier i la difícil intro­ducció de la patata, que si el vi... «Sabeu què sim­bo­litza el vi?», demana Augé als enri­o­lats ado­les­cents que té asse­guts al davant. Ni idea. «Veig que aneu poc a missa... Sim­bo­litza la sang de Crist i, per tant, l'havien d'expor­tar al Món Nou per asse­gu­rar-se l'evan­ge­lit­zació.»

El procés migra­tori del vi és cosa d'un taller, però com des­til·lar-lo per treure-li l'alco­hol i com ana­lit­zar la seva den­si­tat i vis­co­si­tat, d'això se n'encar­re­guen al labo­ra­tori del depar­ta­ment de recerca tec­nològica, una de les tres grans potes (jun­ta­ment amb el depar­ta­ment de salut i pro­moció de bons hàbits, i el de patri­moni ali­men­tari i sos­te­ni­bi­li­tat) de la fun­dació. La res­pon­sa­ble de l'àrea de recerca, que cada any dis­posa de diver­sos beca­ris, és Íngrid Farré. «Una de les nos­tres acti­vi­tats són els tallers per a alum­nes des de tres anys fins a bat­xi­lle­rat, als quals expli­quem con­cep­tes científics mit­jançant la cuina», comenta. La seva vocació divul­ga­tiva, però, no s'ori­enta només a esco­lars sinó a tot­hom. A la fun­dació Alícia, m'explica Farré, tant estu­dien pro­duc­tes (sabien, per exem­ple, que la saca­rina s'ha de tre­ba­llar en fred o, com a màxim, a la tem­pe­ra­tura d'un cafè, res d'anar al forn?) com pro­ces­sos (des de quina és la millor manera de coure els lle­gums fins a la tem­pe­ra­tura òptima –180º– que ha de tenir l'oli a l'hora de fre­gir, pas­sant per les pos­si­bi­li­tats de cui­nar amb micro­o­nes).

Però no tot s'acaba amb estu­dis com els que han fet, en aquests cinc anys, sobre la vida útil d'un pre­pa­rat de pa amb tomàquet o sobre la influència de la sal, entre altres. «A Alícia també tre­ba­llem per a la indústria ali­mentària, la qual aquí té junts tres per­fils pro­fes­si­o­nals –cui­ner, científic i nutri­ci­o­nista–, de manera que ens con­ver­tim en el seu R+D+I. Nor­mal­ment vénen perquè ana­lit­zem el seu pro­ducte i/o per opti­mit­zar-lo, ja que després d'anys els costa veure que es pot fer amb altres ingre­di­ents o quins defec­tes té», explica Farré.

Un patri­moni gustós

Tot i que el dia està enca­po­tat i al març els horts no són gaire vis­to­sos, Mas­sanés em reco­mana que els vagi a veure. En tenen dos, a part d'un poma­rium: l'Hort d'Apren­dre (4.100 m²), des­ti­nat a la cana­lla; i l'Hort de la Cuina (tres hectàrees), on recu­pe­ren vari­e­tats locals (o tra­di­ci­o­nals) que han que­dat en desús davant vari­e­tats de con­sum mas­siu, però que poden tenir sor­tida al mer­cat com a pro­ducte d'excel·lència. Qui passa part del seu temps a l'hort és Jaume Biarnés, res­pon­sa­ble de cuina de la fun­dació. «De tomàquets cada any en plan­tem 15 vari­e­tats dife­rents, i de mon­ge­tes i pèsols, 5 o 6 de cada un», comenta. L'objec­tiu no és tant la pre­ser­vació d'una espècie sinó bus­car sor­ti­des als pro­duc­tors. El cas més reei­xit, m'explica Biarnés, és el l'albergínia blanca del Bages. La van plan­tar fa tres anys i ara ja hi ha diver­sos hor­to­lans de la comarca que la cul­ti­ven.

A part de l'hort, des del depar­ta­ment de patri­moni ali­men­tari i sos­te­ni­bi­li­tat també pro­mo­ci­o­nen gas­tronòmica­ment pro­duc­tes con­crets o ter­ri­to­ris, a petició d'una empresa o admi­nis­tració. Per exem­ple, l'oli de les oli­ve­res mil·lenàries del Sènia. «El que fem nosal­tres és expli­car, des de la cuina, quin és el valor afe­git d'aquest oli i què pots pre­pa­rar amb ell». El resul­tat és un lli­bre de cuina, edi­tat el novem­bre pas­sat, que fa venir sali­vera, com els altres recep­ta­ris (fins i tot de cuina històrica) publi­cats per la fun­dació. Del que es tracta és de pro­mo­ci­o­nar els pro­duc­tes de la terra, com els cítrics d'Alca­nar. «Mit­jançant la cuina no només aju­da­rem a ven­dre més cle­men­ti­nes a fora sinó que els res­tau­rants d'Alca­nar les uti­lit­zin com a un pol d'atracció per als amants de la gas­tro­no­mia», explica Biarnés.

