Tarragona estrena segon cinturó
Foment dóna per acabada l'anhelada variant de l'A-7 amb un desviament de 10 milions, fins als 42, del pressupost inicial
El clam perquè es construís una altra circumval·lació a l'N-340 al nord del terme de Tarragona, per completar l'anomenat primer cinturó que cobreix el tram estrictament urbà, sorgeix ja als anys noranta, juntament amb el d'altres nuclis com ara Torredembarra, Altafulla, Cambrils o Vila-seca –tots ja avui amb variant, per cert–, a causa de la congestió creixent de la via per l'augment de població i la cada cop més massiva arribada de turistes a la Costa Daurada. El primer pas el va fer el 1997 el govern estatal del PP, que va treure a concurs l'estudi informatiu del projecte, si bé el juliol de l'any següent va avisar que la variant no es faria abans del 2003.
Accident mortal
Un tràgic accident entre un autocar i un camió l'1 de setembre del 1998 prop de la urbanització de la Móra, però, en què van morir cinc persones, va reobrir el debat sobre la necessitat urgent del segon cinturó i va desencadenar almenys que es fes gratuït, el 2000, el tram d'autopista, si bé no va acabar de desencallar la variant. I és que el Congrés dels Diputats aprovava aquell novembre una proposició no de llei perquè les obres es posessin a licitació abans de dotze mesos però no feia la declaració d'urgència, amb la qual cosa la tramitació es va allargar uns anys més. El projecte, a més, va aixecar l'oposició d'entitats veïnals i ecologistes, per l'afectació que suposava a la zona de Boscos. A tots ells s'hi va sumar el PSC –llavors a l'oposició, tant a Madrid com a Tarragona–, que hi veia també interessos per afavorir la urbanització de Terres Cavades i la Budellera, i junts van emprendre accions reivindicatives per demanar un canvi de traçat. Un altre grup de veïns, això sí, també es va manifestar paral·lelament per reclamar just el contrari, és a dir, que s'executés d'un cop l'obra. La victòria socialista a l'Estat, el març del 2004, va estar a punt, efectivament, de canviar el traçat perquè no baixés per darrere el camp del Nàstic, sinó que es mantingués paral·lel a l'AP-7 fins a anar a buscar, prop del peatge de Tarragona, l'N-240 i la futura autovia de Montblanc, l'A-27. Foment ho va arribar a estudiar, però els tràmits estaven massa avançats –el Consell de Ministres ja havia autoritzat l'adjudicació de l'obra, per un import de 15 milions d'euros– i va acabar tirant endavant igual, amb el compromís, això sí, de començar ja els estudis per a l'anomenat tercer cinturó.
Deu milions més
Mig any després del que s'havia avançat, la vigília del referèndum sobre l'Estatut, el 15 de juny del 2006, s'anunciava l'inici dels treballs, a càrrec de la unió temporal d'empreses entre Intersa i Cyes, si bé a l'hora de la veritat no van començar fins al setembre. El pressupost final d'adjudicació havia estat el doble del que es deia el 2004 –gairebé 32 milions–, i s'estimava que les obres durarien uns dos anys. Com sol passar, però, el projecte es va endarrerir, amb l'excusa oficial d'uns carreus romans que es van trobar a les obres prop de la Móra, que s'havien d'estudiar i catalogar abans de treure. El pressupost extra per fer-ho va ser oficialment d'un milió d'euros, tot i que això, juntament amb «altres canvis que es van haver de fer en el traçat», segons fonts de la subdelegació, ha fet pujar deu milions el cost final, fins als 42 milions. Només en la recta final les obres van afectar el trànsit. El 8 de juny passat, la variant es va obrir parcialment per afavorir les obres de les noves rotondes d'accés des del Loreto i la Savinosa, fet que va causar els primers dies un caos important, tot i que les millores en la senyalització i el desviament del trànsit en sentit sud a la rotonda del Catllar van millorar de seguida la situació. Des de mitjan juliol la variant ja ha estat oberta en els dos sentits, si bé amb talls puntuals en alguns carrils per polir els últims detalls. Avui, però, ja es pot dir de debò: el segon cinturó és una realitat.
9,4 quilòmetres nous
El segon cinturó o variant de l'A-7 a Tarragona té un total de 9.400 metres de longitud, entre l'ermita de la Salut –sota el camp del Nàstic– i la rotonda de la Móra, on connecta amb la variant d'Altafulla i Torredembarra de l'N-340. Amb dos carrils per banda a la major part del recorregut, en té un tercer per a vehicles lents en sentit nord a l'altura de Boscos, a més d'un petit fals túnel al capdamunt. En un talús i un terraplè que hi ha en aquest tram abans del Catllar, precisament, s'han fet els últims treballs els darrers dies. A banda dels dos extrems, s'han construït dos enllaços més: un a l'altura de la carretera del Loreto, amb dues rotondes aèries incloses, i un altre a la carretera del Catllar, amb una altra rotonda inferior. Per millorar l'accés al primer, a més, s'ha construït una darrera gran glorieta per distribuir el trànsit des de la Via Augusta i l'N-340, a l'altura de la Savinosa.
