Pascual Fresquet i el terror de la Brigada de la Mort
El que explica el llibre L'òmnibus de la mort: parada Falset és “atrevir-se a qüestionar no tan sols els relats heretats del franquisme, sinó també els silencis, els estereotips, les “mentides familiars” i els mites locals i les zones d'ombres que han envoltat el fenomen de la violència durant la Guerra Civil”. Ho escriu l'historiador José Luis Ledesma en el pròleg del citat volum del periodista falsetà Toni Orensanz. El llibre, publicat per Ara llibres el juliol del 2008, és un treball periodístic amb molt de rigor històric que furga i posa de manifest la sagnant i terrorífica ruta per Catalunya i Aragó de la Brigada de la Mort, integrada per una quarantena de milicians membres de la FAI que sota la direcció de Pascual Fresquet –cap d'investigació de la columna que dirigia Antonio Ortiz– van sembrar el terror a més d'una quinzena de municipis de les comarques del Priorat, la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Baix Camp i alguns pobles d'Aragó entre el juliol i el setembre del 1936.
El punt de partida són els fets que van passar la nit del 13 al 14 de setembre del 36 al municipi de l'autor, a Falset. Allí –un poble que no arriba als tres mil habitants–, hi va fer parada la Brigada de la Mort per assassinar, en nom de la revolució, 27 veïns a la tàpia del cementiri. A partir d'aquí Orensanz explica en primera persona com inicia una minuciosa feina d'investigació per descobrir qui era aquest tal Fresquet, com funcionaven aquelles columnes “d'incontrolats” a qui els costava tan poc prémer el gallet i quin suport social tenien entre la població.
Sis anys de feina, entrevistes a desenes de persones –entre les quals els mateixos fills del cap de la Brigada de la Mort– i visites a nombrosos arxius per acabar publicant un volum que, tot i que en alguns paràgrafs pugui semblar una novel·la, no té ni una sola línia inventada. És la història del que el mateix autor ha qualificat de “colla de cafres i de criminals de guerra” liderada per un paleta de 31 anys del barri de Sants, Pascual Fresquet Llopis, un pistoler de la FAI que es passejava amb una òmnibus negre amb calaveres dibuixades acompanyat d'una tropa amb la qual va afusellar de manera brutal més de dues-centes persones en molt poc temps. Més enllà de l'èpica viscuda des del punt de vista d'aquest narcisista sanguinari, la història de Fresquet serveix per documentar una realitat, la de la repressió republicana, que potser no va ser tan espontània com ens explica la història documentada, sinó que a principi de la guerra va tenir certa legitimitat i suport social per obtenir noms i confeccionar les llistes d'afusellats.
