Menys costós que no pas portar-ho a l'abocador

A banda dels bene­fi­cis medi­am­bi­en­tals que la prova supo­sarà per als cinc muni­ci­pis –es reso­len els pro­ble­mes de males olors amb els con­te­ni­dors que que­den al car­rer–, un pro­jecte com el que s'està a punt d'ini­ciar a l'Alt Empordà ha de sor­tir a compte finan­ce­ra­ment: en el sis­tema tra­di­ci­o­nal de reco­llida d'escom­bra­ries els muni­ci­pis paguen per cada tona que es recull i s'ha de trans­por­tar fins a l'abo­ca­dor comar­cal de Pedret i Marzà. Amb la reco­llida selec­tiva i el trac­ta­ment local dels resi­dus orgànics, la quan­ti­tat de resi­dus que una població ha d'enviar a l'abo­ca­dor comar­cal dis­mi­nuirà, i això gene­rarà un estalvi que ha de com­pen­sar les inver­si­ons. A Boa­de­lla ja es pro­du­ei­xen en l'actu­a­li­tat unes 25 tones anu­als de com­post de bona qua­li­tat. Amb els cinc pobles agru­pats es pre­veu reco­llir unes 400 tones l'any de resi­dus orgànics que podrien gene­rar entre 100 i 150 tones de com­post. La prova que està a punt de començar és exem­plar perquè aquests pro­jec­tes només fun­ci­o­nen si el seu desen­vo­lu­pa­ment és barat i i si els resi­dus orgànics són de qua­li­tat (amb poc rebuig). Aquesta situ­ació es dóna quan s'acon­se­gueix res­pon­sa­bi­lit­zar el gene­ra­dor de la cor­recta sepa­ració dels seus resi­dus amb el sis­tema de reco­llida de porta a porta. En el cas con­cret dels cinc pobles altem­por­da­ne­sos, els més grans gene­ra­dors de resi­dus orgànics són res­tau­rants, amb les res­tes de la pre­pa­ració del men­jar.