Societat

D'interès turístic i comercial

Avui és el primer diumenge que obre La Roca Village de la Roca del Vallès, un del centenar de municipis turístics que hi ha a Catalunya La majoria de pobles que volen ser-ho és per tenir més llibertat horària comercial

Hi ha botiguers que no estan disposats a obrir els dies festius

Pri­mer diu­menge obert al com­plex comer­cial La Roca Village. Després que el Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC) hagi emès una reso­lució a favor de la decla­ració de la Roca del Vallès com a muni­cipi turístic, els comerços d'aquest out­let, pol d'atracció turística, ja poden obrir els diu­men­ges i fes­tius, igual que les boti­gues d'algu­nes zones del cen­tre del muni­cipi. Així con­clou un con­tro­ver­tit procés enge­gat el novem­bre del 2010, quan l'Ajun­ta­ment de la Roca del Vallès va ini­ciar els tràmits per ser con­si­de­rat muni­cipi turístic. Amb quin argu­ment? Els tres mili­ons de visi­tants que La Roca Village rep cada any.

La reso­lució del TSJC no ha sorprès gens l'asso­ci­ació Comerç La Roca (COR), que ha anat seguint de prop les inten­ci­ons de La Roca Village, col·labo­ra­dor (no soci) d'aquesta asso­ci­ació. Amb tot, el punt de vista dels comer­ci­ants del cen­tre del poble és clar: “No és que no ens sen­tim muni­cipi turístic, és que no ho som, per molt que política­ment es vul­gui inten­tar”, comenta Josep Fra­dera, pre­si­dent de COR. Segons ell, la majo­ria dels esta­bli­ments que repre­senta la seva asso­ci­ació no veu bé obrir els diu­men­ges i fes­tius: “Som boti­gues fami­li­ars, amb un 80% o 90% de pro­duc­tes de pri­mera neces­si­tat, i no veiem ni un turista.” De fet, i d'acord amb la llei vigent, cer­tes boti­gues del poble més peti­tes de 150 metres qua­drats ja podien obrir el diu­menge. “Fins ara no hi havia la volun­tat de fer-ho, això ja ho diu tot”, afe­geix Fra­dera.

Ser con­si­de­rat muni­cipi turístic és, sobre­tot, una estratègia comer­cial: les boti­gues que­den exclo­ses de l'horari comer­cial gene­ral i només han de tan­car obli­gatòria­ment el 25 de desem­bre i l'1 de gener (vegeu gràfic), d'acord amb la llei 3/2014 de 19 de febrer, en vigor des del 25 de febrer pas­sat. Per tant, poden obrir tots els diu­men­ges i fes­tius. Entre els pri­mers muni­ci­pis a dema­nar-ho hi va haver Maçanet de la Selva. “Teníem dues sor­ti­des: fer un mer­cat el diu­menge o ser muni­cipi turístic”, diu Josep Arús, pre­si­dent de la Unió de Comer­ci­ants. “Aquí hi ha molta segona residència i el cap de set­mana tre­ba­llem molt, tot­hom vol obrir”, subrat­lla Arús, que té pre­sent que a Maçanet hi ha Resi­den­cial Park, la urba­nit­zació més gran de la demar­cació giro­nina.

Turis­tes i patri­moni

Un dels dos requi­sits per ser con­si­de­rat muni­cipi turístic és, pre­ci­sa­ment, que la mit­jana pon­de­rada anual de població turística sigui supe­rior al nom­bre de resi­dents, i el nom­bre d'allot­ja­ments turístics i sego­nes residències, supe­rior al nom­bre d'habi­tat­ges de residència primària, segons recull l'arti­cle 18 de la Llei 13/2002 de turisme de Cata­lu­nya. Un dels casos més il·lus­tra­tius és Salou, que arriba a mul­ti­pli­car gai­rebé per deu la seva població. Dels 26.638 veïns empa­dro­nats que té actu­al­ment, passa a més de 200.000 habi­tants en les èpoques de màxima afluència de visi­tants.

