Una vintena de sismes sacsegen la costa de Castelló i de l'Ebre

Més d'una vin­tena de sis­mes, un d'ells de 4,1 graus en l'escala de Rich­ter, s'han regis­trat des d'ahir a la nit al golf de València, a l'entorn del magat­zem sub­ter­rani de gas natu­ral Cas­tor, davant les cos­tes de Vinaròs (Cas­telló). Els diver­sos movi­ments sísmics també han sac­se­jat el sud de Cata­lu­nya, espe­ci­al­ment a les Ter­res de l'Ebre.

Segons dades de l' Ins­ti­tut Geogràfic Naci­o­nal, des de les onze de la nit d'ahir s'han produït un total de 23 sis­mes en aquesta zona , l'últim dels quals ha que­dat regis­trat a les 07.07 d'aquest matí . El més intens es va pro­duir cap a dos quarts de dotze de la nit amb una mag­ni­tud de 4, 1 graus , men­tre que poc després de les onze s'havia regis­trat un altre ter­ratrèmol de 3,9 graus. Els altres sis­mes han regis­trat una mag­ni­tud d'entre 1,8 i 2,9 graus en l'escala Rich­ter, segons les matei­xes fonts .

El movi­ment de terra més intens des que van començar a regis­trar aquests ter­ratrèmols rela­ci­o­nats amb el pro­jecte Cas­tor es va pro­duir a la mati­nada de dimarts amb una mag­ni­tud de 4,2 graus , i va por­tar a acti­var el pla de risc sísmic de la Gene­ra­li­tat Valen­ci­ana.

El pro­jecte Cas­tor, amb una inversió de 1.200 mili­ons d'euros, tracta d'apro­fi­tar un antic pou petrolífer a 1.750 metres de pro­fun­di­tat sota el nivell del mar per sub­mi­nis­trar fins a un terç de la demanda de gas del sis­tema durant 50 dies, però, segons sem­bla, la injecció de gas ha pro­vo­cat des del pas­sat 13 de setem­bre cen­te­nars de sis­mes, la majo­ria de baixa inten­si­tat.

El minis­teri d'Indústria va orde­nar el pas­sat 26 de setem­bre el ces­sa­ment tem­po­ral de l'acti­vi­tat d'extracció de gas a la planta per inves­ti­gar les cau­ses de l'aug­ment de l'acti­vi­tat sísmica a la zona. Experts geòlegs han afir­mat que els nom­bro­sos sis­mes regis­trats a la costa de Cas­telló i Tar­ra­gona es deuen a la “ sis­mi­ci­tat induïda” pel pro­jecte Cas­tor, pro­vo­cada per la injecció de gas a la roca, encara que no hi ha con­sens sobre els seus ris­cos i evo­lució.