“Si hi penséssim, no viatjaríem en res enlloc...”

Un quart de dues del migdia al fred i desert vestíbul de l'estació del TAV de Girona, l'última gran estació d'alta velocitat que s'ha inaugurat a l'Estat. Una dona entra tranquil·lament a esperar un familiar que ha d'arribar al cap d'uns minuts en un tren des de Barcelona. “Prefereixo no pensar en l'accident de Santiago. Si hi penséssim, no viatjaríem en res, ni en tren, ni en avió, ni en res, no aniríem enlloc”, em respon quan li pregunto si la tragèdia els ha fet canviar algun hàbit en el transport. “Hem de seguir anant amb tren. Quin remei! Si hem de viatjar a algun lloc bé l'hem d'agafar”, continua. La dona baixa per l'escala mecànica fins al límit amb la zona de control. El silenci torna i continua uns deu minuts més fins que de cop tot es torna brogit. Ha arribat el tren i els passatgers comencen a pujar. Els primers, corrents, tenen pressa i no s'aturen. El primer que ho fa és per expressar-me la seva tranquil·litat: “Mai no m'ha passat res i no hi ha cap raó perquè passi ara.” I tot seguit una parella insisteix en la idea: “És una ximpleria pensar que et passarà res perquè una cosa que no se sap ni què és no ha funcionat en un lloc. En principi tot ha de funcionar bé.”

L'estació del TAV de Girona és la més nova de l'Estat, però va néixer amb polèmica sobre seguretat. A cinc dies de l'estrena, els cossos d'emergència van denunciar que desconeixien els túnels, l'estació i el pla d'autoprotecció, i que no s'hi havien pogut fer ni inspeccions ni simulacres. Finalment es va fer una visita just el dia abans de la inauguració. Adif explica que fins i tot Protecció Civil va reconèixer que millor, que com més tard és la visita, més a lloc són les coses i tot és més ajustat a com serà quan estigui en funcionament.

Els viatgers van sortint a tota velocitat –pel mig veig la dona d'uns minuts abans que se'n va somrient parlant amb el familiar que ja ha arribat– i acaparo l'atenció d'un noi jove, que també mostra tenir la mateixa confiança en el TAV que una setmana enrere: “Accidents així passen poc sovint. El que passa és, com en el cas de l'avió, que quan n'hi ha un, és molt greu.”

De fet, Adif deixa clar que en el tram Barcelona-Figueres no hi ha cap punt perillós, cap revolt especialment pronunciat, que estan clarament senyalitzades les velocitats adequades a cada tram, i destaquen que en gairebé set mesos no hi ha hagut cap problema. I, des de Renfe, que tota la línia incorpora el sistema ERTMS, el sistema d'alerta més modern, i que el més antic, el convencional ASFA, també hi és com a “redundant” per si fallés l'ERTMS.

Al final, l'última opinió que recullo dels viatgers és la més optimista del migdia, una noia que em diu somrient: “Estic més tranquil·la que abans, perquè sabem que avui s'hi miraran més que fins ara.”