Societat

Malalts mentals criminalitzats per llei

La reforma del Codi Penal inclou l'internament indefinit de persones inimputables

Associacions de malalts, psiquiatres i juristes inicien una campanya per aturar aquest canvi

Es dicten poques mesures de seguretat i, a més, es resolen bé

A banda de la reforma de la llei de l'avor­ta­ment, damunt la taula del minis­tre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, hi ha una altra reforma legal polèmica, la del Codi Penal. Entre les diver­ses modi­fi­ca­ci­ons d'aquest text que vol tirar enda­vant el govern espa­nyol, hi ha la de l'arti­cle 95, que regula les mesu­res de segu­re­tat alter­na­ti­ves a la presó. La reforma pre­veu la pos­si­bi­li­tat de pror­ro­gar inde­fi­ni­da­ment l'inter­na­ment de per­so­nes amb malal­tia men­tal que hagin comès un delicte, si es con­si­dera que, un cop com­plerta la con­demna, són sub­jec­tes poten­ci­al­ment peri­llo­sos. Asso­ci­a­ci­ons de malalts, pro­fes­si­o­nals de la salut men­tal i juris­tes han ini­ciat acci­ons per denun­ciar el que con­si­de­ren un atemp­tat con­tra els drets fona­men­tals i un pas enrere en la lluita con­tra la dis­cri­mi­nació i l'estig­ma­tit­zació de les per­so­nes amb malal­ties men­tals.

“Amb aquesta reforma, volen tor­nar al con­cepte pre­cons­ti­tu­ci­o­nal de la peri­llo­si­tat social”, denun­cia el secre­tari de l'asso­ci­ació Acti­va­ment i psicòleg social Hernán Sam­pi­e­tro. “El més greu és que, si la reforma tira enda­vant, es jut­ja­ran per­so­nes per les seves con­di­ci­ons per­so­nals, en aquest cas una malal­tia, en lloc de jut­jar actes come­sos”, argu­menta Sam­pi­e­tro. Les asso­ci­a­ci­ons de l'àmbit de la salut men­tal bus­quen suports de polítics, de pro­fes­si­o­nals i de la soci­e­tat civil per atu­rar una llei que “asso­cia malal­tia men­tal amb peri­llo­si­tat” i que pres­su­posa que una per­sona amb un tras­torn d'aquesta mena “és més vio­lenta que la resta de la població”, afirma Sam­pi­e­tro.

De fet, cap estudi ha demos­trat mai que les per­so­nes amb malal­ties men­tals siguin més peri­llo­ses que la resta, sinó ben al con­trari. “El que sí que s'ha demos­trat és que aques­tes per­so­nes són vícti­mes de més agres­si­ons, perquè sovint es dei­xen por­tar i supor­ten mal­trac­ta­ments sense dir res”, pun­tu­a­litza el pre­si­dent de la Soci­e­tat Cata­lana de Psi­quia­tria, Jordi Blanch.

Fer sen­tir la seva veu

La difi­cul­tat que tenen mol­tes per­so­nes amb pro­ble­mes de salut men­tal per fer sen­tir la seva veu és, pre­ci­sa­ment, un obs­ta­cle perquè puguin denun­ciar mesu­res que van en detri­ment dels seus drets, com ara la que pre­veu la reforma del Codi Penal, afe­geix el psi­quia­tre. Segons les pre­vi­si­ons de l'Orga­nit­zació Mun­dial de la Salut (OMS), una de cada qua­tre per­so­nes té o tindrà al llarg de la seva vida algun tipus de pro­blema de salut men­tal. Per tant, no es tracta d'un grup mino­ri­tari i cada cop ho serà menys.

L'actual Codi Penal con­si­dera inim­pu­ta­ble una per­sona amb malal­tia men­tal que hagi comès un delicte si la seva con­ducta ha estat con­seqüència de la simp­to­ma­to­lo­gia asso­ci­ada a la pato­lo­gia. En aquests casos, se subs­ti­tu­eix la pena de presó per una mesura de segu­re­tat, que, habi­tu­al­ment, és l'inter­na­ment en un cen­tre psi­quiàtric (on rep trac­ta­ment) i mai durant un temps supe­rior al que hau­ria impli­cat una con­demna en un cen­tre peni­ten­ci­ari. La reforma, en canvi, pre­veu que, un cop com­plerta la con­demna, l'inter­na­ment sigui revi­sa­ble cada cinc anys i que es pugui pror­ro­gar –pot arri­bar a ser per a tota la vida– com a mesura de pre­caució.

