El català no dóna l'abast
Les escoles que fan ensenyament del català a la Catalunya del Nord estan plenes i tenen llargues llistes d'espera
El 2% de l'alumnat té ensenyament bilingüe o immersiu i el 15% rep nocions de català
El curs passat el català va tornar a les escoles públiques franceses de la Catalunya del Nord després d'una suspensió deguda a la falta de finançament dels mestres. L'Aplec (Associació de Professors en Llengua Catalana), que gestiona i contracta el professorat de català a l'educació pública no havia pogut assegurar el sou als professors des de l'inici del curs escolar. El retard “era degut principalment a la retirada del suport de la Generalitat de Catalunya el 2012 i a la insuficiència de mitjans pressupostaris”, segons va anunciar l'associació. Finalment aquests mitjans els aporta ara, provisionalment, la regió del Llenguadoc-Rosselló, el Consell General dels Pirineus Orientals, l'Ajuntament de Perpinyà i altres municipis.
La directora de l'escola Arrels de Perpinyà, Elena Gual, afirma: “La gestió de l'ensenyament del català per part de les autoritats està en una situació crítica. L'escola de la República Francesa no permet a tots els mainatges d'accedir al mateix ensenyament. El català és el bé de tots i nos pertany a tots de salvaguardar-lo pel nostre futur en el si dels Països Catalans.” L'escola Arrels és l'única escola pública de l'Estat on la llengua d'ensenyament no és el francès. Es tracta d'una escola d'ensenyament immersiu en català. Va ser fundada als anys vuitanta al mateix temps que Ràdio Arrels. L'escola va triar l'opció d'acceptar la integració en l'educació pública francesa, tot mantenint l'ensenyament immersiu català. L'èxit de l'escola ha fet que les aules estiguin plenes i s'hagin de refusar alumnes. Ara, l'Ajuntament de Perpinyà i el Ministeri d'Educació francès s'han decidit a estudiar d'obrir una segona escola pública immersiva en català.
La Bressola, que és una xarxa d'escoles privades o associatives concertades, també es troba en fase de creixement. El director, Gerard Thorent, afirma que totes les escoles “estan plenes” i les llistes d'espera “no paren d'omplir-se”, cosa que ha obligat a buscar fórmules per ampliar la capacitat de quatre dels set centres actuals, i “es preveu l'obertura d'una tercera escola a la capital nord-catalana.”
Actualment l'ensenyament bilingüe i immersiu només arriba a poc més del 2% de l'alumnat nord-català, i un 15% rep nocions de llengua catalana a l'escola pública. Pel que fa a la demanda de les famílies per l'ensenyament del
català, supera el 47%.
