L'escalfament i acidificació de la Mediterrània posa en perill els seus ecosistemes

Diversos ecosistemes emblemàtics de la mar Mediterrània estan amenaçats per l'acidificació i l'escalfament progressius de l'aigua. Es tracta, per exemple, de les praderies submarines, dels esculls coral·lins i dels de cucs vermètids, que constitueixen un hàbitat clau de gran riquesa i protecció per a milers d'espècies, alhora que protegeixen les costes de l'erosió i ofereixen una font d'aliment i de productes naturals per a la societat.

Aquesta és una de les conclusions de l'estudi europeu Medsea, que durant tres anys i mig ha tingut més d'un centenar de científics de 12 països fent una prospecció dels canvis químics, climàtics i biològics que tenen lloc a causa de l'augment del diòxid de carboni (CO²), amb especial atenció a l'impacte de l'acidificació sobre els organismes marins. La coordinadora del projecte i investigadora de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, Patrizia Ziveri, destaca que “fins a aquest estudi, no se sabia res sobre els efectes combinats de l'escalfament i l'acidificació del Mediterrani; ara podem dir que som davant una doble amenaça molt seriosa per als nostres ecosistemes marins”.

El treball, finançat, en part, per la Comissió Europea, no deixa cap marge de dubte en relació al fet que l'acidificació de les aigües prové, fonamentalment, de l'absorció del CO² de l'atmosfera (el mar n'atrapa una quarta part de les emissions). Això afecta directament alguns organismes, com ara el fitoplàncton i el zooplàncton i els animals que en depenen. Els científics ja han detectat migracions cap al nord buscant aigües fredes i la mort d'alguns organismes en els estius més calents.

L'informe, que també s'ha centrat en les conseqüències socioeconòmiques d'aquests canvis, apunta que les zones costaneres amb activitats dependents dels recursos marins, com ara la pesca, l'aqüicultura i el turisme, es podrien veure directament afectades en termes d'ocupació i beneficis.