Més de cinquanta mil execucions en acabar la guerra

Les dades encara avui no són defi­ni­ti­ves. Es cal­cula que almenys cin­quanta mil per­so­nes van ser exe­cu­ta­des per raons polítiques a l'Estat espa­nyol només en la pri­mera dècada poste­rior al final de la Guerra Civil, segons nom­bro­sos estu­dis. D'aques­tes, unes qua­tre mil van ser afu­se­lla­des a Cata­lu­nya. I fins al final de la dic­ta­dura, el nom­bre d'exe­cu­ci­ons es comp­ta­bi­litza en més de cent cin­quanta mil en el con­junt de l'Estat. Però aques­tes xifres encara ara no es poden donar com a bones, en gran part perquè el mateix règim fran­quista es va pre­o­cu­par d'ama­gar i de silen­ciar les vícti­mes bel bàndol repu­blicà. I un alt per­cen­tatge de des­a­pa­re­guts no consta en cap regis­tre. A aques­tes exe­cu­ci­ons, també cal­dria sumar-hi totes aque­lles morts (de fam o malal­ties) que es van pro­duir a les pre­sons com a con­seqüència de les pèssi­mes con­di­ci­ons en les quals havien de sobre­viure els pre­sos. “A la presó Model de València van arri­bar a con­cen­trar-se 15.000 pre­so­ners en alguns mesos del 1939 i 1940, mal­grat que la capa­ci­tat pre­vista d'aquest recinte cons­truït el 1907 era per a 528 per­so­nes”, segons l'his­to­ri­a­dor Julian Casa­nova. Una satu­ració que va com­por­tar la cre­ació de camps de con­cen­tració. A final del 1939, es cal­cula que hi havia a les pre­sons fran­quis­tes més de dos-cents setanta mil reclu­sos. I el 1950 encara se'n comp­ta­bi­lit­za­ven més de trenta mil.

Eren els afec­tats per la llei de res­pon­sa­bi­li­tats polítiques, que el govern de Franco va pro­mul­gar el 9 de febrer del 1939, segons la qual no sola­ment aquells que hagues­sin col·labo­rat amb el govern de la República o hagues­sin par­ti­ci­pat direc­ta­ment en llui­tes arma­des podien ser con­dem­nats, sinó també aquells que supo­sa­da­ment hagues­sin mos­trat una “pas­si­vi­tat greu”. La norma mar­cava “la neces­si­tat de recons­trucció espi­ri­tual i mate­rial de la pàtria” i bus­cava “liqui­dar les cul­pes con­tre­tes pels qui van con­tri­buir a for­jar la sub­versió”. La llei per­me­tia impo­sar diver­ses con­dem­nes con­tra els repu­bli­cans vençuts: des de la pena de mort fins a llarguíssi­mes penes de presó i tre­balls forçats (d'entre 10 a 30 anys), amb inha­bi­li­ta­ci­ons i pro­hi­bi­ci­ons civils diver­ses. Aquesta llei va ser una les eines legals esta­bler­tes pel fran­quisme per exer­cir la repressió política con­tra el bàndol vençut. La seva apli­cació va con­cloure amb la pro­mul­gació de les lleis d'amnis­tia del 1969, després de 30 anys de plena vigència. Tot i amb això, les inha­bi­li­ta­ci­ons i pro­hi­bi­ci­ons fixa­des per aque­lla llei van con­ti­nuar vigents con­tra tots els líders de l'exili repu­blicà espa­nyol fins a la mort de Franco, el 1975.