DO Terra Alta. fruits de la terra
Paisatge i catedrals del vi
La DO Terra Alta ofereix uns vins blancs, rosats, negres i de licor que transmeten la naturalesa del terrer i del clima de la comarca, amb un caràcter mediterrani i de gran personalitat. Actualment comercialitzen uns vuit milions d'ampolles l'any, les quals s'exporten a més de 30 països.
El primer reconeixement de la Denominació d'Origen (DO) Terra Alta va ser el 1972, tot i que de manera oficial no va arribar fins al 1982. El nom de la Terra Alta s'associa a la producció vitivinícola: l'altitud mitjana de les vinyes oscil·la entre els 350 i els 500 metres. Però el topònim té més sentit si es mira l'altiplà de la comarca des del fons de la vall de l'Ebre. La vinya i el vi estan lligats a la història de la Terra Alta, i ja els Costums d'Orta (1296) van certificar que el seu mercat abastava el conjunt del que avui són les Terres de l'Ebre. Al segle XVII, les antigues vinyes de malvasia es van renovar amb unes de garnatxa blanca, amb motiu de la seua millor adaptació al sòl i al clima, i només un segle després les vinyes ja ocupaven bona part de la superfície agrícola. Amb l'entrada del segle XX, la superfície conreada ja superava les 5.000 hectàrees, però va caldre una reconversió amb empelts per vèncer la plaga de la fil·loxera. La recuperació de l'activitat vinícola va anar acompanyada de l'esperit cooperativista. El símbol més representatiu d'aquell moment bulliciós i emprenedor són les dues catedrals del vi que hi ha a la comarca: els cellers modernistes de Gandesa i del Pinell de Brai, dissenyats per Cèsar Martinell.
El clima –amb moltes hores d'insolació– i, sobretot, el vent tenen un paper fonamental en la producció de vins a la comarca. El cerç hi bufa fort i manté el raïm sa durant la maduració, mentre que els vents provinents de la mar refresquen l'estiu. Els diferents tipus de sòls (hi abunden els argilosos i calcaris, pobres en matèria orgànica) i l'orografia (amb fondalades humides, planes, costers i bancals protegits de l'erosió amb marges de pedra seca) també en condicionen les pràctiques agrícoles. Uns treballs que han contribuït a modelar el paisatge actual de la Terra Alta, travessat per camins rurals i pigat amb partides, finques i masies, sovint al costat d'algun bosc. A les planes i als costers, s'hi troben les vinyes més antigues, amb edats superiors als 50 anys, que ens donen una idea de la duresa del treball al camp el segle passat, abans de la mecanització. Emmarcades pel massís dels Ports i per les serres de Pàndols i Cavalls, les vinyes autòctones de la Terra Alta ofereixen encara més producció de raïm de varietats blanques (garnatxa blanca i macabeu) que negres (garnatxa negra i samsó). Amb tot, s'hi han introduït varietats com ara el moscatell, el sauvignon blanc, el sirà, el merlot i el cabernet sauvignon, que han servit per incrementar la qualitat potencial del terrer.
