Tres dies de visita a Silla

Dis­pose d'uns dies lliu­res i deci­disc tor­nar a Silla, al cap de tant de temps des que haguí de mar­xar forçada per les cir­cumstàncies, com si me n'anara a l'exili. Tinc ganes de pas­se­jar pels seus car­rers, de veure'm amb alguns amics, de con­tras­tar la vida política, de repas­sar el pro­grama de fes­tes, de men­jar un alli­pe­bre... Tres dies no donen per a molt, però inten­taré assa­ben­tar-me de tot.

No sé ben bé per quina raó els parcs, els jocs infan­tils, els car­rers i pla­ces han per­dut part de la vita­li­tat que jo recor­dava, o pot­ser és que m'he fet massa major. Tinc la sen­sació que han des­a­pa­re­gut arbres, com les pal­me­res, ata­ca­des pel mor­rut; les esplèndi­des more­res, ver­des i exu­be­rants, de l'avin­guda Reis Catòlics han estat subs­tituïdes per arbres de fulles mora­des i tris­tes... Però, sobre tot, hi ha els tres estúpids casals fallers dels parcs públics, que s'han con­ver­tit en tres edi­fi­cis-fan­tasma, que no se sap si estan a mig aca­bar o a mig ender­ro­car. Em diuen que a l'ajun­ta­ment no saben el que han de fer i, en qual­se­vol cas, que no tenen diners. I si no hi ha diners és perquè Madrid no els faci­lita, o siga que no ha ser­vit de res tin­dre un ajun­ta­ment del PP, tant que pro­me­tien.

Em veig amb alguns amics per a repas­sar la vida política. Els bars de la Plaça ja no són el que eren, quan jo vivia a Silla i altres bars s'han con­ver­tit en punts d'encon­tre; cada matí i cada ves­prada en visite alguns i m'hi trobe carn fresca i saba nova (els joves de Pode­mos, per exem­ple). Els vivi­dors de la política de sem­pre no els veig enlloc, però em diuen que no han des­a­pa­re­gut, sinó que estan recon­cen­trant-se i rein­ven­tant-se per a con­ti­nuar, siga com siga, vivint del “cuento”. Con­cre­ta­ment alguns (Bai­xauli, Sabo­rit, Fri­gols...) volen fer-ho mit­jançant Pode­mos (!!!).

M'expli­quen que avui mateix hi ha con­vo­cada una assem­blea cons­ti­tu­ent, a les 8 de la ves­prada, al parc de l'Estació. La ini­ci­a­tiva sem­bla que no és total­ment dels joves que pro­ta­go­nit­za­ren les mogu­des dels Indig­nats de l'any pas­sat, i que ara són els que donen vida a la ini­ci­a­tiva de Pablo Igle­sias a Silla; pel que es veu ja s'hi ha colat els bus­ca­dors de tre­sors. Els joves em diuen que ja han fet saber a l'orga­nit­zació qui és qui en aquest poble i que la mani­o­bra d'aquests tris­tos per­so­nat­ges és abso­lu­ta­ment inac­cep­ta­ble i no tra­ga­ran. Alerta!, els dic.

Amb el pro­grama de Pode­mos a la mà, Bai­xauli està a les antípodes del pro­to­tip de polític que cer­quen aquests joves i prin­ci­pal­ment per tres raons: pels sous que s'han apli­cat sem­pre que han pogut (Bai­xauli, com alcalde de Silla, se'n va mesu­rar més de 65.000 euros a l'any); per haver poten­ciat sis­temàtica­ment el trans­fu­guisme, mani­o­bra de la qual és un mes­tre el mateix Bai­xauli; per la dinàmica per­so­na­lista i anti-assem­bleària d'aquesta gent.

Els pre­gunte si saben res de l'ofe­ri­ment que ha fet Bai­xauli per a for­mar regi­dors de Pode­mos i per a impar­tir un curs d'història del soci­a­lisme. Els joves se'n riuen. També els pre­gunte si saben res de l'ofe­ri­ment que li ha fet Bai­xauli a Lara Zara­gozà perquè siga la cap de llista de Pode­mos; també se'n riuen i s'indig­nen. I si saben que ell mateix s'ha auto­pro­cla­mat per a for­mar part de la llista autonòmica del nou par­tit... Con­ti­nuen rient-se.

Men­tre passa tot açò, pre­gunte pel govern i per l'opo­sició. Em diuen que l'alcalde Serafín con­ti­nua segres­tat i inca­pa­ci­tat per a pren­dre cap decisió, sense el vist i plau de l'autèntic alcalde, Pri­eto. Com aquest con­ti­nua més pen­dent de la Dipu­tació i de la tore­ria, Silla ni va enda­vant, ni endar­rere, està esta­cada, però tindrà bous en fes­tes. La pàgina web muni­ci­pal con­ti­nua sent tan intrans­cen­dent com sem­pre, mal­grat el que cobra la peri­o­dista con­trac­tada.

Sobre el PSOE i els Verds em diuen que estan com els ànecs muts, o siga que ni quac-quac, res de res. Sobre EU i Com­promís, que de tant en tant tenen algu­nes impro­vi­sa­ci­ons tipus tro­nada d'estiu, o siga que bar­ra­buum! i res més, a con­ti­nu­ació la calma. Per això mateix ningú no sap expli­car-me com va el tema de l'aigua pota­ble; ni com va el tema de les fac­tu­res de Bai­xauli; ni el tema de l'estació de con­te­ni­dors, si ha pagat Bai­xauli o qui...Ni què passa amb el tema de la bas­tida de la plaça, si l'ha pagada l'església...

Pel que em diuen, les úniques coses que fun­ci­o­nen a Silla són el Museu arqueològic, el Tea­tre, l'atle­tisme i el fut­bol, la Lírica, el Tola, l'este­llaor fent el que pot a la Sèquia del Xúquer i Càritas. Sobre les fes­tes, acce­disc via inter­net a la pro­gra­mació de les d'enguany, que són com les de sem­pre..., amb vuit dies de bous, mal­grat que no hi ha ni un euro.

Final­ment tinc una llarga con­versa amb Pitarch, que sem­pre té nove­tats. Veig que encara no li han tallat el coll els seus amics. Com dar­re­ra­ment no publica res sobre Silla, li pre­gunte si és de veres que l'alcalde l'amenaçà amb represàlies, si con­ti­nu­ava amb la seua línia crítica con­tra ells. Em diu que sí i que per això va deci­dir apar­tar-se'n una mica, per a no per­ju­di­car a ningú. Evi­dent­ment, em diu, a ell mai li han fet por les ame­na­ces polítiques, ni els fran­quis­tes, ni la guàrdia civil, ni els reto­rots... i que, per tant, seria un absurd pen­sar, com algú ha insi­nuat, que ara, a la vellesa, havia pres por del PP local, perquè el que li pre­o­cu­pava era que pati­ren represàlies alguns tre­ba­lla­dors muni­ci­pals, amics seus.

Me'n torne a Mallorca amb el regust de les coses que m'han agra­dat i amb el dis­gust de les que no. Pitarch i jo acor­dem que a par­tir del moment que es publi­que la con­vo­catòria de les pro­pe­res elec­ci­ons, tant jo des de Mallorca, com ell des de Silla, tor­na­rem a escriure set­ma­nal­ment, ana­lit­zant la situ­ació, cri­ti­cant a qui s'ho meresca i aplau­dint les coses posi­ti­ves, si les hi ha, en una bàndol o en l'altre.