Registrar els detalls

Tenir infor­mació sobre el sos­pitós d'un crim o conèixer els ante­ce­dents d'una per­sona és clau en la feina que desen­vo­lu­pen els agents de segu­re­tat. Els sis­te­mes actu­als, i cada cop més sofis­ti­cats, han permès agi­lit­zar la feina, però els ordi­na­dors i altres dis­po­si­tius electrònics no han estat sem­pre a l'abast.

Al segle XVIII era essen­cial regis­trar i cen­tra­lit­zar infor­mació que per­metés cap­tu­rar aquells que havien infrin­git la llei. Per això, els Mos­sos d'Esqua­dra, amb el seu fun­da­dor al cap­da­vant, Pere Antoni de Veci­ana, van ela­bo­rar uns docu­ments que es conei­xen com les pri­me­res fit­xes poli­ci­als d'Europa. “És la pri­mera vegada que un cos poli­cial, en àmbit euro­peu, es va encar­re­gar de cen­tra­lit­zar tota la infor­mació”, asse­gura el sot­sins­pec­tor en cap del ser­vei històric del cos dels Mos­sos d'Esqua­dra, Fèlix González. Aquests docu­ments eren de for­mats diver­sos, però amb una estruc­tura en comú. “No són fit­xes poli­ci­als en el sen­tit estricte, és a dir, tal com les conei­xem avui dia, sinó que són docu­ments amb infor­mació relle­vant dels sos­pi­to­sos”, comenta.

Les fit­xes, que esta­ven escri­tes amb ploma, con­te­nien una gran quan­ti­tat de des­cripció. “Sobre­tot de l'apa­rença física, així com de la seva manera de par­lar i de ves­tir”, explica González. I és que en aquell moment, tots aquests trets eren clau per tro­bar la per­sona que es bus­cava. “La gent no es podia can­viar sovint de roba, així que era fàcil iden­ti­fi­car-los amb aquests detalls. A més, en alguns casos, també s'incor­po­ra­ven els defec­tes físics que pogues­sin tenir”, asse­gura González. Per exem­ple, en la fitxa poli­cial que va pre­sen­tar el sot­sins­pec­tor en cap durant la set­mana dedi­cada a la novel·la negra a Bar­ce­lona, la BCNe­gra 2013, es deta­lla la des­cripció següent: “Un home que'l conei­xia bé al dit patró se encontrà per lo camí de Tar­ra­gona, entre Reus y La Canonja, ab un ruquet dis­fras­sat; esto és: ves­tit com com a pagès, ab calçons, espar­de­nyas y un bar­ret ab las alas bai­xas.”

En total, es con­ser­ven prop de 10.000 docu­ments d'aquesta època a l'Arxiu Comar­cal de l'Alt Camp i prop de 1.500 res­ten a l'arxiu del ser­vei històric dels Mos­sos d'Esqua­dra. “La comandància, que estava ubi­cada a Valls, s'encar­re­gava de ges­ti­o­nar tota aquesta infor­mació. Van crear un sis­tema inno­va­dor que envi­ava les fit­xes als diver­sos capo­rals”, comenta González. Així doncs, per exem­ple, hi ha una fitxa poli­cial sobre un veí de Puig­cerdà, Jacint Ricard, en què es recu­llen de manera minu­ci­osa tots els seus ante­ce­dents. “El docu­ment explica que l'home era con­tra­ban­dista de tabac i havia dis­pa­rat un tret a un tra­gi­ner de França”, explica González.

L'ela­bo­ració d'aques­tes fit­xes poli­ci­als impli­cava que els Mos­sos d'Esqua­dra hagues­sin de saber lle­gir i escriure. “Era neces­sari que tots els que for­ma­ven part del cos poli­cial tin­gues­sin aques­tes habi­li­tats.” Per això, l'any 1750, quan un capo­ral es va assa­ben­tar que un dels Mos­sos no sabia ni lle­gir ni escriure “el va expul­sar imme­di­a­ta­ment del cos poli­cial”, con­clou González.