«Molins de vent igual a ruïna»

«Molins de vent igual a ruïna», diu amb sar­casme Carme Bal­se­bre, pro­pietària de la casa rural Mas Tor­re­nova de Vilalba dels Arcs. La seua va ser la pri­mera casa de pagès que es va posar en marxa a la Terra Alta, l'any 1993, i és també l'habi­tatge habi­tual dels seus pro­pi­e­ta­ris. «Em sem­bla que hau­rem de ple­gar i mar­xar d'aquí, no només perquè els turis­tes dei­xa­ran de vin­dre a la casa, sinó també perquè no volem viure envol­tats de molins», afe­gia Bal­se­bre. I és que des de Mas Tor­re­nova, un antic mas que durant la Guerra Civil va fer d'hos­pi­tal de l'exèrcit repu­blicà, hi haurà vis­tes «pri­vi­le­gi­a­des» tant dels aero­ge­ne­ra­dors del parc eòlic Bon Vent de Vilalba dels Arcs, que ja està molt avançat, com del de Cor­bera d'Ebre, que ara estan començant a cons­truir. De fet, la pri­mera fase del parc eòlic de Bon Vent –11 aero­ge­ne­ra­dors d'1,8 megawatts i 90 metres d'alçada més 40 metres més de pales– ja fun­ci­ona, des de fa uns dies, en període de pro­ves i un d'aquests onze aero­ge­ne­ra­dors està a només 300 metres –la distància mínima per­mesa per la llei– de la casa de Carme Bal­se­bre i Bal­ta­sar Segura, i això els ha permès cons­ta­tar l'impacte no només pai­satgístic sinó també acústic. «És una remor cons­tant que segons d'on bufa el vent se't posa al cap. Aquí fora no s'hi pot estar», asse­nya­lava Segura, que pre­ci­sava que a més a la nit els aero­ge­ne­ra­dors eme­ten llums irre­gu­lars «com flai­xos», segons pre­cisa. Aquest matri­moni, que viu amb els seus fills en aquesta casa rural i que por­ten una finca de 50 hectàrees d'ave­lla­ners, amet­llers i oli­ve­res, denun­cien que no van ser a temps de pre­sen­tar al·lega­ci­ons al pro­jecte i que no els ha escol­tat ningú, «ni l'Ajun­ta­ment, ni l'admi­nis­tració ni l'empresa». En aquest sen­tit, afir­men que han inten­tat més d'una vegada nego­ciar amb l'empresa –pri­mer Cop­cisa i ara EDP Renováveis– perquè tras­lla­des­sin l'aero­ge­ne­ra­dor que tenen més a prop de la casa a una distància més rao­na­ble. «Jo entenc que han actuat mala­ment. Hau­rien d'haver tin­gut en compte que aquí hi ha una casa i que hi viu gent», va afir­mar Martí Segura, un dels fills, per qui els 3.000 euros l'any que rebran per tin­dre l'aero­ge­ne­ra­dor al cos­tat són «una burla». D'entrada des­car­ten qual­se­vol tipus de denúncia «perquè llui­tar con­tra l'admi­nis­tració és inútil», diuen.

En una situ­ació simi­lar però més greu estan una pare­lla d'angle­sos, John i Jean, que van com­prar una finca amb una casa a la par­tida de les Comes també de Vilalba. Fa cinc anys que s'hi van posar a viure i al cap de dos anys els van plan­ti­fi­car un dels dos aero­ge­ne­ra­dors del parc eòlic Les Comes a només 90 metres de la casa. El pro­blema amb què es tro­ben és que la casa no està lega­lit­zada, encara que els la van ven­dre com a habi­tatge, i això els lliga de mans i peus. Han posat el pro­blema a les mans d'un advo­cat d'ofici perquè diuen que s'han gas­tat tots els estal­vis en aquesta finca. Ara els fa por que els facen fora de casa seua, perquè segons la llei no hi pot haver cap habi­tatge a una distància infe­rior de 300 metres d'un aero­ge­ne­ra­dor. El des­co­nei­xe­ment de l'idi­oma i de la legis­lació espa­nyola encara els fa més inde­fen­sos en aquesta situ­ació. De fet, ni tan sols no saben quina empresa eòlica ges­ti­ona aquest parc que va pro­moure en un inici Ecotècnia i que ara és pro­pi­e­tat d'Acci­ona i Wind Power. «Quan van com­prar la finca ningú els va adver­tir que allí hi hau­ria un parc eòlic», afirma Dick Sco­o­nes, de la Pla­ta­forma en Defensa de la Terra Alta. A més les obres de cons­trucció d'aquest parc eòlic van pro­vo­car esquer­des a la part poste­rior de la casa i a la bar­ba­coa del pati.