Dolça i amb aroma de castanya

El pai­satge agrari de Pra­des és verd intens i ver­mell, el color de la terra flonja que faci­lita el cul­tiu de la patata de la vari­e­tat ken­ne­bec. Les pata­tes es clas­si­fi­quen pel color, la forma, la tex­tura de la pell i el color de la carn. Les que es con­reen a Pra­des són lli­ses, de carn dura, blanca i dolça, que no es desfà, i des­pre­nen una olor de cas­ta­nya. La influència dels fac­tors medi­am­bi­en­tals –tem­pe­ra­tu­res bai­xes– i la situ­ació geogràfica –1.000 metres d'altura– és bàsica per al pro­ducte, ja que pro­voca que el cicle vege­ta­tiu de la planta sigui més llarg. La patata de sem­bra es planta a l'abril i el tuber­cle no es recull fins al setem­bre, quinze dies després que la planta s'hagi asse­cat. El ban­cal de cul­tiu es deixa repo­sar la tem­po­rada següent amb una plan­tació de cere­als perquè la terra s'oxi­geni amb les res­tes de la sega.

La patata de Pra­des té ano­me­nada des del segle XIX. El 1991 va obte­nir la deno­mi­nació comar­cal dels pro­duc­tes ali­men­ta­ris del Baix Camp, una dis­tinció que va subs­ti­tuir el 2001, quan la Unió Euro­pea li va con­ce­dir la indi­cació geogràfica pro­te­gida (IGP). La pro­gressió del reco­nei­xe­ment de qua­li­tat ha estat inversa a la dels page­sos que la con­reen. La IGP es va ini­ciar amb 22 hectàrees, que han pas­sat a les 16,62 actu­als, i la tren­tena de pro­duc­tors s'ha reduït als vint socis de la IGP per a la cam­pa­nya actual.

La pro­ducció, amb relació a la demanda, s'esgota en cinc mesos. Els 300.000 qui­los de mit­jana que es pro­du­ei­xen de patata amb la indi­cació geogràfica s'enva­sen en sacs de tres qui­los –abans, de 2 i 5 qui­los– i es comer­ci­a­lit­zen des de l'únic magat­zem que hi ha a la Coo­pe­ra­tiva Agrícola de Pra­des. Les pata­tes tenen un cali­bre de fins a 80 mil·límetres i les que superen aquesta mida es comer­ci­a­lit­zen en bos­ses de pata­tes fre­gi­des arte­sa­nes.

El con­sell regu­la­dor de la IGP Patata de Pra­des vet­lla pel com­pli­ment del regla­ment, la qua­li­tat i la pro­moció del pro­ducte, i evita el frau amb el segell iden­ti­fi­ca­tiu. A tot l'Estat, la patata de Pra­des només té una com­pe­ti­dora en la IGP de la Patata de Galícia, on es con­rea una extensió molt supe­rior. Si bé a les pata­tes de Galícia s'hi refe­rei­xen com a cac­he­los, a Pra­des s'ano­me­nen trum­fos o pata­ques.

La des­cripció de la patata de Pra­des no esta­ria com­pleta sense par­lar del trac­ta­ment gas­tronòmic que, a la zona es fa amb pro­duc­tes autòctons en un 90%: un esto­fat de sen­glar amb pata­tes i bolets de les mun­ta­nyes de Pra­des n'és un bon exem­ple.