Rèpliques d'àmfores dels romans sota l'aigua a Begur
El Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya promou la iniciativa com un nou atractiu per bussejar i divulgar les troballes a Aiguablava
Simulen algunes de les peces perdudes en naufragis
El Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) ha submergit una desena de rèpliques d'àmfores romanes a la zona de bany de la platja d'Aiguablava, a prop de la zona on han excavat un ric jaciment submarí amb restes de tres naufragis, datats entre el segle II aC i el II
de la nostra era.
La iniciativa pretén divulgar la feina feta per la unitat arqueològica, que a més dels recipients ha permès extreure nombroses peces que, segons dedueix el director del CASC, Gustau Vivar, van ser “llançades pels tripulants d'embarcacions quan quedaven inservibles”, com ara una cassola de terrissa sense fons i un plat de ceràmica amb la vora restaurada pels mateixos mariners amb plom fos. Entre els objectes, també destaca un tap de suro de l'època, probablement de la zona, ja que un dels carregaments era de vi produït als entorns de les antigues Baetulo (Badalona) i Barcino.
La petita badia d'Aiguablava va ser molt freqüentada per les embarcacions mercants des de l'antiguitat, ja que hi trobaven un port natural. I en els darrers anys ha esdevingut un dels llocs preferits per practicar el busseig amb ampolles o snorkel. Les peces submergides estan a fondàries compreses entre els 3 i els 6 metres, i no es descarta ampliar-ne el nombre si tenen acceptació. Els amants del busseig i els turistes fins i tot podran trobar al fons marí diversos plafons informatius en cinc idiomes. L'alcalde de Begur, Joan Català, ironitzava que el 2007 van començar a senyalitzar el nucli antic i aquest any han acabat pel fons marí del terme municipal.
Les prospeccions arqueològiques a Aiguablava van començar l'any 2006, i Vivar avançava que esperen acabar les excavacions, sota els sediments i la sorra del llit marí, amb una campanya intensiva el mes d'octubre.
LA XIFRA
EL PERÍODE
El precedent d'Empúries i la lluita contra els espolis
Les rèpliques simulen la terrissa de les àmfores, però s'han fabricat en formigó perquè el pes dificulti que siguin arrossegades pels forts temporals. De fet, no és una experiència pionera, perquè anys enrere ja s'havia assajat un itinerari arqueològic submarí a Empúries, però que no va acabar de funcionar perquè s'havia concebut com una activitat de pagament amb monitoratge. A Aiguablava, en canvi, no es descarta la possibilitat de fer activitats guiades, però l'objectiu és que el públic pugui fer les immersions per lliure. Els recipients tampoc s'han situat en les coordenades dels jaciments arqueològics, que estan una mica més mar endins en la zona on a l'estiu poden transitar més de 200 embarcacions cada dia. S'han inscrit a la zona reservada per al bany, dins del perímetre que està restringit a la navegació amb boies.
Al juliol, el s arqueòlegs del CASC continuaran treballant des del vaixell Thetis en el jaciment de Deltebre (Montsià) i a l'agost i el setembre, abans de retornar a Aiguablava, faran una campanya al Cap del Vol de Port de la Selva. Vivar destacava que a Begur, “sortosament no hi ha hagut gaire espoli de peces, però mai es pot abaixar la guàrdia”.