Els notaris amplien la tasca assessora a la gent gran
La Fundació dels Notaris de Catalunya s'ofereix a donar xerrades per prevenir sobre qüestions legals
Informen sobre les eines que hi ha per fer valdre la seva voluntat i evitar la desprotecció
Estar més aprop dels ciutadans, especialment de les persones vulnerables, i que la societat “perdi la por al notari” són dos dels objectius del Col·legi de Notaris de Catalunya, que encapçala Joan Carles Ollé. La directora de la Fundació del col·legi, Rocío Maestre, detalla que abans la seva balança solidària es decantava més a concedir beques d'estudis per fer oposicions a notariat, i ara s'inclina “a ampliar fins socials d'assessorament a entitats que treballen amb gent gran, menors, persones discapacitades, o immigrants”.
Un exemple és el programa Decideix ara el teu futur, que la Fundació dels Notaris de Catalunya va signar amb Amics de la Gent Gran l'any 2011, i se centra a informar sobre les eines jurídiques que existeixen perquè es respecti la voluntat de la persona en cas de pèrdua de capacitat o després de la seva mort. Segons Maestre, “no cal una bossa de voluntaris” perquè entre els 500 notaris que hi ha al nostre país sempre hi ha algun que s'ofereix a fer les xerrades jurídiques a residències o associacions de la gent gran quan se'ls demana. Un nou conveni és amb l'Obra Social La Caixa i ara en concreta el programa. També col·laboren amb Càrites o la Fundació d'Esclerosi Múltiple, entre d'altres.
“En les xerrades insistim en la seguretat jurídica preventiva perquè no només es pot resoldre sobre el patrimoni sinó també sobre qui volem que ens cuidi si patim un ictus o un vessament”, cada cop més habitual en persones de mitjana edat degut a l'estrès o la mala alimentació.
Albert Domingo, notari de Vilassar de Mar, és un dels voluntaris que recentment va oferir una xerrada sobre els quatre instruments de protecció que té una persona: autotutela, poders preventius, testament vital i testament. En els tres primers, la persona concreta qui vol que el cuidi o es faci càrrec del seus béns mentre viu però ha perdut la seva capacitat. Domingo aconsella fer-los quan hem patit una malaltia veiem que ens falla la memòria. “A més, s'estalvia a la família temps i diners d'haver d'anar a un jutjat a resoldre la seva incapacitació, i sobretot es respectarà la seva voluntat”.
En el testament vital es detalla, per exemple, quin fill o persona vol que prengui la decisió que el desendolli d'una màquina que el manté en vida artificial per viure fins que els cos digui prou, o la donació d'òrgans. I en el testament es traspassa el patrimoni a familiars, i es pot desheretar fills de la legitima (el 25% dels béns) si es demostra que no hi ha relació. Domingo aposta per “no fer donació en vida”.
Els notaris, amb categoria de funcionari públic, també tenen l'obligació de vetllar perquè la persona no sigui forçada a canviar el seu testament, aprofitant la seva dependència o disminució mental. “Vivim més anys però no millor. Copsem la solitud, i molts cops a persones soles i decebudes”, clou Albert Domingo.
Creix el nombre de testaments a Barcelona i Lleida
A Barcelona es van otorgar 78.461 testaments el 2013, un 3% més . A Lleida (6.624) també van créixer un 1,4%, mentre a Tarragona (11.855) van baixar un 2% i a Girona (11.710) es van mantenir.
Més de 108.000 testaments a Catalunya el 2013
L'any 2013 es van signar 108.651 testaments a Catalunya , 57 més que el 2012, segons va detallar ahir el Col·legi de Notaris de Catalunya. Són un 7% menys respecte el 2007, amb l'inici de la crisi.
Dones casades d'entre 61 i 70 anys, la majoria
El perfil majoritari de testador a Catalunya és el de dones casades d'entre 61 i 70 anys, segons el Col·legi de Notaris. En els testadors amb edats compreses entre els 51 i 80 anys, són dones el 61%.
El preu dels documents: entre 50 i 130 euros
El cost d'un testament és d'uns 50 euros, i es pot canviar tantes vegades com es vulgui. Els poders preventius valen uns 130 euros, mentre anar al jutjat per una incapacitació fins a 5.000 euros.