L'altra con­dició legal per ser muni­cipi turístic, sumatòria a l'ante­rior o no, és que el terme muni­ci­pal inclo­gui una àrea ter­ri­to­rial que tin­gui la qua­li­fi­cació de recurs turístic essen­cial. Coll­bató, a tocar del massís de Mont­ser­rat, no va dub­tar ni un moment a aga­far-se a aquest supòsit i està en tràmits per dema­nar la con­si­de­ració de muni­cipi turístic. “Som un poble petit, situat en un lloc pin­to­resc i tenim un recurs impor­tant com les Coves del Sal­ni­tre. Per la nos­tra ubi­cació no podem tenir molta indústria i una de les sor­ti­des més plau­si­bles és el turisme”, opina Ramon Fer­rer, regi­dor d'aquesta àrea a Coll­bató. Tenint en compte que el cap de set­mana és quan més opor­tu­ni­tat de fer calaix té el petit comerç del poble, i que aquest ja està ave­sat a obrir els fes­tius, ser muni­cipi turístic sig­ni­fi­ca­ria també una manera de tenir “un model turístic més modern i estruc­tu­rat”.

Per a una època o zona

Dels 947 muni­ci­pis cata­lans, un cen­te­nar (apro­xi­ma­da­ment un 10%) tenen con­si­de­ració de turístics. La sol·lici­tud per ser-ho, que l'Ajun­ta­ment ha d'adreçar a la Direcció Gene­ral de Comerç de Cata­lu­nya, a efec­tes d'hora­ris comer­ci­als, es pot dema­nar per a la tota­li­tat del muni­cipi o bé per a una part, per a una època de l'any o per a una franja horària d'ober­tura diària. En qual­se­vol cas, el període de vigència no pot ser supe­rior a vuit anys, pror­ro­ga­bles suc­ces­si­va­ment.

Una de les últi­mes ciu­tats que ho va sol·lici­tar, només per a uns mesos i per a una zona auto­rit­zada, és Figue­res. Els comerços més cèntrics d'aquesta ciu­tat –ofi­ci­al­ment turística des de l'1 de juliol de 2012– poden obrir tots els diu­men­ges i fes­tius entre el diu­menge de Rams i el 31 de desem­bre. En aquests quasi dos anys es fa un pri­mer balanç i, segons els comer­ci­ants, que acla­rei­xen que sobre­tot va ser una decisió de l'Ajun­ta­ment, la reper­cussió econòmica ha estat escassa.

Isa­bel But­xaca, pro­pietària de Ram­bla 29, un cèntric comerç de bos­ses de mà i com­ple­ments de Figue­res, no creu en la pos­si­bi­li­tat d'obrir els diu­men­ges. “Si veiéssim que les boti­gues estan ple­nes de gom a gom... Però si un dis­sabte ja no es tre­ba­lla el que s'ha de tre­ba­llar, per què hem d'obrir el diu­menge?”, es pre­gunta. Per a una botiga com la seva, implan­tada a la capi­tal de l'Alt Empordà des de 1940, tre­ba­llar els fes­tius vol dir aga­far més per­so­nal: “És una des­pesa que el comerç mino­rista no ens podem per­me­tre”, a diferència de les grans cade­nes, les úniques que obren, i encara no totes. Segons But­xaca, el pro­blema de Figue­res no són els visi­tants, que hi són, molts d'ells atrets pel Museu Dalí, sinó el magre poder adqui­si­tiu que tenen.

