Nova cara impresa
Un pacient refà el seu rostre amb implants de titani impresos a partir de l'escaneig de la cara
L'operació recupera la simetria facial
Stephen Power, un gal·lès de 29 anys, natural de Cardiff, ha estat el primer pacient del món al qual se li ha refet la cara fent servir implants fets en titani modelats per una impressora de tres dimensions. L'operació s'ha dut a terme al Morrison Hospital, de Swansea, al País de Gal·les.
Power va tenir un accident l'any 2012 amb múltiples fractures a tot el cos, mentre conduïa la seva motocicleta. Tot i que duia casc, els impactes rebuts li van deformar el rostre molt greument. Va sortir viu de les ferides, després de romandre hospitalitzat durant quatre mesos. El resultat més evident dels impactes rebuts va ser el trencament del nas, els dos pòmuls, la part superior de la mandíbula i el trencament parcial del crani. La seva cara havia deixat de tenir cap simetria.
La restitució d'aquesta és el que s'ha perseguit amb l'operació de reconstrucció, que va durar vuit hores, i en què han col·laborat cirurgians maxil·lofacials del Morrison Hospital i especialistes del Centre de Tecnologies Aplicades del Disseny de la Universitat Metropolitana de Cardiff.
Fins ara, els implants en humans a partir de peces elaborades en impressores de tres dimensions només es realitzaven per superar problemes congènits. Però el tractament rebut per Stephen Power ha estat el primer dissenyat expressament. La tècnica emprada ha utilitzat imatges escanejades en tres dimensions de la seva cara per tal de dissenyar guies per tallar i col·locar els ossos, com també plaques per sostenir-los al seu lloc. Tots els models, juntament amb les guies d'acabats i els implants de titani de grau mèdic, van ser produïts per la impressora 3D.
El cirurgià Adrian Sugar, cap de l'equip de reconstrucció, assegurava ahir, en presentar els resultats de l'operació que “Stephen tenia una lesió molt complexa i per corregir-la, els diferents ossos involucrats havien de ser tallats en diversos fragments. Ser capaç de fer això i tornar-los a posar en la posició correcta era un difícil exercici de tres dimensions. Tenia sentit planificar en tres dimensions, i és per això que vam produir la impressió de les peces així, i per cada etapa del procés”.
El mateix doctor, però, admetia les limitacions del resultat. “Hem estat capaços de fer un bon treball amb totes les seves ferides, amb l'excepció de la galta esquerra i la conca de l'ull. Com que el seu ull esquerre va resultar danyat, i els oftalmòlegs no van voler que fessin res que pogués perjudicar encara més la seva visió, no hem aconseguit col·locar al lloc correcte el pòmul esquerre i ni tan sols vam intentar reconstruir els ossos més prims del voltant de la conca de l'ull.”
En declaracions a la cadena BBC, Stephen Power assegurava que després de l'operació sent que “la meva vida ha canviat”. “Vaig poder veure la diferència immediatament després d'haver-me despertat de l'operació.” Sempre que sortia al carrer, Power utilitzava abans de sotmetre's a la intervenció barret i ulleres per ocultar les seves ferides. “Espero que a partir d'ara no hauré d'anar més disfressat”, va dir. Pel que fa als avenços que la tecnologia 3D permet, el doctor Sugar assegura que “no només s'ha fet un pas, sinó dos o tres”. “Els esforços previs –continuava– havien fracassat. No pas ara. Aquesta és realment la primera vegada que fins als últims cargols que s'han inserit a la cara del pacient han estat planificats i modelats per endavant”.
