Tres-cents infants tutelats busquen una llar que els aculli
L'objectiu és que la majoria de criatures puguin créixer en un entorn familiar i no en un centre
La directora de l'ICAA destaca que un acolliment acaba amb èxit quan passat un temps el nen pot tornar amb els progenitors
Es busquen famílies disposades a cuidar i educar un infant durant un temps. Es tracta de nens i nenes que viuen en un centre de la direcció general d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (DGAIA) perquè els pares biològics no se'n poden fer càrrec temporalment. N'hi ha uns 300 que els professionals de la DGAIA han valorat que estarien millor en un entorn familiar. “Als centres no els falta res i reben una atenció fantàstica, però viure en família té un important valor afegit que és decisiu en l'etapa de creixement”, explica la directora de l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció (ICAA), Núria Canal.
Actualment hi ha 960 infants acollits en 621 famílies alienes. És a dir, amb les quals no tenen cap vincle familiar. “Fer un acolliment és un gest solidari i de compromís social. És oferir un entorn familiar, d'afecte, estimació, donar uns referents i un acompanyament a un infant que no pot estar amb la seva família biològica”, defineix Canal. Insisteix que l'objectiu és que la criatura torni amb els seus pares, un cop aquests hagin fet un treball de recuperació i siguin capaços de tornar-lo a cuidar. “Ha d'estar molt clar –subratlla la directora de l'ICAA– que no té res a veure amb una adopció. Un acolliment acaba amb èxit quan l'infant pot tornar amb la família biològica.” A més, durant el temps de l'acollida, la criatura acostuma a tenir trobades puntuals amb els progenitors per
no perdre la relació.
La majoria dels 300 nens tutelats que demà mateix podrien anar a viure amb una família acollidora tenen alguna discapacitat, són grups de germans o tenen més de set anys. Els acollidors reben una ajuda econòmica, l'ICAA es fa càrrec de despeses com ara el dentista, el logopeda i el reforç escolar, i a més tenen el suport i l'acompanyament de professionals sobretot en els moments més delicats, com ara a l'inici, durant les trobades de l'infant amb la família biològica o si apareixen problemes puntuals (www.gencat.cat/acollimentfamiliar).
“La decisió ha d'anar precedida de molt de diàleg entre tota la família”, adverteix Canal. En la mateixa línia, el coordinador d'Adopcions i Acolliments de la Fundació IRES, una de les entitats que fa l'acompanyament a les famílies, Carles Nieto, destaca que ha de ser una acció molt meditada.
LES XIFRES
Tipus d'acolliment familiar
Urgència-diagnòstic
Acolliment d'un infant d'entre 0 i 6 anys per evitar que vagi a un centre i donar un temps d'espera mentre s'avalua el cas. Acostuma a durar uns sis mesos.
Simple amb previsió de retorn
L'infant és acollit fins que se solucioni la problemàtica i pugui tornar amb la família biològica. Poden durar fins a dos anys, però a vegades es converteixen en acolliment permanent.
Permanent
S'acull l'infant o jove fins que sigui major d'edat o es trobi l'alternativa més adequada. No es trenquen els vincles amb la família biològica, tot i que sovint el retorn no és possible.
Unitat convencional d'acció educativa
Una família amb formació i experiència en matèria d'infància acull un mínim de dos infants que requereixen atenció especialitzada. Han de tenir alta disponibilitat.
