Història de tres greuges

L'annexió forçosa a Girona, ara fa cin­quanta anys, de tres pobles com Sant Daniel, Palau-sacosta i Santa Eugènia de Ter és el tema pro­ta­go­nista aquest any del lli­bre espe­cial de Fires, edi­tat per l'Ajun­ta­ment de Girona. Amb el títol Qua­tre pobles en un segle (1862-1963) el peri­o­dista, edi­tor del por­tal Eldi­moni.com i col·labo­ra­dor d'El Punt Avui, Manel Mes­quita, repassa amb docu­ments i un gran tre­ball d'inves­ti­gació tot el procés que va aca­bar l'any 1963 amb la incor­po­ració a con­tra­cor d'aquests tres muni­ci­pis al terme muni­ci­pal de Girona.

El lli­bre, però, no es limita a ana­lit­zar els tres casos con­crets, sinó que també per­met res­se­guir els intents pre­vis que al llarg de la segona mei­tat del segle XIX hi va haver des de la capi­tal per anne­xi­o­nar aquests ter­ri­to­ris. Mes­quita deta­lla que l'arri­bada del tren, l'any 1862, i l'ender­roc de les mura­lles són el punt d'inici per­fecte per expli­car les ànsies d'expansió de Girona. L'autor recorda que a l'època “s'expli­ci­tava que Girona era la capi­tal més petita de l'Estat, amb 7,18 km², i intel·lec­tu­als, polítics i mit­jans comen­cen a reco­llir la idea i neces­si­tat evi­dent d'expansió de la ciu­tat”. Així, per­so­na­li­tats com ara Emili Gra­hit el 1888 i Josep Pla i Car­gol l'any 1928 ja par­len de les neces­si­tats evi­dents de Girona de créixer anne­xi­o­nant els muni­ci­pis de la roda­lia. Mes­quita denota la curi­o­si­tat que es dona­ria amb el temps, quan Joa­quim Pla Dal­mau seria l'any 1964 i com a tinent d'alcalde qui sig­na­ria la supressió de les fites de terme dels pobles anne­xi­o­nats “fent que allò que havia somiat l'any 28 ho cer­ti­fiqués al fill”. En una línia sem­blant, Josep Gra­hit adme­tia que el crei­xe­ment de la capi­tal giro­nina es feia seguint allò que el seu pare també havia esbos­sat molts anys enrere.

Un dels valors d'aquest lli­bre de Fires també és la feina docu­men­tal exhaus­tiva que s'ha fet per posar en un mateix tre­ball els argu­ments que van esgri­mir tant els muni­ci­pis com la resta d'admi­nis­tra­ci­ons per jus­ti­fi­car o per defen­sar-se de la volun­tat d'annexió. Manel Mes­quita subrat­lla que no és casu­a­li­tat que els tres pobles “aga­fin en el seu moment per pre­sen­tar les al·lega­ci­ons de defensa i per rebut­jar l'annexió tres per­so­nes insígnies com Ramon Con­gost, Lluís Marquès i l'il·lus­tre Josep Mari Pi i Sunyer”.

L'alcalde de Girona, Car­les Puig­de­mont, és cons­ci­ent del sen­ti­ment de poble que encara per­viu en aquests tres antics nuclis i les for­mes amb què el govern fran­quista va aca­bar forçant-ne l'annexió. Per això, en el pròleg, Puig­de­mont afirma que el lli­bre “no és, només, un recor­da­tori ni una reme­mo­ració ni tan sols no és una sim­ple mirada nostàlgica cap a una iden­ti­tat per­duda. El lli­bre és la volun­tat de ser, l'esforç i la tena­ci­tat per man­te­nir viva una herència de pares i avis que fa comu­ni­tat”. Els tres antics pobles van dur al ple el seu desig que el greuge produït fa mig segle s'esmeni sen­tint-se més a prop de la plaça del Vi i aquest lli­bre con­tri­bu­eix a reconèixer la importància d'aquests pobles en la Girona actual. Un altre detall són els domas­sos dels tres pobles que pen­gen per Fires de la casa con­sis­to­rial, un fet que no s'havia produït des de l'any 1973.