Dues associacions i la família fan passos per recuperar la memòria d'un maqui fill de Santa Eulàlia

El col·lec­tiu Mala Herba, de Cer­da­nyola, ha posat en marxa una cam­pa­nya per poder tenir un memo­rial Antoni Fran­quesa en aque­lla ciu­tat del Vallès. Comp­ten amb la col·labo­ració del col·lec­tiu Mai Més!, de Ripo­llet, i de la família d'Antoni Fran­quesa Funoll, un com­ba­tent maqui nas­cut a Santa Eulàlia de Riu­pri­mer el 14 d'abril de 1921 i mort assas­si­nat entre Mont­cada i Cer­da­nyola el 19 d'abril de 1950. La família fa anys que està inves­ti­gant la història d'Antoni Fran­quesa amb l'objec­tiu de saber exac­ta­ment on està enter­rat. De moment, encara sense èxit.

La recu­pe­ració de la figura d'Antoni Fran­quesa s'emmarca en els tre­balls de recerca històrica i de res­ta­bli­ment de la memòria de la lluita anti­fei­xista a Cata­lu­nya que estan duent a terme els dos col·lec­tius valle­sans. Ara mateix estan en plena cam­pa­nya de reco­llida de suports per tenir un memo­rial per a Antoni Fran­quesa a Cer­da­nyola igual que ja el tenen dos altres maquis com Quico Sabaté a Sant Celoni o Josep Lluís Face­rias a Bar­ce­lona. Aquest últim, com­pany de lluita d'Antoni Fran­quesa, amb qui estava aquell 19 d'abril de 1950 quan va ser aba­tut a trets. Tots aquells interes­sats a col·labo­rar o adhe­rir-se a la cam­pa­nya ho poden fer entrant a la web maquis­cer­da­nyola.word­press.com.

Antoni Fran­quesa s'havia incor­po­rat a les milícies de la Joven­tut Comu­ni­tat Ibèrica (JCI) el 19 de juliol de 1936, l'endemà de l'aixe­ca­ment mili­tar con­tra el govern de la república. Hi va com­ba­tre fins que va pas­sar a la 24a Divisió, en ser orga­nit­zat l'exèrcit popu­lar. En aca­bar la guerra va cre­uar la fron­tera i va ser reclòs al camp d'Arge­lers, d'on es va esca­par per tor­nar a l'Estat espa­nyol per llui­tar con­tra el fran­quisme. Detin­gut l'any 1941 a Figue­res, va estar tres anys a la presó Model en règim d'inco­mu­ni­cació. Quan va sor­tir en lli­ber­tat va tor­nar a França i va ser l'enllaç del POUM durant sis mesos, abans d'afe­gir-se a grups lli­ber­ta­ris que llui­ta­ven con­tra el fran­quisme des del mateix ter­ri­tori espa­nyol.

Antoni Fran­quesa va ser un dels maquis urbans amb una acti­vi­tat més intensa entre 1948 i 1950, for­mant part del grup de Josep Lluís Face­rias, un altre mili­tant i guer­ri­ller lli­ber­tari que va poder esca­par de diver­ses esco­me­ses de la guàrdia civil fins que el 30 d'agost de 1957 també va morir a trets a Bar­ce­lona per la poli­cia fran­quista. Fran­quesa, de fet, ja havia estat greu­ment ferit el 26 d'agost de 1949, en una embos­cada de la guàrdia civil prop de la fron­tera fran­cesa. Dos com­panys seus van morir i ell va rebre un tret a la boca i un altre al braç. Face­rias i un cinquè guer­ri­ller van poder obrir-se pas amb bom­bes de mà i car­re­gar Fran­quesa mal­fe­rit fins cre­uar la fron­tera. Tor­na­ven de donar un cop a la joie­ria Rudolf Bauer de Bar­ce­lona, d'on s'endu­ien un botí de 500.000 pes­se­tes de l'època que havien de ser­vir per finançar la lluita anti­fran­quista. Bona part de les joies van que­dar escam­pa­des per la mun­ta­nya en la fugida.

Final­ment el 19 d'abril de 1950, poc després que l'1 d'abril es frustrés un intent d'atemp­tat con­tra la festa fran­quista de la Victòria a Bar­ce­lona, tor­nant de donar un cop al forn Sis­que­lla de Cer­da­nyola, pro­pi­e­tat d'un dels grans empre­sa­ris fran­quis­tes de la ciu­tat, agents de segu­re­tat pri­vada d'una urba­nit­zació de Mont­cada van aba­tre Antoni Fran­quesa, men­tre els cobrien les espat­lles la guàrdia civil, de qui fins que no ho ha des­men­tit la inves­ti­gació de Mala Herba i Mai Més! es creia que eren els autors dels trets mor­tals con­tra Fran­quesa.

La notícia com­pleta a