L'any dels micos

Ser autosuficients

Gairebé des de l'inici, la fundació s'ha espavilat per buscar fonts de finançament per no dependre tant d'aquests ingressos. Entre aquestes fonts hi ha les visites guiades que es fan, tant a escoles com a particulars, i els cursos que s'imparteixen. A la fundació hi ha un grup de recerca que recull dades diàriament, i també acull estudiants i gent que hi fa el postdoctorat. Mona ha estat molt activa en la publicació d'articles, i molt present en congressos, com el de primatologia al Japó, el 2010. A l'Estat espanyol s'estudia primatologia sobretot a la Universitat de Barcelona i a Madrid, però sobretot és a Barcelona on han estat més actius i, de fet, a la Facultat de Psicologia de Barcelona és on es va desenvolupar un doctorat en primatologia, gràcies al primatòleg català Jordi Sabater Pi, que va portar Floquet de Neu a Barcelona. La seva presència activa als congressos i a les publicacions va fer que se'ls proposés organitzar el congrés: «Als últims anys ens hem presentat a tots els congressos importants, i com que tenim relació amb la Universitat de Barcelona ens van demanar si aquest any podríem preparar el Congrés Ibèric de Primatologia, que es farà a Girona del 5 al 9 d'octubre», explica Feliu.

La presidenta de la Fundació Mona no dubta a qualificar l'organització del congrés de repte importantíssim, que els fa molta il·lusió però també respecte per la feina que implica, ja que, de fet, a la fundació, si no es compten els voluntaris, només hi ha sis persones treballant-hi. El títol del congrés és Cognició i benestar, i tindrà ponents de renom mundial, com ara Josep Call, director del centre de recerca de primats alemany Wolfgang Köhler; Andrew Whiten, de l'Escola de Psicologia i Neurociència de la Universitat de Saint Andrews, a Escòcia, i Agustín Fuentes, professor d'antropologia de la Universitat de Notre Dame als Estats Units. L'organització del congrés es fa en col·laboració amb el Departament d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona.

Mona també ha signat un conveni amb la Fundació UdG perquè a partir del novembre es faci un postgrau de primatologia, de novembre fins a juny. «Ens va bé perquè estem posant en pràctica tot el que estem defensant, i a la vegada generarà uns ingressos tant per a la UdG com per a Mona», remarca Feliu.

Des del Centre de Recuperació de Primats Fundació Mona, a part dels estudis de tipus etològic també s'estan portant a terme recerques en l'àmbit de les capacitats cognitives dels grans simis. En aquest sentit, David Riba, investigador del centre, destaca l'estudi que es va començar a Mona fa tres anys conjuntament amb la Fundació Atapuerca i l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució social (IPHES), i que té com a objectiu esbrinar com aprenen els ximpanzés a resoldre problemes nous quan algú els ensenya a fer-ho, o dit d'una altra forma, quins són els mecanismes cognitius d'aquesta espècie a l'hora d'extreure informació dels altres. «Per observar aquesta mena de qüestions els proposem de resoldre un seguit de tasques problema per tal d'aconseguir un objectiu», exposa Riba. En alguns casos els investigadors els ensenyen la solució o com ho han de fer per tal d'accedir a la fita, «mentre que en altres casos no els mostrem res», explica. Les tasques consten d'un seguit d'aparells que els individus han de completar a través d'una sèrie d'accions manipulatives o amb alguna eina. «Aquest estudi, a mes d'ajudar-nos a entendre com aprenen els ximpanzés en contextos socials, i quin podria ser l'origen d'aquests tipus d'aprenentatges en la nostra espècie, és una molt bona eina per al seu benestar», remarca David Riba. En aquest sentit altres recerques suggereixen que la implementació de tasques que estimulin la solució de nous problemes pot afectar de forma positiva el comportament dels ximpanzés en l'aspecte neuronal, emocional i motor.

Les rutines diàries

Actualment hi ha al centre de Riudellots tretze ximpanzés i quatre macacos de Gibraltar. Les sis hectàrees i mitja de terreny que l'Ajuntament de Riudellots va cedir a la fundació permetrien tenir més animals, però el problema és, com en tot, el manteniment posterior. No només pel que fa al menjar, sinó que es necessitarien també més cuidadors. Els voluntaris fan una gran tasca, però sempre calen mans expertes, i això voldria dir més sous i més despesa. En Tom, en Coco i la Bea són els últims tres primats que es van rescatar, provinents d'un particular de Banyoles que els va cedir al centre. Tenen entre 20 i 25 anys (els ximpanzés en captivitat poden viure fins als 60). Respecte del seu anterior propietari, Feliu explica que ho intentava fer «el millor possible, però els tenia com a mascotes i no és un professional dels primats. Al final va pensar que el millor era integrar-los en un grup, vam parlar amb ell i ens ajuda amb el manteniment», diu la directora de la fundació. L'horari al centre és aproximadament de 9 del matí a 7 de la tarda, durant l'hivern, i a l'estiu s'allarga una hora més. Al matí es revisen les instal·lacions, es comprova que els primats estiguin bé i se'ls dóna medicació si cal mentre es revisa l'exterior. Un cop surten es neteja l'interior i es preparen l'esmorzar, el dinar i el sopar. A l'hivern, a més, mentre els micos esperen per sortir ja se'ls dóna un tros de pa i un got de brou de verdures calentet. Abans de sortir, els cuidadors escampen i amaguen el menjar per les instal·lacions. Bàsicament perquè els micos en llibertat passen el 70% del temps desplaçant-se per buscar menjar i en captivitat, quan ho tenen tot fet, s'avorreixen. Per dinar el menú dels primats inclou entreteniment de fruits secs, cereals, panses, llavors (amagat en una mànega perquè s'hagin d'entretenir a buscar-ho), i al vespre sopen fruita de tota mena, boles d'arròs barrejades amb carn picada o llenties, i iogurt o formatge fresc. No els falta de res. La fundació acaba sent un bon retir.