Pen­sar en tot­hom

Com que la Fun­dació Alícia toca mol­tes tecles, per arri­bar al major nom­bre de per­so­nes van tenir la pen­sada de posar en marxa el Bus Alícia. Aquesta uni­tat mòbil iti­ne­rant de 60 m² va començar a rodar el novem­bre de 2011 i, durant el seu pri­mer any de vida, ja ha tin­gut 56.703 visi­tes, entre esco­lars i famílies. En aquest tràiler de 14 m de llar­gada s'hi han fet expo­si­ci­ons i tallers com Men­gem bé?, Tinc gana i no tinc temps! o Aquí no es llença res!, des­ti­nats a pro­moure els bons hàbits ali­men­ta­ris. Una tasca a càrrec del depar­ta­ment de salut de la fun­dació, diri­git per Elena Roura. Els bons hàbits ali­men­ta­ris els tre­ba­llen a par­tir de tallers i de pro­jec­tes que tenen en marxa com el TAS (Tu i Alícia per a la Salut), que s'ha fet arri­bar a alum­nes de 3r d'ESO de tot l'Estat espa­nyol i que s'aca­barà el 2014 amb algun tipus d'eina en línia per a totes les esco­les, el pro­jecte Som el que men­gem, amb el FC Bar­ce­lona o el pro­grama SI de la Fun­dació SHE.

A la Fun­dació Alícia també tre­ba­llen per a la gent que no té bona salut. Com? Donant res­pos­tes culinàries a per­so­nes que patei­xen dia­be­tis, càncer, osto­mies intes­ti­nals, anèmia, into­lerància ali­mentària, malal­ties renals... «Per exem­ple, a un diabètic, en comp­tes de fer-li una pae­lla d'arròs, que té 2 g de fibra per cada 100 g, podem fer-l'hi de civada o de qui­noa, que té 7 g de fibra», indica Roura. O gent que té pro­ble­mes de deglució: «Per què la solució sem­pre és un bol de 400 ml amb ver­dura i pollas­tre bullit i tri­tu­rat? Si als paci­ents els fas un pri­mer i un segon, la vari­e­tat els ajuda a aca­bar-s'ho.» Nor­mal­ment les peti­ci­ons d'infor­mació i de recep­ta­ris els arri­ben d'alguna asso­ci­ació d'afec­tats o d'un cen­tre mèdic. «S'ha vist que els met­ges que tenen millor habi­li­tat en cuina donen millors con­sells nutri­ci­o­nals.»

De mans als fogons

S'acosta l'hora de dinar i en una de les aules de la fun­dació veig una colla d'alum­nes ado­les­cents amb davan­tal de la casa posat i mànigues arro­man­ga­des. El cui­ner Marc Puig-Pey, que durant 17 anys va estar al ser­vei dels fogons d'El Bulli, acaba de donar les últi­mes ins­truc­ci­ons del taller No arribo, no arribo, què dino?. «En una hora i mitja que dura el taller no solu­ci­o­nes el món, però inten­tes ense­nyar-los d'una manera amena a fer un àpat més o menys ori­gi­nal i més o menys equi­li­brat», m'explica. A la part final del taller, els joves, divi­dits en petits grups, han de cui­nar un o més plats a par­tir del que tro­ben en un rebost ben proveït de tot. Els resul­tats són excel·lents, és clar. «Quan ells matei­xos es fan el men­jar, ja pot estar un pèl cuit o un pèl salat, que s'ho men­gen tot amb gran delit», explica Puig-Pey, abans de con­vi­dar-los a tas­tar-ho i després a reco­llir la cuina, que també toca. El pro­fes­sor de bio­lo­gia que els acom­pa­nya, Pedro Pérez, m'explica que la visita a la fun­dació està rela­ci­o­nada amb l'estudi dels prin­ci­pis imme­di­ats i les bio­molècules. No sé si n'han par­lat, d'això, però el cas és que un dels seus alum­nes, Edu­ard Teruel, avui haurà fet, per pri­mer cop als 16 anys, uns espa­gue­tis amb ver­du­res.

Més foto­gra­fies i entre­vis­tes a dues de les becàries del cen­tre, Eva Avi­lla i Mari­ana Cárde­nas, a l'edició en paper de la revista Presència.

Assessorats per Adrià i Fuster

La Fundació Alícia, centre internacional de recerca en gastronomia i divulgació de bons hàbits –avui especialment sensibilitzada amb el malbaratament d'aliments–, és una fundació privada sense ànim de lucre que es va començar a gestar el 2003 tot i que va iniciar l'activitat a finals del 2007. Entre els seus impulsors –actualment membres del consell assessor de la fundació– hi ha el cuiner Ferran Adrià i el cardiòleg Valentí Fuster. El seu patronat està format per la Generalitat de Catalunya i la Fundació Catalunya-La Pedrera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.