“La peri­llo­si­tat no és un con­cepte psi­quiàtric”, acla­reix el doc­tor Blanch. “Per tant, als psi­quia­tres no ens poden dema­nar que cer­ti­fi­quem si una per­sona és o no és peri­llosa”, asse­nyala. Entre altres coses, perquè “les con­duc­tes poden ser peri­llo­ses, no pas les per­so­nes”, afe­geix.

Però les crítiques a l'endu­ri­ment del Codi Penal no s'aca­ben en l'àmbit sani­tari. Pel magis­trat Josep Niubò, aquest apar­tat de la reforma del Codi Penal és “regres­siu, inva­siu i crea una inse­gu­re­tat total” en la per­sona que té una malal­tia men­tal i comet un fet delic­tiu. Exposa que en la seva tra­jectòria de tretze anys fent judi­cis i sentències a l'Audiència de Bar­ce­lona, s'hi han dic­tat “poquíssi­mes” mesu­res de segu­re­tat. “Tenen una incidència molt baixa als jut­jats i la seva apli­cació està ben resolta.” Per tant, no calia aquesta modi­fi­cació; sí que la reque­rei­xen, en canvi, altres àmbits de l'admi­nis­tració de Justícia, per exem­ple, el fracàs dels judi­cis ràpids.

“Aquesta reforma és tota una decla­ració d'inten­ci­ons: dei­xen la bon­ho­mia, dei­xen de trac­tar-los com a malalts i els trac­ten com uns delinqüents”, mani­festa Niubò sense embuts. L'espe­rit del con­junt de la reforma del Codi Penal ho vol cri­mi­na­lit­zar tot. El magis­trat con­creta que, en el cas de la mesura de segu­re­tat, es vol tras­lla­dar al trac­ta­ment pro­ces­sal penal el que ja resol l'àmbit civil amb les inca­pa­ci­tats. Actu­al­ment, a ciu­tats com Bar­ce­lona hi ha jut­jats espe­ci­a­lit­zats en la matèria. És a dir que, actu­al­ment, la fis­ca­lia pot dema­nar d'ofici per la via civil la inca­pa­ci­tat d'una per­sona que ha com­plert una mesura de segu­re­tat si els met­ges con­si­de­ren que no se la pot fer res­pon­sa­ble dels seus actes.

LES FRASES

Associen malaltia mental amb perillositat. Volen jutjar persones en lloc d'actes
Hernán Sampietro
secretari de l'associació activament i psicòleg social
No són persones més violentes. Ben al contrari: són víctimes de més agressions
Jordi Blanch
president societat catalana de psiquiatria

Els psicòpates i els pederastes no tenen una patologia

Tenir una malaltia mental no és el mateix que tenir una personalitat que genera conductes antisocials. Un malalt mental es pot arribar a curar o pot arribar a experimentar millora amb un tractament prescrit per un psiquiatre. “De persones amb malalties mentals que porten una vida normal, n'hi ha moltíssims casos, però els psiquiatres no podem tractar un psicòpata, perquè no té cap malaltia”, alerta el president de la Societat Catalana de Psiquiatria, Jordi Blanch.

“Un psicòpata ho seguirà sent sempre, tot i que la seva personalitat es pugui modular amb teràpia educativa”, afirma Blanch. A diferència de les persones amb una malaltia mental, els psicòpates, els pederastes i els violadors sí que són imputables en cas d'haver comès un delicte.

“El prefix -psico confon la gent i es pensa que persones com José Bretón [l'home que va matar els seus dos fills a Còrdova] i Anders Breivik [autor d'una matança a Noruega l'any 2011] són malalts mentals, quan no ho són”, afirma el secretari de l'associació Activament, Hernán Sampietro.

En el fons, tant Sampietro com el doctor Blanch coincideixen que a la societat li costa acceptar que la maldat existeix i que hi ha persones que, simplement, són dolentes. “Quan algú comet una barbaritat, automàticament tendim a buscar una explicació, que acostuma a ser la malaltia mental”, diu Blanch.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia