La Generalitat creu que es pot prescindir de la planta de triatge de Sant Jaume

La Generalitat s'asseurà pròximament amb els alcaldes i consells comarcals de la Garrotxa i el Pla de l'Estany per començar a estudiar si cal fer la planta de tractament de residus de Sant Jaume de Llierca o és millor portar els residus d'aquestes dues comarques a la planta d'Orís (Osona), que s'està construint. El director de l'Agència Catalana de Residus (ACR), Josep Maria Tost, ha explicat a aquest diari que el projecte de Sant Jaume de Llierca “continua sent-hi”, però que les dades actuals indiquen que “a mitjà termini no hi ha tones per omplir-lo” i, per tant, cal “asseure's i fer números” per mirar quina és la millor opció. El descens dels residus que es generen –des del 2006 han disminuït un 14% en el conjunt de Catalunya– està fent que la Generalitat aposti per optimitzar les instal·lacions existents, augmentar l'abast de les que estan en construcció i en desestimi de noves. La planta de triatge d'Orís, que ha d'entrar en funcionament la primavera del 2015, estava pensada inicialment per cobrir Osona i el Ripollès, però actualment, amb les comarques previstes, no n'hi haurà prou perquè funcioni a ple rendiment. El mateix ha passat, per exemple, amb la planta de Lloret, que entrarà en funcionament a principi de l'any que ve i cobrirà també el Baix Empordà i una part del Gironès, tot i estar pensada en un principi només per a la Selva.La planta d'Orís, amb un pressupost de 20 milions, és una de les tres plantes de tractament de residus aprovades per la Generalitat i que s'han d'enllestir en els pròxims mesos. Les altres dues són la de Pedret i Marzà, a l'Alt Empordà, i la de Montoliu, al Segrià. La primera s'havia d'obrir l'any passat, però es va ajornar per replantejar-la a la baixa –el pressupost es va reduir de 36 a 25 milions–, i ara també està previst inaugurar-la el 2015 i que cobreixi una part del Baix Empordà –on s'ha descartat fer-hi la planta prevista–. La segona, la de Montoliu, també s'ha “adaptat als temps que corren”, en paraules de Tost, i el pressupost ha passat de 28 milions a poc més de 15.De fet, Tost indica que una de les opcions per a la Garrotxa i el Pla de l'Estany és que els residus es portin, depenent del municipi, no només a Orís –que se n'enduria la major part–, sinó també, en alguns casos, a la futura planta de Pedret i Marzà i, en d'altres, a la incineradora de Campdorà, al Gironès, en la qual també s'invertiran 25 milions per millorar-la els pròxims mesos.El 2012 a la Garrotxa es van generar gairebé 27.232 tones de residus i al Pla de l'Estany, 14.689. Això suposa 1,34 kg per habitant i dia a la Garrotxa i 1,28 kg al Pla de l'Estany, unes xifres lleugerament inferiors a la mitjana de Catalunya (1,35 kg). Tot i això, el fet de no disposar de cap planta de triatge i que els residus vagin a l'abocador sense tractament previ, va fer que l'impacte en les emissions de carboni a l'atmosfera fos de 185 kg de CO2 a la Garrotxa i de 176 al Pla de l'Estany, molt per sobre de la mitjana catalana (104 kg)

La planta de Sant Jaume tindria capacitat per tractar anualment 40.000 tones. Té un pressupost d'uns 14 milions d'euros. L'anunci fet per Tost implica un canvi de rumb en la polèmica tramitació d'aquestes instal·lacions. Des de l'equip de govern de Sant Jaume, que s'oposa al fet que la planta es faci als terrenys rústics (can Coma de Baix) escollits pel Consell Comarcal, van declinar comentar-ho. “El debat al territori el donem per tancat, ara està a les mans de la Generalitat”, es va limitar a dir l'alcalde, Ferran Puig. Sí que va parlar el vicepresident primer del Consell Comarcal de la Garrotxa, Josep Berga. “Nosaltres hem de treballar amb la vigent planificació de la Generalitat, que inclou la planta garrotxina. Si després es consensua una altra proposta, ho acceptarem, és clar”, va manifestar. Berga va explicar, però, que traslladar els residus fora de la comarca implicarà un increment del cost en transport. “Si això passa, ens hauran de donar solucions”, hi va afegir. Al Consell Comarcal del Pla de l'Estany es van mostrar sorpresos amb la possibilitat de dur les restes a Osona. “És molt lluny i, per tant, molt car. Ens ho hauran d'explicar bé”, va dir el president de l'ens, Jordi Xargay.