On els comer­ci­ants tam­poc no estan gaire con­vençuts dels bene­fi­cis de ser muni­cipi turístic és a Tremp, cata­lo­gat com a tal des del 2 de novem­bre de 1994, el mateix any que sor­gia la nor­ma­tiva regu­la­dora d'hora­ris comer­ci­als a Cata­lu­nya que con­tem­plava la pos­si­bi­li­tat de dei­xar-ne al marge els muni­ci­pis turístics. Segons Teresa Mon­ta­nuy, regi­dora de Pro­moció Local de Tremp, fa vint anys l'Ajun­ta­ment ja va fer la sol·lici­tud “amb l'objec­tiu que el comerç no estigués sotmès als hora­ris comer­ci­als” i poder apro­fi­tar millor els dies de més afluència de visi­tants.

Però la rea­li­tat dels comer­ci­ants de Tremp, un dels muni­ci­pis turístics més vete­rans, és força més com­plexa. Un dels seus boti­guers, que pre­fe­reix man­te­nir-se en l'ano­ni­mat, asse­gura que no obre els fes­tius perquè no hi ha tra­dició de fer-ho i perquè això l'obli­ga­ria a viure per­ma­nent­ment dar­rere el tau­lell o a tan­car un altre dia de la set­mana per res­pec­tar el des­cans set­ma­nal. Més enllà dels hora­ris comer­ci­als, el boti­guer lamenta el poc esforç que l'admi­nis­tració fa per pro­te­gir el petit comerç català, que “ja es pot donar per liqui­dat i sen­ten­ciat”, diu fent referència al nou super­mer­cat que Mer­ca­dona pre­veu obrir a Tremp a mit­jan 2015.

Més finançament

Tenint en compte que una tren­tena de muni­ci­pis cata­lans con­cen­tren entre un 70% i un 80% del turisme total rebut, és lògic pen­sar que els muni­ci­pis turístics tenen unes neces­si­tats de finançament específiques, fins ara no resol­tes. Ernest Ruiz, eco­no­mista i autor de la tesi doc­to­ral Estratègies de finançament dels muni­ci­pis turístics i com­pe­ti­ti­vi­tat: el cas dels muni­ci­pis cata­lans, ha cal­cu­lat que el muni­cipi turístic des­tina dues ter­ce­res parts de la des­pesa total a ser­veis amb alta vin­cu­lació al turisme (segu­re­tat ciu­ta­dana, urba­nisme, sane­ja­ment i dis­tri­bució d'aigua, reco­llida d'escom­bra­ries...) i això vol dir reduir els diners inver­tits en altres par­ti­des, com ara edu­cació i pro­tecció social.

Una altra dada que cal tenir en compte és que els diners que reben els muni­ci­pis per trans­ferència de l'Estat espa­nyol són d'acord amb la població de dret (habi­tants empa­dro­nats) i no dels visi­tants. Segons Ruiz, una de les solu­ci­ons, seria “rede­fi­nir l'apor­tació de l'Estat, intro­duint alguna cor­recció per acon­se­guir més finançament per als muni­ci­pis turístics”, la qual cosa podria supo­sar en l'actu­a­li­tat uns 30 euros per habi­tant i any.

LES FRASES

No és que no ens sentim municipi turístic, és que no ho som, per molt que s'intenti ser-ho
Josep Fradera
president de l'associació comerç la roca de la roca del vallès
Aquí hi ha molta segona residència i els caps de setmana treballem molt, tothom vol obrir
Josep Arús
pres. de la unió de comerciants de maçanet de la selva

L'aval dels agents econòmics

Per determinar si un municipi pot ser considerat turístic, primer cal que l'Ajuntament en qüestió presenti una proposta motivada, aprovada pel ple, a la qual ha d'adjuntar diversos informes, entre ells el de la cambra de comerç de l'àmbit territorial afectat. També s'ha de presentar un informe de les entitats patronals més representatives del sector del comerç i de les associacions de comerciants detallistes més significatives del municipi, un informe de les agrupacions més representatives de consumidors i usuaris de l'àmbit territorial afectat i un informe de les organitzacions sindicals més rellevants de la zona, a més d'un informe del consell comarcal. La proposta es considera aprovada si no s'ha dictat resolució expressa en un termini de tres mesos a partir de la seva presentació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.